Política 01/12/2022

Els paquets incendiaris s’estenen a la Moncloa i l’ambaixada nord-americana

El ministeri de l'Interior afirma que els sobres han estat enviats des de territori espanyol

4 min
Pedro Sánchez amb el el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande Marlaska, en una imatge d'arxiu.

Madrid / BarcelonaQuan a la Moncloa es va detectar dijous de la setmana passada un paquet per a Pedro Sánchez que contenia material deflagrant, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però aquest dimecres l’explosió d’un de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid va canviar-ho tot. Un cop fet públic aquest incident, l’Audiència Nacional va reclamar el cas i va obrir diligències per terrorisme, i s’han succeït més enviaments les últimes hores fins a un total de sis: dimecres a la tarda a una empresa armamentística de Saragossa; de matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz; aquest matí al ministeri de Defensa dirigit a Margarita Robles, i, al migdia, a l’ambaixada dels Estats Units. En principi, els paquets han estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

El número 2 del ministeri de l’Interior, Rafael Pérez, ha comparegut aquest dijous per traslladar un missatge de “tranquil·litat” davant la possible alarma que s’hagués pogut generar, sobretot pel fet que el titular del jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional investigui els fets per terrorisme. “Les mesures de protecció han funcionat”, assegurava el secretari d’estat de Seguretat, que subratllava que s’havien pogut intervenir els paquets als controls de seguretat dels edificis on s’havien enviat. L’excepció, el de l’ambaixada de Kíiv, on Espanya no té jurisdicció i la seguretat correspon a una empresa privada. Pérez, a més, ha explicat que la primera anàlisi de les substàncies apunta a “material pirotècnic” de fabricació “casolana”, tot i que ha demanat prudència a l’espera que es pugui investigar amb més profunditat. 

La Policia Nacional acordonant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid.

En alguns casos els tècnics en desactivació d’explosius han fet una detonació controlada, però no en el cas del paquet que anava dirigit al centre de satèl·lits de la base militar de Torrejón de Ardoz. Segons ha explicat Pérez, es va optar per “neutralitzar-lo”. “Això podrà facilitar l’anàlisi del material, el mecanisme d’explosió i el sobre, i facilitar la investigació de l’autoria de l’enviament”, ha indicat. Segons les primeres informacions, el sobre és de color marró, força “rudimentari” i l’impacte del material no seria de gran abast. Sense ànim “d’aventurar-se”, insistia Pérez, el ministeri parla d’un efecte de “deflagració” i no d’”explosió”, donant a entendre que és menor. De fet, el treballador de l’ambaixada d’Ucraïna dimecres es va fer unes ferides lleus a les mans, va anar tot sol cap a l’hospital i va rebre l’alta de seguida.

En la línia de traslladar calma, el número 2 d’Interior ha assenyalat que aquests episodis no són de prou magnitud per haver de convocar la taula d’avaluació del nivell d’alerta antiterrorista, que està en quatre sobre cinc. En el moment en què s’ha celebrat la compareixença, Pérez no ha descartat que hi pugui haver més enviaments d’aquest tipus i, de fet, s’ha conegut amb posterioritat el de l’ambaixada als EUA i una falsa alarma amb paquet sospitós a aquarterament de l’exèrcit de l’aire a Madrid que, un cop detonat, s’ha comprovat que no contenia material explosiu. 

L’autoria, incògnita

Amb la possibilitat oberta que puguin arribar més casos, tot i que amb un potencial risc força limitat segons Interior, queda la incògnita de saber l’autoria. L’Audiència Nacional té la investigació en marxa i no descarta la hipòtesi terrorista. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha constatat que “tenen relació amb el suport a Ucraïna” per part de l’Estat, i ha deixat clar que aquesta posició “no minvarà”. La particularitat és que, tal com ha reconegut el ministeri de l’Interior, no constava que s’haguessin produït casos així en altres països. 

Tanmateix, el ministre d’Afers Exteriors ucraïnès Dmitró Kuleba, ha explicat aquest dijous que dues delegacions diplomàtiques de Kíiv van rebre amenaces “molt concretes”. Sense precisar de quines delegacions es tracta ni en què consistien les amenaces, Kuleba ha manifestat a la reunió del consell de ministres de l’OSCE a Polònia que, “sens dubte, aquesta és una nova forma de terror”. “Estem treballant molt juntament amb les autoritats espanyoles per establir qui hi ha darrere d’això. Sens dubte tenim una conjectura, però hem de seguir tota la xarxa d’agents i persones implicats en aquesta campanya”, va dir. “Cal desentranyar completament les cadenes: qui hi està implicat, d’on venen aquestes cadenes, qui les envia”, ha dit Kuleba, informa Cristina Mas.

En declaracions a l’ARA, l’ambaixador d’Ucraïna a Madrid, Serhí Pohoreltsev, no té cap dubte que l’estat rus està al darrere d’aquestes amenaces executades a través d’intermediaris, si bé l’ambaixada russa a Espanya ha condemnat en una piulada a Twitter “qualsevol amenaça o atac terrorista”.

Els Mossos assessoren el consolat a Barcelona

Els tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius (Tedax) esdevenen una de les unitats clau dels cossos i les forces de seguretat en casos com els que s’han produït les últimes hores. Més enllà de desplaçar agents que acordonen la zona i procedir, fins i tot, a desallotjar el personal dels edificis en qüestió, els Tedax són els encarregats de detonar i custodiar el material explosiu. Per això, aquest dijous la conselleria d’Interior ha ofert al consolat d’Ucraïna a Barcelona assessorament per part dels Tedax de Mossos davant la hipòtesi que rebin algun tipus de paquet sospitós, i fins i tot ha proposat la presència de membres d’aquesta unitat. A més, la policia catalana ha enviat un correu a les representacions diplomàtiques a Barcelona amb consells per actuar davant un fet com el que ha tingut lloc a Madrid. A la capital espanyola s’ha pogut veure més presència policial en edificis com el Congrés, on s’ha donat l’ordre d’estar més alerta amb les entrades i sortides de treballadors i periodistes.  

stats