Tots els guanyadors dels premis Ramon Llull 2024 del Govern balear

És un dels oncòlegs més reconeguts en l’àmbit de les cures pal·liatives a escala estatal i internacional. Amb més de 91 treballs científics publicats, manté un compromís actiu amb l’educació, impartint classes en universitats i investigant. És membre d’honor de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) i és el creador del Fòrum Iberoamericà d’Espiritualitat en Cures Pal·liatives.

És ecòloga marina i la major experta espanyola en estudis d’esclerocronologia. Ha rebut múltiples guardons, com l’Oceans 2020, concedit per la Societat Atlàntica d’Oceanògrafs, en reconeixement de la seva contribució a les ciències marines i la conscienciació social en defensa dels oceans. És professora de recerca a l’Imedea i ha estat la primera dona gestora del Pla nacional de ciència i tecnologia marina, la qual cosa promou el protagonisme de les dones en el món de la ciència. Ha publicat més de 250 articles de recerca i set llibres i ha participat en més de 82 projectes científics, molts centrats en els canvis en els ecosistemes deguts al canvi climàtic.

És un destacat doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i un referent en matèria hidràulica. Ha estat president de l’Ateneu de Maó, és membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i membre de la Junta del Cercle d’Economia de Menorca, entre d’altres. Va ser degà de la demarcació de les Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de 2000 a 2006. Té la medalla de mèrit professional del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Destaquen el seu compromís amb el desenvolupament sostenible dels recursos hídrics i la seva contribució a l’avenç de les pràctiques pesqueres.

L’any 1964, les germanes franciscanes filles de la Misericòrdia fundaren Mater amb la finalitat capdavantera de donar resposta sanitària i educativa a les necessitats de les més petites i vulnerables, amb els desitjos d’alleujar-ne el sofriment i restaurar-ne la seva dignitat. Avui dia, atenen de manera integral persones amb discapacitat des del naixement. Enguany compleixen 60 anys d’història, i actualment hi fan feina 450 professionals i atenen més d’un milenar d’usuaris.

Conjunt històric format per 1.586 jaciments arqueològics de la cultura talaiòtica a l’illa de Menorca, inclosos en la candidatura «Menorca Talaiòtica. Una odissea ciclòpia insular», que exitosament va assolir la seva inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el passat 2023, una inclusió que posa de manifest la riquesa patrimonial de les Illes Balears i és una mostra del compromís dels ciutadans i les institucions per a la seva conservació.

El Museu Es Baluard, inaugurat el 30 de gener de 2004, compleix 20 anys d’història i és un referent de conservació i de difusió de l’art contemporani de les Illes Balears. Ho és gràcies a l’exposició de les més de 700 obres d’art vinculades a artistes de l’àmbit de les Illes i de referència internacional i al desenvolupament d’una programació amb exposicions temporals, activitats culturals i cicles educatius i de formació.

És sacerdot i historiador. El 2007 va rebre la Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa en reconeixement de la seva tasca en el món de la docència a Eivissa i per les seves obres per conèixer en profunditat la cultura, les tradicions i la idiosincràsia de la societat eivissenca. És autor de diversos llibres i d’articles d’història local sobre els ordes religiosos, els cognoms i les famílies.

Fundada l’any 1989, la Galeria Xavier Fiol és tot un referent en la promoció i difusió de l’art contemporani a les Illes Balears per a tota la societat. La galeria, encapçalada pel seu fundador, Xavier Fiol, ha participat en fires d’art internacional i ha consolidat un programa que combina la projecció d’artistes joves emergents amb artistes consagrats. Des de la galeria s’organitzen també esdeveniments culturals com ara concerts de música, conferències i taules rodones. Durant tota la seva trajectòria, la galeria s’ha reafirmat com a lloc de debat sobre el vessant intel·lectual de l’art.

Lorenzo Santamaría va agafar el seu nom artístic del seu poble. S’aficionà a la música de petit quan li regalaren una harmònica i escoltava a la ràdio a casa seva la música francesa i italiana. Va iniciar la seva carrera musical com a cantant d’un grup anomenat Los Z-66 els anys 60. Durant els 70 va començar com a solista, i el seu èxit continua fins ara. El 1985 va publicar un disc en català, Entre cella i cella, que conté una versió en català de 'Mediterráneo', de Joan Manuel Serrat. Enguany, després de 50 anys de carrera, va anunciar la seva retirada i es va acomiadar del seu públic a l’Auditòrium cantant alguns dels seus grans èxits com 'Para que no me olvides' o 'Si tú fueras mi mujer'.

Des de la seva fundació a Manacor l’any 1998, l’Illes Balears Palma Futsal no ha deixat de créixer i ha despertat la il·lusió pel futbol sala entre els més petits apostant per la conscienciació, la promoció i la formació. Socialment, ha aconseguit augmentar la seva afició any rere any i passejar el nom de les Illes Balears arreu del món. L’equip ha assolit aquest 2023 dues fites històriques: la consecució dels dos primers títols en els seus 25 anys d’història. Primer, l’equip va dur a casa la UEFA Futsal Champions League i fa poc més de dos mesos es va proclamar campió del món guanyant la Copa Intercontinental.

Mariona Caldentey va néixer a Felanitx el 1996 i Cata Coll, a Pòrtol, el 2001. Les dues mallorquines són futbolistes i juguen al FC Barcelona de la Primera Divisió. Mariona ho fa com a davantera i Cata com a portera. Les dues tenen una trajectòria brillant com a esportistes d’elit i amb la seva disciplina i constància han aconseguit proclamar-se campiones del món en el Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda amb la selecció espanyola. I han aconseguit també aixecar la Lliga de Campiones amb el FC Barcelona. Totes dues han estat, a més, referents en la lluita pels drets de les futbolistes i han donat una lliçó al món davant els fets i les actituds masclistes.

El dissenyador mallorquí té una de les trajectòries més importants en el panorama nacional i internacional després de ser durant anys gran amic i mà dreta del mundialment conegut dissenyador Alexander McQueen. Després d’anys creant art arreu del món, Sebastian Pons va decidir retornar a casa i apostar per una moda artesana i sostenible basada en les arrels de la nostra terra. Entre els seus premis destaquen el premi al millor dissenyador de l’any concedit pel Consell de Dissenyadors de Moda d’Amèrica i el Premi Onda Cero Mallorca de Disseny i Tendències 2023.

Va ser un reconegut empresari mallorquí que va destacar pel seu caràcter emprenedor i innovador. El 2011 va rebre la medalla del mèrit al treball. Va dedicar tota la seva vida al Grup Sampol, del qual fou president. Sampol va passar de ser una empresa dedicada a la fabricació i reparació d’aparells de ràdio a un grup multinacional de capital 100 % familiar. Es dedica al desenvolupament i l’execució de projectes d’enginyeria aplicada al sector energètic, en les energies renovables, la digitalització, les telecomunicacions i les instal·lacions integrals, apostant per la sostenibilitat.

Diplomada en magisteri a la UIB va ser un referent per la seva tasca educativa, el seu compromís desinteressat i la seva excepcional tasca humanitària de voluntariat a les persones més desfavorides. Va ser mestra i directora de l’escola pública de Sant Ferran. Teresa Costa va prendre part activa en la vida parroquial de Formentera, fundant el 2017 l’ONG Formenterers Solidaris, amb què assistia els més desafavorits de Formentera durant la crisi social provocada durant la pandèmia.

Va ser arxivera i doctora en Història, especialista en història del moble de les Illes Balears. Va fer valuoses investigacions que varen marcar el camí per la percepció i conservació de béns patrimonials, documentals i immobles. Va destacar per la seva obra El moble a les Illes Balears, segles XIII-XIX, en què inventaria i analitza el ric patrimoni moble de les grans cases senyorials de Mallorca al llarg de la seva historia.