Política 29/06/2022

Un viatge de dos dies a Ucraïna: "Es fa vida normal, però mirant al cel amb la sensació d'amenaça"

El diputat illenc del PSOE Pere Joan Pons ha format part d'una delegació de l'OSCE que ha visitat les ciutats de Kíiv, Irpín i Bucha

4 min
La delegació de l'OSCE que va viatjar a Ucraïna davant un edifici bombardejat

Palma"El president de la Rada –el Parlament ucraïnès– ho resumeix bé: 'Votam aquí i al mateix temps miram al cel'. Això val per a tots els ciutadans, que fan la seva vida normal però mirant al cel amb la sensació d'amenaça". Amb aquestes paraules ha definit el diputat illenc al Congrés dels Diputats, Pere Joan Pons, el viatge a Ucraïna que va fer diumenge passat, fins dimarts, com a membre de la delegació de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

És una visita que s'estava preparant des del mes d'abril, i que fins i tot divendres no se sabia si es faria per temes de seguretat. "Tampoc sabíem l'itinerari del viatge amb certesa", assegura Pons. Els membres de l'assemblea parlamentària de l'OSCE es van reunir amb el president de la Rada, Ruslan Stefanchuk; el primer ministre, Denys Shmyhal, i els batles d'Irpín i Bucha, dues de les ciutats més castigades per la violència de l'exèrcit rus. També estava programada una trobada amb el president del país, Volodímir Zelenski, però el bombardeig contra un centre comercial amb mil persones dins dilluns passat ho va capgirar tot.

Pons exposa que a la capital ucraïnesa es vivia "una sensació estranya", amb els bars oberts però amb l'amenaça constant de ser bombardejats. "Una calma tensa", resumeix. A la part polonesa de la frontera hi havia, a més, una "coa enorme de gent que tornava a entrar al país". "Què fan vostès aquí? Que nosaltres tornem, d'acord, però vostès?", repetien els ciutadans ucraïnesos a la delegació de l'OSCE. De fet, mentre esperaven per pujar al tren que els havia d'endinsar al territori ucraïnès, van sortir informacions que la capital havia estat bombardejada. "No sabíem si passaríem realment", recorda el diputat.

Pere Joan Pons en un moment de la conversa

Els membres de l'OSCE tenien diverses regles per seguir en matèria de seguretat: les comunicacions havien de ser amb hores de retard, el viatge no es podia explicar amb anterioritat o no es podien publicitar imatges, entre altres regles. Per fer-se'n una idea, el trajecte entre l'hotel i la Rada s'havia de fer amb cotxe, estant a 30 segons de distància.

La sensació "d'arrasar"

"El dia a dia és amb problemes d'aigua, d'electricitat, d'alimentació, que les famílies no tornen. Els russos van robar-ho tot, la sensació és que van arrasar", sosté Pons. De les seves visites a Bucha i Irpín, que estan a només a 20 minuts de la capital, es queda amb les imatges d'edificis totalment destruïts, i d'una població que intenta reconstruir les seva vida. "Els batles conten que és clarament intencionat, només ha tornat entre el 30% i el 40% de la gent, els van anar a cercar casa per casa", afirma. Les autoritats ucraïneses valoren, a més, positivament les accions duites a terme per Occident, però "sobretot demanen més armes, i que Rússia estigui totalment aïllada".

Una setmana de pressió per a Putin

A l'assemblea anual de l'OSCE, que es farà aquest cap de setmana a la ciutat anglesa de Birmingham, es discutiran dues peticions d'Ucraïna: l'expulsió de Rússia d'aquest organisme, i la definició de la invasió com a genocidi, "tot i que nosaltres parlam més de crims de guerra". Amb aquesta assemblea es culminarà "una setmana de pressió per a Putin": Ucraïna com a candidata a la Unió Europea (UE), l'entrada a l'OTAN de Finlàndia i Suècia , la reunió del G7 i l'assemblea de l'OTAN feta a Madrid aquests dies. "És una agenda compartida entre Ucraïna i aquestes institucions", destaca Pons.

La delegació de l'OSCE amb el primer ministre ucraïnes, Denys Shmyhal

L'OSCE, creada els anys 70, en plena Guerra Freda, "és un pilar de cooperació per a tots els països de l'est en matèria de seguretat, a més d'un òrgan de pressió per als ucraïnesos, ja que no són a la UE ni a l'OTAN". Així i tot, l'expulsió de Rússia d'aquest organisme, que reuneix 57 països, no és del tot segura. "Hi ha veus que diuen que aquesta organització està creada per dialogar amb els països de l'est, del Teló d'Acer, i si Rússia no hi és no té gaire sentit, i no volen cedir", subratlla el membre balear de l'organització.

Ucraïna i la tanca de Melilla

Espanya i les Balears han estat una terra d'acollida per als refugiats ucraïnesos que han fugit de la guerra, però la setmana passada, a la tanca de Melilla, van morir 37 immigrants en el seu intent d'arribar a Espanya, la majoria del Sudan, un país que està en emergència humanitària. "Si defenses els valors de la UE, els drets humans, també ho has de fer a la frontera amb Nador. No val tenir dues barres de mesurar", destaca Pons, que abans de la política va treballar en contextos de postguerra a Uganda, Níger o Guinea.

"Els valors que defensam a Kíiv els hem de defensar aquí també", subratlla. "És una violació flagrant dels valors universals que defensam des de la UE; com a PSIB, no hem canviat d'opinió", afegeix. Així i tot, puntualitza que la migració i el refugi "no és el mateix", ja que el refugiat té l'estatus de ser protegit, i la migració irregular "s'ha de frenar, però no d'aquesta manera, no pot funcionar a través de tirs, sinó democratitzant aquells països i apujant-ne el nivell de vida".

stats