L'Estat vol que les grans superfícies de Balears siguin a escala peninsular

PalmaEl Govern sap que no pot fer cap moratòria ni tan sols cap pla d'equipaments comercials fins que resolgui el conflicte que té amb l'Estat per la Llei de comerç, ja que articles essencials d'aquesta norma han estat considerats pel govern central com a invasius de competències o contraris a normativa estatal.

Un dels articles que l'Estat ha denunciat és el 12, el que estableix els metres quadrats de cada tipologia d'establiment i que categoritza com a gran superfície aquells “que tinguin una superfície útil per a l'exposició i la venda superior a 700 m2 a l'illa de Mallorca, a 400 m2 en les illes de Menorca i d'Eivissa, i a 300 m2 a l'illa de Formentera”.

La legislació estatal qualifica en 2.500 els metres quadrats mínims que ha de tenir una botiga per ser considerada oficialment com a “gran superfície”. El fet que Balears, mantenint les mides que ja figuraven en anteriors normes, hagi legislat a escala insular i no peninsular és considerat una intromissió per part del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

En data del 3 de desembre, és a dir molt poc temps després de l'aprovació de la Llei de comerç, el govern central i l'autonòmic publicaren en el BOE la constitució d'una mesa de treball, comissió mixta, que haurà de trobar una sortida a aquest conflicte.

És l'enèsim cas en el qual José Ramón Bauzá es veu obligat a revisar les seves lleis, ja que aquesta legislatura ha batut tots els rècords amb la creació de comissions mixtes per a, normalment, intromissions legislatives en competències de l'Estat. Si aquesta acaba com ho han fet la majoria de les anteriors, tot sembla indicar que Balears haurà d'atendre el que Madrid dictamini.

Així, si finalment no es considera gran superfície fins a 2.500 metres quadrats, aquest canvi tindrà conseqüències directes en tota l'activitat comercial de Balears i, per descomptat, amb tots els plans directors sectorials o moratòries que es puguin fer. El que queda clar és que no hi haurà cap document més ni cap acció del Govern Bauzá en la matèria fins que es resolgui aquesta discrepància, i això vol dir situar-se a la primavera, a setmanes de les eleccions.

Brindis

El motiu pel qual Bauzá, en la reunió amb el sector comercial a la qual va dir que estudiaria una moratòria, va fer servir l'expressió “si legalment és possible” demostra que probablement era ben conscient que de moment no hi ha res a fer fins que quedi clar amb l'Estat què és i què no és gran superfície a Balears.

Per tant, segons comenten fonts properes al sector, “està clar que Bauzá va fer un brindis sabent que res no canviarà en els propers mesos”. A més, per molt que es faci un pla director d'equipaments comercials per posar ordre i limitar la implantació de grans superfícies, “el mal està fet”, si es té en compte que aquest mandat se n'han autoritzat 40, algunes de les quals tenen dimensions mai vistes a Mallorca i, per tant, el mateix mercat ja es troba saturat.

Precisament aquest dimecres la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca, Pimem, ha sol·licitat al Govern balear i “als ajuntaments de Mallorca la suspensió de la tramitació de noves llicències per a superfícies comercials de més de 700 metres quadrats”, després que dimarts hagués demanat també una moratòria davant el Consell de Mallorca.

La petició es fonamenta en el fet que "hem tingut coneixement que el 9 de febrer del 2015 es va signar un protocol de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca mitjançant el qual s'anunciava l'elaboració del Pla Director sectorial d'Equipaments Comercials, PDSEC, i atès que aquest anunci pot estimular la presentació de llicències d'activitat per a grans superfícies”.

Pimem considera que l'anunci del Govern i del Consell podria dur aparellat una allau de peticions i per això considera que aturar cautelarment la tramitació de nous establiments i l'atorgament de llicències seria una mesura prudent.

Aquesta figura, diu Pimem, “està fonamentada en la necessitat de preservar el millor èxit de la tasca planificadora salvaguardant els interessos de la societat i de les empreses, servint de traves a l'especulació”.