Sánchez resisteix l'onada blava i deixa Feijóo molt tocat

El president espanyol allunya el pacte PP-Vox però depèn de Junts per a la investidura

5 min

Pedro Sánchez a la seu del PSOE JJ. Guillén / EFE

BarcelonaPedro Sánchez ho va tornar a fer. Després de l’onada blava del 28-M que va deixar l’esquerra pràcticament sense poder municipal i autonòmic. Després d’un cara a cara desastrós que semblava que enterrava totes les possibilitats de remuntada. Després d’una campanya del PP, atiada també per les seves terminals mediàtiques, on es pronosticava un resultat històric per a Alberto Núñez Feijóo, Sánchez va tornar a treure el cap i a batre tots els pronòstics. Per fer-se una idea de la magnitud de la derrota de la dreta, fins que el recompte no va arribar al 80% el PSOE es va mantenir per davant del PP en vots. Al final la diferència és mínima: uns 300.000 vots i poc més d’un punt percentual (33% a 31,7%). En escons la victòria és una mica més àmplia, 136 a 122.

La victòria del PP resulta pírrica i inútil. Els seus 136 escons queden molt per sota de les expectatives i no arriben, sumant-hi els 33 de Vox, a la xifra màgica dels 176. L’onada blava ha mort a la ribera dels 169, als quals només es podrien sumar dos escons més: un d’UPN i un de Coalició Canària. Insuficient en qualsevol cas. La nit a Génova, on des de les vuit del vespre ja hi havia militants preparats per viure una nit històrica, va ser llarga i amarga. Molt amarga especialment per a Feijóo, que veu ara compromès el seu futur polític. Una de les incògnites que s’obren a partir d’ara és si Isabel Díaz Ayuso farà el pas per descavalcar Feijóo o li donarà una segona oportunitat. La decepció entre la militància era sideral. I caldrà veure també si aquest resultat tan inesperat per a ells provoca algun tipus de contestació al carrer.

Hemicicle de resultats de les eleccions generals 2023 (Congrés)

Festa a Ferraz

En canvi, a la seu de Ferraz la festa va ser total. El PSOE va resistir l’envestida i encara va guanyar dos escons respecte al 2019, fins als 122. I a la seva esquerra, Yolanda Díaz va complir la seva missió, que era mantenir viu el seu espai polític i resistir l’opa hostil del PSOE amb el vot útil: els 31 diputats de Sumar li asseguren continuar sent un ingredient imprescindible de la majoria d’esquerres. Aquest 23-J es pot afirmar que Sumar també ha enterrat Podem. “La gent dormirà aquesta nit més tranquil·la”, va dir Yolanda Díaz amb la veu trencada per l’emoció.

Sánchez: "Hem sigut molts més els que volem que Espanya segueixi avançant"

Però el protagonista de la nit sens dubte era Pedro Sánchez, el polític espanyol més odiat per la dreta, més vilipendiat, més caricaturitzat, més menyspreat, ha convertit tota aquesta càrrega d’odi en un efectiu bumerang que li ha esclatat en la cara a Feijóo. La clau del resultat del PSOE té diverses clau. Catalunya n’és una: el PSC hi arrasa i li treu un diferencial de 13 escons al PP (19 a 6). Però en realitat el que ha passat aquest 23-J és que l’esquerra s’ha mobilitzat de forma massiva a llocs on la dreta ja governa, com ara Andalusia o el País Valencià, on el PP i Vox no van aconseguir grans avantatges. El motor d’aquesta mobilització sens dubte s’ha de buscar en la por a l’extrema dreta. Els pactes PP-Vox, i el temor d’un gran resultat de la dreta, han actuat com a revulsiu per portar milers i milers de votants als col·legis electorals com un acte reflex d’autodefensa. Els estudis postelectorals serviran per aportar més llum a aquest fenomen i veure si hi ha hagut, per exemple, un efecte Barbie, és a dir, un diferencial important de vot femení cap a l’esquerra. “Hem tret més vots, més escons i més percentatge de vot que fa quatre anys”, va proclamar un Sánchez victoriós.

L’enquesta de l’ARA

De fet, aquesta por als pactes PP-Vox ja l’havien detectat les enquestes abans de la campanya electoral. Per exemple, la que va publicar l’ARA el primer cap de setmana de la campanya, i que ha clavat els resultats. El cas és que aquest sondeig era pràcticament l’únic, en un mar d’enquestes, que pronosticava que l’esquerra resistiria i barraria el pas a la dreta i l’extrema dreta. Per això no és gaire agosarat afirmar que el triomfalisme del PP, buscant l’efecte carro guanyador, ha sigut el principal error de la campanya de Feijóo. L’efecte ha sigut exactament el contrari: mobilitzar l’adversari. I aquí els estrategs de Génova podran assenyalar Santiago Abascal i els seus, que durant tota la campanya, i sobretot amb el seu programa electoral, van encendre totes les alarmes de l’electorat progressista. L’extrema dreta sobreviu i té un espai polític consolidat, però ara mateix hi ha dubtes raonables sobre si, amb Vox a l’equació, pot haver-hi un govern conservador a Espanya.

Feijóo: "El PP ha tornat a guanyar les eleccions generals i iniciaré el diàleg per formar govern"

El PP va insistir ahir a reclamar el dret a formar govern com a primera força, però els números no donen de cap manera. Després de l’eufòria, però, Pedro Sánchez haurà d’encarar el repte de teixir una nova majoria per a la investidura. No ho tindrà fàcil, en part perquè amb la seva estratègia de vot útil ha absorbit part dels suports dels seus potencials socis. Sumar passa de 38 a 31 i ERC de 13 a 7. Ara mateix, per a la investidura Sánchez dependria de Junts (7), un partit que ha fet campanya assegurant que només li donaria suport a canvi de les competències per a un referèndum. La hipòtesi d’una repetició electoral, doncs, és perfectament plausible.

Puigdemont assegurava a l'ARA que no investirien Sánchez

Nogueras: "No investirem Sánchez a canvi de res"

En tot cas, l’esquerra espanyola ha salvat un match ball aquest diumenge i ara disposa d’un temps extra per reorganitzar-se, mentre que la dreta haurà de fer un examen de consciència molt profund. Més o menys igual que l’independentisme a Catalunya, que ha vist com l’electorat li girava l’esquena, especialment en el cas d’ERC. Tot i així, la papereta més important la tindrà ara Junts, que sap que si bloqueja la investidura de Sánchez s’estarà posicionant contra una àmplia majoria de catalans. “No investirem Sánchez a canvi de res”, va advertir Míriam Nogueras. Les contradiccions d’un país tan complex com Catalunya afloraran ara més que mai. Igual que a Espanya, tot sigui dit.

Hemicicle de resultats al Senat de les eleccions generals 2023