Trump designa l'anglès llengua oficial dels Estats Units: per què no ho era?

BarcelonaEl president Donald Trump ha designat l'anglès com a llengua oficial dels Estats Units. L'1 de març sortia del Despatx Oval una nova ordre executiva que, per primera vegada a la història, determinava que el país té “una —i només una— llengua oficial”. Trump ho justifica perquè això “no només agilitzarà la comunicació, sinó que també reforçarà els valors nacionals compartits i crearà una societat més cohesionada i eficient”.

Fins ara hi havia 32 estats dels 50 que conformen els EUA que havien oficialitzat l'anglès com a llengua pública i de l'administració, però no era oficial en l'àmbit federal. Ni la Declaració d'Independència, ni la Constitució citen cap llengua, “però estan escrites en anglès”, puntualitza l'ordre de Trump. De facto, l'anglès s'ha convertit en la llengua dominant, i de fet és la llengua que han de saber escriure, llegir i parlar els qui opten a tenir la nacionalitat nord-americana.

Per què no era llengua oficial?

La diversitat lingüística dels Estats Units es remunta tan enrere com la mateixa fundació del país. On ja hi havia desenes de llengües indígenes, s'hi van establir colònies que funcionaven en anglès, però també en francès, neerlandès i alemany. La idea de no definir cap llengua oficial pretenia evitar enfrontaments lingüístics, i prioritzar les llibertats i els drets individuals. Curiosament, en nom dels mateixos drets, aquest 2025 Trump determina que l'anglès ha de ser definitivament l'única llengua comuna.

El president republicà defensa al text: “Parlar anglès no només obre portes econòmicament, sinó que ajuda els nouvinguts a participar en les seves comunitats, en les tradicions nacionals i a aportar a la nostra societat”. Això és el que defensen entitats com U.S. English: reduir despesa, progrés i cohesió social. Els qui en són detractors creuen que és una manera d'estigmatitzar les minories lingüístiques, de fer créixer la sensació d'amenaça i de promoure l'odi cap als immigrants. Per al professor de la UPF i expert en multilingüisme i immigració Vincent Climent-Ferrado, “rere una narrativa bonista, amb la cantarella de la integració i el progrés, la llengua es converteix en un instrument de control de la immigració”. Climent-Ferrado ha estudiat com la llengua ja s'ha fet servir per denegar nacionalitats en països d'Europa com Holanda, França i Alemanya. És el que preveu que vol fer Trump als EUA: “Es pot condicionar l'entrada d'immigrants o signar ordres d'expulsió per no tenir prou nivell de llengua, i aquest nivell pot canviar”, apunta.

La diversitat, un perill?

En l'ordre de Trump assenyala dos fets: apunta directament als immigrants i diu que l'anglès serà “l'única” llengua oficial. Això deixa als llimbs els estats que tenen altres llengües com a oficials a banda de l'anglès, com Hawaii (hawaià), Dakota del Sud (sioux), Alaska (té 24 llengües oficials), Nou Mèxic o Puerto Rico (espanyol). “Caldrà veure si han de derogar l'oficialitat perquè preval el decret”, diu el professor de la UPF.

El decret celebra la “llarga tradició” de ciutadans “que han après anglès i l'han passat als seus fills per a les generacions futures”, una retòrica similar a la d'una llengua amenaçada. La qüestió no és que no es parli prou anglès, perquè el 78% de les llars nord-americanes parlen exclusivament aquesta llengua, el 91% de ciutadans diuen que parlen anglès molt bé i un 8,4% també el parlen no tan bé, de manera que el percentatge real de no-parlants d'anglès és ínfim. El que molesta els republicans és que cada vegada hi ha més gent que també parla altres llengües (tres vegades més que el 1980) perquè hi ha més immigrants, prop del 15% (a Catalunya hi ha un 22,5% de nascuts a l'estranger).

La comunitat hispana creix

Es calcula que als EUA es parlen unes 430 llengües (160 llengües nadiues americanes). Prop de 68 milions de persones, dels 340 milions de residents que tenen els Estats Units, parlen una llengua que no és l'anglès. El més predominant és l'espanyol, però després venen el xinès, el tagàlog, el vietnamita, el francès, el coreà, el rus, etcètera. El 60% dels immigrants són de parla hispana: 43 milions d'americans parlen espanyol i es calcula que 15 milions més el tenen com a llengua habitual (és a dir, més de 58 milions, deu milions més que els habitants de l'estat espanyol). “A mesura que creix aquesta comunitat hispanoparlant es fa més present que l'anglès no és llengua oficial. Amb aquest decret Trump mostra duresa amb els immigrants i reforça el moviment republicà més extrem. Lingüísticament, no té ni cap ni peus. És una instrumentalització política d'un fet lingüístic. Perquè l'anglès és clarament superior en xifres, simbòlicament i instrumentalment. Salvant les distàncies, és com si diguéssim que el català amenaça el castellà a Catalunya”, afirma Climent-Ferrado.

L'ordre, a més de simbolisme, té efectes pràctics. El més important és que les agències i organitzacions federals, que fins ara estaven obligades a oferir els seus serveis i informacions en diverses llengües, ara podran escollir si volen fer-ho només en anglès, perquè es rescindeix una ordre del president Clinton del 2000. Trump ja ha fet altres passos per anar eliminant les polítiques d'inclusió i diversitat a l'administració. En l'anterior mandat va tancar la versió espanyola de la pàgina web de la Casa Blanca i ara el compte de X.

Fins ara hi havia hagut diversos intents al llarg de les dècades de canviar la Constitució i garantir l'oficialitat de l'anglès, amb moviments com EnglishOnly, però havien estat infructuosos o innecessaris durant gairebé 250 anys. Finalment, és oficial de iure, en forma de decret. Caldrà veure si la majoria republicana a les dues cambres fa que aquesta decisió històrica arribi també a la carta magna.