França "examinarà" el Midcat per la pressió d'Espanya i Alemanya

MadridLa fotografia conjunta de Pedro Sánchez i Olaf Scholz apostant clarament pel Midcat com a alternativa al gas rus no requeria un missatge explícit cap a França, que s’ha sentit igualment interpel·lada. L’Elisi “examinarà” el projecte de connectar la península Ibèrica i la resta d’Europa a través d’aquest gasoducte que passaria pel Pirineu i que, a llarg termini, hauria de permetre fer front al “xantatge energètic” de Vladímir Putin, en paraules del president espanyol. L’amenaça que el líder del Kremlin tanqui més l’aixeta aquest hivern espanta els socis europeus i la solució del Midcat reviu com a possibilitat, malgrat les reticències del govern d’Emmanuel Macron.

“Espanya i Alemanya són socis molt pròxims de França, de manera que quan fan una proposta, l’examinem”, ha afirmat el ministre francès d’Economia, Bruno le Maire, que aquest dimarts participava en la universitat d’estiu de la patronal Medef. Sortia al pas així de la compareixença conjunta dels presidents espanyol i alemany a Meseberg, on Scholz reunia el seu gabinet i havia convidat Sánchez. En les seves declaracions, Le Maire ha insistit que són “dos amics” i que el govern francès estudiarà la petició, per bé que ha recordat que és una “qüestió molt antiga”. De fet, el 2019 des d’una banda i l’altra del Pirineu es va decidir abandonar el projecte. El govern espanyol vol revifar-lo i els últims dies la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, havia elevat el to contra el seu veí, fins i tot posant en qüestió la visió “europeista” de Macron.

Les paraules de la vicepresidenta tercera no van passar inadvertides per al líder de l’oposició a l’Estat, Alberto Núñez Feijóo, que dilluns desaconsellava que el govern espanyol s’enfrontés amb el francès. Sánchez i Macron tenen una bona relació i aquest dimarts el cap de l’executiu ha mesurat les seves paraules. En cap moment ha citat el seu homòleg ni ha esmentat França, i fins i tot ha anotat que si el Midcat no podia desenvolupar-se “a bon ritme”, també és bona l’opció d’interconnectar energèticament la Península amb Itàlia. “Espanya concentra el 30% de les capacitats de regasificació de tot Europa i no les podem utilitzar de manera total com a conseqüència del coll d’ampolla. I això ho hem de resoldre, sigui per França o per Itàlia”, ha anotat Sánchez, que s’ha volgut mostrar “solidari” amb Alemanya, un dels països més dependents de Rússia. Amb posterioritat a les paraules de Le Maire, la ministra Ribera no ha amagat que seria més “ràpid i àgil” i menys dificultosa tècnicament l’opció francesa. Per la seva banda, Scholz ha mostrat el seu “suport total” al projecte del Midcat i a aprofitar totes les capacitats de producció possibles. 

Aragonès celebra el gest 

Caldrà veure l’abast de la predisposició del govern francès, que aquest dimarts no ha anat més enllà, però el gest ja ha sigut ben rebut també des de la Generalitat. Precisament, el president català, Pere Aragonès, també participava en les jornades de la patronal francesa a París i ha celebrat que l’Elisi s’obri a debatre sobre el Midcat per “reforçar l’autonomia estratègica” d’Europa en matèria energètica. A més, posa Catalunya en una situació important geoestratègicament, ha subratllat el cap de l’executiu català.

Fins ara, França s’ha resistit a aquest projecte perquè ha basat el seu subministrament en l’energia nuclear. Això l’ha situat tradicionalment en una posició de menys dependència del gas rus i, fins i tot, amb capacitat exportadora d’electricitat. En canvi, ara el país veí està patint la seva pròpia crisi amb centrals nuclears aturades per manteniment i amb problemes de refrigeració de les instal·lacions a causa de la sequera. Una circumstància que l’ha portat a haver d’importar electricitat d’Espanya i de confiar també en Rússia. Precisament, la companyia francesa de subministrament de gas Engie ha comunicat que la russa Gazprom ha reduït les entregues a causa d’un desacord en els contractes.

A la recerca d’alternatives, fa uns dies Macron va visitar Algèria, tal com havia fet també l’italià Mario Draghi. De la seva banda, Espanya travessa un camí tortuós en les seves relacions amb el país nord-africà per culpa del canvi de posició respecte del Sàhara Occidental per reconduir la crisi diplomàtica amb el Marroc. “M’encantaria ser jo qui visités Algèria”, ha respost Sánchez quan li han preguntat a ell i a Scholz si tenien prevista alguna trobada amb Alger per abordar la crisi energètica.

Els països busquen solucions a curt i mitjà termini, i tots són conscients que a la llarga s’ha de tendir cap a les energies renovables. Aragonès i el govern espanyol coincideixen que el Midcat ha de poder transportar hidrogen verd i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha subratllat aquest dimarts que el 2030 l’objectiu de renovables ha de ser del 45%, informa Gerard Fageda des de Brussel·les.

Cara a cara amb Feijóo

Com una de les solucions a curt termini, la mandatària europea ja va apostar dilluns per una reforma “urgent” del mercat elèctric que el govern espanyol fa mesos que defensa. L’anunci de Von der Leyen ha coincidit amb un canvi d’opinió de la Moncloa respecte a la invitació que Feijóo va fer a Sánchez: un debat al Senat sobre la situació econòmica i social derivada de la crisi energètica. En un principi, el PSOE va refredar dilluns aquest escenari, però finalment el govern espanyol ha demanat la compareixença del president. Si no hi ha sorpreses, serà dimarts vinent a la tarda.

La formació conservadora no s'ha mostrat satisfeta amb el moviment de la Moncloa i fonts del partit han dit que Sánchez "té temps de rectificar i comparèixer per parlar de les incerteses econòmiques i socials que afecten el país, i no només d'energia". "Evidencia la seva falta d'interès a debatre amb Feijóo de política general", s'ha queixat el PP, en una interpretació ràpidament rebatuda des del govern espanyol, que subratlla que la sol·licitud de compareixença inclou un debat sobre el context econòmic i social en què s'emmarca el pla d'estalvi energètic que cal enviar aquest mes a Brussel·les. Durant la roda de premsa, Rodríguez ha aprofitat l'avinentesa per recriminar al líder del PP el "catastrofisme" que ha dibuixat en la seva anàlisi del moment i li ha demanat que treballi per traslladar "tranquil·litat" a la ciutadania.