Vox contesta en 'mallorquí oral' una pregunta al Consell de Mallorca
El Consell explica que les comunicacions oficials passen pels serveis lingüístics, però les comunicacions entre partits, no
PalmaEl vicepresident del Consell de Mallorca i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard (Vox), ha contestat una pregunta per escrit del Grup de Consellers Socialistes al Consell del Consell de Mallorca fent servir el mallorquí amb trets de l'oralitat i no el català estàndard. Al text hi apareixen multitud de fórmules del llenguatge oral propi de les Illes, com ara "sos", "mos" o "an es", per exemple.
Concretament, Bestard respon a una pregunta dels socialistes relacionada amb l'estat dels jardins de Raixa, després que el vicepresident expressàs una "gran preocupació" durant el ple del Consell del juliol. Davant d'això, el vicepresident explica que "es Conseller s'ha reunit amb sos veïnats de ses finques rústiques adjacents a Raixa per atendre ses seves preocupacions".
"Hem aprovat es pressupost per sa realització d'un pont de pedra en sec per donar accés an es dret de passa des veïnats de ses propietats adjacents", continua en la resposta per escrit el conseller de Vox. Així mateix, diu –literalment– que "s'ha sol·licitat a s'empresa contractista des servici de manteniment de jardineria que faci entrega de sa documentació tècnica que descrigui tècnica i temporalment es treballs de manteniment que se'n van a realitzar (sic)".
En aquest sentit, afegeix que "aquesta informació hauria d'haver estat entregada per s'empresa en un plaç màxim de 10 dies després de s'adjudicació des contracte que és de 2021 i, segons es cap de Servei, mai s'ha sol·licitat (sic)". A més, en un altre moment, Bestard diu que "s'ha sol·licitat a s'empresa que mos faciliti es registre de tractaments fitosanitaris que se realitzen a sa finca (sic)".
Les comunicacions dels partits, sense filtre lingüístic
Fonts del Departament de Comunicació del Consell de Mallorca han puntualitzat a l'ARA Balears que les comunicacions oficials de la institució –com ara cartells o notes de premsa– passen pel servei d'assessorament lingüístic i es fan en català estàndard. En canvi, les comunicacions que fan els partits polítics entre partits polítics no passen pels serveis lingüístics.
Experts en lingüística consultats per aquest mitjà que han analitzat el document assenyalen que es tracta d'un text en què apareixen els trets orals del dialecte de Mallorca, molts dels quals són genuïns, però no són normatius a l'hora d'escriure un text formal. De fet, per voler reproduir al màxim el dialecte, s'han comès moltes altres incorreccions, com ara calcs del castellà.
El més destacat és que es tracta d'un text formal i públic, atès que escriure aquestes expressions en un altre context –un missatge de WhatsApp a un amic, per exemple– no implicaria el mateix. Per altra banda, el text en 'mallorquí' inclou algun error que també apareix a la versió en castellà que s'ha facilitat com a resposta formal al grup de l'oposició.