A qui voten els pensionistes? I els militars?

MadridPedro Sánchez, Yolanda Díaz i Pablo Casado s’han consolidat com els líders polítics amb possibilitats de disputar-se la presidència del govern espanyol en les pròximes eleccions. La legislatura hauria d’acabar a finals del 2023, però a Madrid ja s’analitza la hipòtesi de l’avançament. Al flanc esquerre, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha guanyat simpaties des que s’ha projectat com a rostre visible d’un espai superador de la marca Unides Podem. Ho fa a costa del líder del PSOE que, no obstant, segueix al capdavant. A la dreta, el president del PP vol capitalitzar les espurnes de protesta per una situació econòmica incerta amb dubtes sobre l’abastiment i els increments de preus.

El govern de PSOE i Unides Podem encara la reforma laboral i de les pensions, sectors on la seva base electoral és important. Sánchez té en els pensionistes una font important de suports: segons el baròmetre de novembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 27,9% de jubilats volen que el secretari general socialista sigui el president a l’Estat “en aquests moments”. D’entre els aturats, el 24,3%. Només aquests dos col·lectius ja representen el 35,6% dels enquestats al CIS.

Sánchez encapçala el rànquing: de mitjana, el 21,3% dels espanyols el volen al capdavant de l’executiu. En segon lloc és rellevant el 20,3% que diu que no vol cap dels líders polítics actuals a la Moncloa. El president actual és el preferit entre els col·lectius que queden fora o al marge del mercat laboral: estudiants (20,5%), treballadors domèstics no remunerats (21,8%) i els que el CIS classifica com en "una altra situació inactiva "(25,6%). Aquests tenen menys pes sobre el total (11,6%). Un factor important que pot explicar aquestes xifres és que el nivell de coneixement de Sánchez per part de la ciutadania en tots els camps és pràcticament del 100%.

Díaz guanya entre professionals

Més enllà dels col·lectius que ja no treballen o que volen fer-ho, Sánchez gaudeix d’un suport força transversal en les diferents disciplines laborals, però aquí Yolanda Díaz s’erigeix com a rival. La líder d’Unides Podem no és tan coneguda entre els col·lectius que domina Sánchez, tot i gaudir de suports rellevants entre pensionistes (14,6%), aturats (16%) i estudiants (19,6%). En canvi, destaca entre professionals, científics i intel·lectuals (19,3%), tècnics i professionals de nivell mitjà (21,8%) i personal de suport administratiu (18,5%). En aquests tres camps, que representen el 28,1% dels enquestats, supera Sánchez.

Una altra dada indicativa del potencial de Díaz és el suport en funció del nivell d’estudis. Les persones amb estudis superiors representen el 41,3% del total i el 18% tria la vicepresidenta segona, per sobre del 16,4% que aposta per Sánchez. Díaz suma adeptes com més alt és el nivell d’estudis dels enquestats; en canvi, el líder del PSOE obté les millors xifres entre la gent que no té estudis (25,9%), que només té la primària (27,9%) i els que no han acabat la secundària (29%), però són els grups menys nombrosos. 

Quina és la situació a la dreta? Un 10,7% dels enquestats responen que volen que sigui Casado el president actual, dos punts menys del que deien en el baròmetre d’octubre. El 7,6% aposten pel president de Vox, Santiago Abascal, i el 5,8% per la líder de Cs, Inés Arrimadas. El cap de l’oposició en aquests moments té uns nivells de coneixement semblants als de Sánchez, però suports notablement més baixos. Els més alts provenen de la bossa d’estudiants (15,4%), treballadors domèstics no remunerats (15,3%) i directors i gerents (13,1%). En aquest últim grup la dreta s’acosta a Sánchez i Díaz punxa.

El CIS de novembre no detecta suports de militars i policies a Casado, però pot ser degut a la seva poca representativitat en el total de la mostra (0,8%). La majoria responen que no volen cap polític actual (35,6%), Arrimadas (22,6%) i Abascal (18,4%). Al baròmetre d’octubre, però, un 15,3% optaven per Casado. El líder del PP ha redoblat les crítiques al govern pels canvis a la llei mordassa, a les portes de la manifestació que els membres dels cossos de seguretat han convocat dissabte vinent per protestar-hi.

Els treballadors agraris, que també amenacen amb mobilitzar-se –i el PP es prepara per capitalitzar-ho–, és un altre dels col·lectius que mira cap a Abascal (18,4%) i Casado (12,5%). Amb tot, són pocs en relació al gruix de la població. Pel que fa a la variable segons el nivell d’estudis, els líders de PP i Cs obtenen rèdits entre les persones amb estudis superiors (11,4% i 7,8% respectivament), en la línia del que expressen els professionals, científics i intel·lectuals. Abascal, en canvi, aconsegueix més suports de la població que no ha acabat la secundària (10,4%) i els que han cursat FP (8,7%).