Política 11/06/2022

"Vam venir a La Victoria perquè a Cornellà vivíem amb massa estrès"

4 min
Pepe, Pedro i Soledad, al poble de La Victoria (Cordoba) parlen amb video trucada amb Paco (a Cornellà). Tos són familia i hi ha una important comunitat de nascuts al poble cordoves, que actualment viuen a la ciutat del Baix Llobregat.
Dossier Andalusia contra els seus fantasmes Desplega
1.
Terratinents contra jornalers: l'eterna batalla del camp andalús
2.
Màlaga, la ciutat que s'emmiralla en Barcelona per desbancar Sevilla
3.
Andalusia i les desigualtats persistents
4.
"Vam venir a La Victoria perquè a Cornellà vivíem amb massa estrès"

La Victoria"Jo sempre li dic a Antonio Balmón que ell governa sobre més victorenys que jo", afirma l’alcalde de La Victoria, Pepe Abad, una població situada a uns 30 km de Còrdova que als anys 60 i 70 va patir un èxode massiu dels seus habitants cap a Cornellà, al Baix Llobregat. Dels més de 3.000 habitants que tenia es va quedar amb 1.200. "Hem de pensar que aquí només hi havia una agricultura molt estacional, de secà, i de fet encara estem lluitant per entrar en una zona de regadiu", explica l'alcalde.

Allà ningú sap del cert qui va ser el primer que s’hi va instal·lar, però el fet és que n'hi van arribar molts més i es van concentrar al barri del Padró. Alguns d’ells van entrar a treballar en fàbriques com la famosa ELSA, on es produïen vaixelles de vidre. "Aquí tots tenim jocs de vasos de la marca ELSA, era un regal molt tradicional, i alguns tenen més de 50 anys", comenta divertit l’alcalde, que recorda com de petit el van impressionar les vagues dels treballadors quan visitava Cornellà. D’altres treballaven a la Pirelli. "Un oncle nostre ens portava feina de la fàbrica i la fèiem nosaltres aquí", recorda. Abad apunta que els veïns d’un poble pròxim, San Sebastián de los Ballesteros, també van emigrar, però ells es van instal·lar a Sabadell.

Pepe Abad no va emigrar a Cornellà, però sí que ho van fer els seus germans gran i petit. Aquest darrer, el Pedro, s'hi va estar només durant 10 anys, entre 1991 i 2001. En va fer prou per conèixer la seva dona, la Sole, que havia nascut a Catalunya però era de família victorenya i anava a passar tots els estius al poble. Tots dos, després de casar-se i tenir un fill, van decidir anar a viure a La Victoria. El motiu? La qualitat de vida. "Allà vivíem amb molt d’estrès, treballàvem tots dos perquè els preus eren alts i el fill ens l’havia de cuidar l’àvia. Ens vam embolicar la manta al cap i vam decidir tornar cap aquí", explica el Pedro. El germà gran de tots dos també hi ha tornat.

La Victoria és el típic poble cordovès de cases de dues altures pintades de blanc i amb els carrers deserts, sobretot al migdia, quan el sol cau a plom. Res a veure amb l’activitat frenètica de la ciutat. El municipi, que ara té 2.300 habitants, s’anima cap al capvespre, quan tornen els que treballen a Còrdova. I a l’estiu tornen els catalans. "Ara tornen més, hi va haver un temps que es va perdre", diu l’alcalde. Els voltants són idíl·lics, amb camps de blat, olivera i gira-sol. "Les condicions tampoc és que hagin millorat gaire, però. Tots els meus cosins treballen a l’empresa privada, mentre aquí jo i el meu germà som funcionaris de la diputació. Aquí la gent aspira a fer oposicions", explica l’alcalde. Ara bé, s'hi pot viure amb menys diners. El Pedro relata que tenien el projecte de viure a Torrelles de Llobregat i van comprar un terreny per fer una casa que havia de costar 25 milions de pessetes. Aquest terreny el van vendre per 12 milions i a La Victoria es van poder comprar una casa per 10. D’haver de pagar una hipoteca van passar a ser propietaris i encara els van sobrar diners.

El Pepe, el Pedro i la Soledad, al poble de La Victoria.
Un punt del trajecte per arribar al poble, amb nius de cigonyes a les teulades.

La Sole recorda que al principi la sobtaven alguns costums locals, com el d’aturar el cotxe al mig del carrer per posar-se a parlar. "Ara també ho faig jo", confessa. El Pedro va estudiar oposicions i ara és funcionari de la diputació. Els preus fan que amb un sou pugui viure tota la família, cosa que a Catalunya és molt més difícil. La Sole afirma que La Victoria és ideal per criar els fills, però reconeix que a Catalunya tindrien moltes més possibilitats laborals. En això les coses no han canviat tant. "Els meus amics a Cornellà em diuen que els seus fills, si estan fent una carrera, aprofiten els estius per treballar i guanyar-se uns dinerets. Aquí això no ho tenim, i es troba a faltar", comenta l’alcalde.

Actualment, La Victoria explota la seva proximitat amb Còrdova i els preus baixos de l’habitatge per atreure població, però continua sent difícil guanyar-s'hi la vida. A la zona, però, la majoria de poblacions perden habitants, així que Pepe Abad no vol queixar-se més del compte. També hi ha gent que quan es jubila torna de Cornellà i aprofita que amb la seva pensió pot viure molt millor que a Catalunya, sobretot els que ja tenen casa. "Els joves continuen emigrant?", pregunto. "Alguns, sobretot els que han estudiat i aquí no poden desenvolupar la seva carrera", respon l’alcalde. En això La Victoria és la viva estampa dels problemes de l’Espanya buidada.

L’any 2005 es van organitzar quatre autobusos per als habitants de La Victoria que van voler anar a Barcelona. I després es va fer el viatge a l’inrevés. "Va ser molt bonic", recorda Pepe Abad, que des de fa dècades ha lluitat per tenir una relació estreta amb l’Ajuntament de Cornellà. Els lligams són tan forts que en tots els grups familiars de victorenys hi ha catalans. "Nosaltres som ben bé una cinquantena, entre cosins i tot. Però el tema de la independència no es toca", diu l’alcalde rient. "Bé, tampoc es parla de dreta i esquerra", contesta la Sole amb un mig somriure murri.

Dossier Andalusia contra els seus fantasmes
Vés a l’ÍNDEX
stats