El Sánchez més heroic atura l’onada conservadora contra tot pronòstic

El PSOE suma 122 escons impulsat per l'aclaparadora victòria del PSC a Catalunya

3 min

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, en una tarima davant la seu de Ferraz Rodrigo Jiménez / EFE

MadridNo hi havia missió més titànica que aquesta per a Pedro Sánchez, amb un plebiscit sobre la seva figura després de la patacada del 28-M i les enquestes augurant una victòria àmplia del PP, que podia formar govern amb Vox i obrir una nova època a Espanya. Però el líder del PSOE, amant del risc, ha aconseguit arreplegar vots de sota les pedres. Això és el que ha fet durant la passada legislatura per aprovar lleis al Congrés, tal com ha reivindicat davant les crítiques d'Alberto Núñez Feijóo per tenir ERC i EH Bildu com a aliats. Aquests socis que li han permès governar també els necessitarà ara per a la investidura, amb la complexa abstenció de Junts inclosa. Estava previst que el president espanyol arribés a la seu de Ferraz abans que comencés l’escrutini, però no va sortir de la Moncloa fins que el recompte ja dibuixava un mapa clar: serà Sánchez qui podrà intentar formar govern, contra tot pronòstic.

“M’encanta la Catalunya de Salvador Illa”, deia Sánchez a l’inici de la campanya quan li preguntaven pel Principat. I és que la rotunda victòria del PSC –de 12 a 19 diputats– explica que el PSOE hagi resistit amb pràcticament els mateixos escons que fa quatre anys –122 a 120–, atès que en algunes comunitats, com Andalusia –de 25 a 21–, l’Aragó –de 6 a 4–, Castella-la Manxa –de 9 a 8–, Galícia –de 10 a 7–, Extremadura –de 5 a 4– i Astúries –de 3 a 2–, els socialistes perden representació. En canvi, en sumen al País Valencià –de 10 a 11–, les Balears –de 2 a 3–, Euskadi –de 4 a 5–, Navarra –d’1 a 2–, les Canàries –de 5 a 6– i Cantàbria –d’1 a 2.

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de José Félix Tezanos es va acostar als resultats quan dibuixava un empat entre el PP i el PSOE, que arriba fins al 32% de suports, més de tres punts més que fa quatre anys. En nombre de vots, Sánchez en guanya un milió respecte al 10-N. De fet, són els seus millors resultats en unes eleccions generals en la cinquena vegada que ha aspirat a la presidència del govern espanyol.

Sánchez surt reforçat políticament al carrer, davant el PP –farà cas omís a la petició d’abstenir-se en una hipotètica investidura de Feijóo– i a nivell intern en el partit. A Madrid s’havia començat a especular qui es podia fer càrrec del PSOE en cas de derrota i que Sánchez hagués de fer un pas enrere. Es plantejaven moltes hipòtesis amb noms propers al secretari general –María Jesús Montero o Pilar Alegría–, la força que podrien tenir els barons crítics com Emiliano García-Page o fins i tot el paper que podria tenir Salvador Illa. Res més lluny de la realitat que han acabat dibuixant les urnes.

Sonava la cançó Perra -el Perro Sanxe ha fet fortuna-, de Rigoberta Bandini, a la seu de Ferraz, eufòrica amb ministres i militants al carrer davant uns resultats que els seus trackings apuntaven però que s’entomaven amb escepticisme. I és que en les eleccions de fa un any a Andalusia i en les del 28-M el PSOE traslladava optimisme durant la campanya i després les urnes indicaven una altra cosa. Tanmateix, aquesta vegada no anaven equivocats i la força de l’onada conservadora ha topat amb la resistència de Sánchez, que ha mobilitzat l’electorat progressista tot i l'erràtica campanya.

El missatge a l’executiva

“Vam caure i ens hem aixecat”, reivindicava el candidat socialista en el míting de tancament a Getafe divendres, en referència al cara a cara amb Feijóo. Fa una setmana va enviar un missatge a tots els membres de la seva executiva: “Apel·leu al sentiment”, els va dir, de cara a l’esprint final. Sánchez i Yolanda Díaz van començar a parlar de remuntada, que era possible aturar l’entrada de l’extrema dreta al govern espanyol. Ara està en condicions de mantenir-se a la Moncloa, contra pronòstic, de manera heroica, tal com reivindicava José Luis Rodríguez Zapatero.