Vox aparca la llei de l’oficina lingüística, qüestionada per les contradiccions jurídiques
L’extrema dreta no renuncia als aspectes més polèmics de la proposició de llei: el règim sancionador i la capacitat inspectora de l’ens
PalmaL’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox ja hauria d’estar en marxa, però va tard. L’extrema dreta s’havia marcat aquest mes de gener com a data de posada en funcionament de l’organisme, en compliment de l’acord de governabilitat que va signar amb el PP. El Govern va fer els deures i va dotar-la amb 750.000 euros als pressupostos, però els grups parlamentaris, no. La proposició de llei per crear l’oficina ni tan sols s’ha començat a tramitar i, de fet, és la mateixa ultradreta qui ho ha ajornat. El portaveu adjunt del grup, Sergio Rodríguez, admetia aquesta setmana que el tema “ha quedat aparcat”. El diputat ho va atribuir a un alentiment a conseqüència de les negociacions pels pressupostos, la llei del taxi i la llei d’habitatge: “Ho reprendrem”.
No obstant això, el PP ha estat molt clar en negar-se a donar suport a la proposició de llei mentre no se’n modifiquin els punts que, al seu entendre, presenten problemes jurídics. “És un nyap”, apunten veus populars. Diversos experts en dret consultats per l’ARABalears coincideixen amb aquest diagnòstic. Per tant, Vox s’enfronta a un dilema. Fonts conservadores adverteixen que si vol tirar endavant l’oficina té dues opcions: retirar el text i tornar-ne a presentar un altre que estigui consensuat amb el PP o acceptar que es modifiqui la major part del text tal com el varen registrar per mitjà d’esmenes.
Vox s’ha negat, per ara, a retirar la proposició de llei. Però també a eliminar dos dels aspectes més qüestionats de la norma: el règim sancionador –que el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, va dir que “no treu cap enlloc”– i la capacitat inspectora de l’oficina. Sense aquests dos elements, per a Vox l’oficina es convertiria en un “xiringuito”, en paraules de Rodríguez. Fonts de la formació d’extrema dreta es mostren disposades a modificar el preàmbul de la proposició de llei, que carrega contra l’Estatut d’Autonomia i assegura que a les Illes es “dificulta i, fins i tot, s’impedeix l’ús de l’espanyol”. Però malgrat que el PP va advertir que no li agrada el preàmbul, per als conservadors el més important és l’articulat, que té rang jurídic i, per tant, a hores d’ara la norma està en un atzucac.
Aquestes dificultats contribueixen a la paràlisi a la Cambra. El president del Parlament, Gabriel Le Senne, és l’encarregat de proposar la tramitació de les iniciatives legislatives dels grups. Fonts del Parlament confirmen que la de l’oficina s’ha ajornat expressament, perquè no s’ha respectat “l’ordre d’entrada” de la iniciativa, i així ho defensen, també, fonts de la mesa de la Cambra. Si el grup proposant no promou una iniciativa, la resta no té incentius per fer-ho. I mentre que Vox insisteix que les negociacions amb els conservadors sobre l’oficina continuen, fonts del PP adverteixen que, un cop aprovats els pressupostos, l’extrema dreta ha perdut capacitat per pressionar-los.
Una proposició amb “absurds”
El jurista i professor emèrit de Dret Administratiu a la Universitat de les Illes Balears (UIB) Bartomeu Colom considera que la proposició de llei entra en col·lisió amb l’Estatut d’Autonomia des del mateix preàmbul, que marca l’“esperit” des d’on s’ha d’interpretar l’articulat. “Qued amb la boca oberta”, continua l’expert després de llegir-ne el règim sancionador. “Les multes –que van des dels 1.000 euros en els supòsits més lleus fins als 100.000 euros en els més greus– són molt dures, desproporcionades”. A més, Colom considera que, per l’ambigüitat que presenten –per exemple, l’articulat no especifica en què consisteix vulnerar els drets lingüístics–, poden tenir un efecte dissuasiu per a l’ús del català: “Pretenen espantar els funcionaris”.
El jurista adverteix, a més, que la proposició de llei incorpora un fragment del decret que va donar lloc a la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics –que s’elimina amb la creació de la nova oficina– que no és compatible amb les noves funcions que tindria l’ organisme de Vox. Es tracta de l’article que estableix que les reclamacions que es dirigeixin a la nova oficina “no tindran qualificació de recursos administratius” i, per tant, no es podrà recórrer contra els pronunciaments de l’organisme. “L’Oficina de Drets Lingüístics no establia règim sancionador, però des del moment en què s’imposen sancions, no admetre recurs aniria contra l’article 24 de la Constitució, del dret a la tutela judicial efectiva”.
Per la seva banda, l’advocat de Dret Públic i Constitucional Sebastià Rubí titlla el text d’“absurd”. L’expert qüestiona que es pugui sancionar en matèria lingüística, especialment respecte del castellà, que és “competència de l’Estat”. En paral·lel, critica que el text no expliqui “què és una vulneració del dret a la llibertat lingüística” per dotar la futura llei de “seguretat jurídica”. També que les sancions es considerin més o menys greus en funció d’aspectes com ara la “mala fe”: “Què és la mala fe?”, es demana. De la mateixa manera, troba problemàtic que apunti com a “responsables” de possibles infraccions tots els òrgans de l’Administració autonòmica –inclosa la UIB– i les seus de l’administració de l’Estat a les Illes. “Una oficina pot posar una sanció a la Sindicatura de Comptes? Al Consell Consultiu, a l’Agència Tributària? A més, en genèric?”, es qüestiona l’expert, que creu que l’escrit, tal com està redactat, “no entra dins el marc de la llei”. Sigui com sigui, si la tramitació parlamentària continua bloquejada, el text i, amb ell, l’oficina de Vox, poden acabar decaient.
