La tensió política posa en risc la reforma de les pensions

La possible entrada de Vox al Congrés farà més difícil el consens

La crispació política que ha viscut el Congrés els últims mesos ha fet impossible el que fins fa poc era a tocar: un nou pacte sobre les pensions. La reforma del sistema és cada vegada més urgent perquè el cost de les pensions augmenta vertiginosament i està a punt de convertir el sistema en insostenible. Aquest any es dedicaran 150.000 milions d’euros a pagar les pensions, una xifra que representa més del 40% dels pressupostos de l’Estat. De fet, la guardiola que s’utilitza per sufragar-les quan no es disposa de prou finançament està gairebé buida i s’ha de recórrer a préstecs.

Amb l’envelliment de la població i amb una societat on cada vegada neixen menys nens, el cost de les pensions es multiplica cada any. Un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) apunta que si es produeix una nova crisi econòmica pot arribar a representar el 75%. La qüestió de les pensions és, doncs, un tema de màxima importància. I tots els partits hi estan d’acord. Ningú discuteix que calen mesures per fer sostenible el sistema, i des de fa més de dos anys es debaten les propostes a la comissió parlamentària del Pacte de Toledo.

Els grups parlamentaris eren a un pas de tancar un acord polític per reformar les pensions però al febrer, quan s’estava a punt d’arribar a l’acord i es podia votar, la convocatòria d’eleccions generals anticipades va fer saltar pels aires el consens. Podem va fer un pas enrere i el van seguir altres partits, com el PP i Ciutadans. No es va poder votar l’acord. Entre els pactes que s’havien de votar i que havien rebut el suport de totes les formacions hi havia la revalorització de les pensions tenint en compte l’evolució de l’IPC. De fet, el govern del PSOE ho ha aplicat aquest 2019.

Els partits polítics van crear la comissió del Pacte de Toledo al Congrés per trobar una solució de consens i apartar les pensions del debat polític, per evitar que es converteixin en una arma electoral. Es tracta d’un tema políticament molt sensible i que afecta una part important de la ciutadania: hi ha en joc milions de vots. La idea, doncs, havia de servir perquè el govern de torn impulsés mesures consensuades i no hi hagués temptació d’emprendre accions per buscar-ne rèdit polític. Però amb el moment convuls que viu la política, serà cada vegada més difícil arribar a consensos i respectar la filosofia amb què va néixer el Pacte de Toledo. Sobretot si Vox aconsegueix representació al Congrés, tal com preveuen les enquestes.

L’extrema dreta proposa, directament, carregar-se el sistema de pensions i privatitzar-les. Com a mínim una part. Amb propostes d’aquesta mena no és exagerat dir que el Pacte de Toledo perilla. Amb l’entrada d’un nou partit al Congrés, els acords que mai s’han arribat a votar s’hauran de revisar. A la pràctica és com haver de tornar a començar la negociació de zero.

No a la retallada de les pensions

Tot i la importància política de les pensions, els grans partits hi passaran de puntetes durant la campanya. La solució no és fàcil. El problema és que calen reformes perquè la factura de les pensions no continuï augmentant i fins i tot es redueixi, però alhora es vol garantir que no hi haurà una retallada de les contribucions. Amb l’Estat obligat a reduir el dèficit i el deute, resoldre l’equació no és gens senzill.

Els partits també eviten insistir en el tema perquè cada vegada que apareixen les pensions al debat polític es generen polèmiques que no els beneficien. Com quan el secretari d’estat de la Seguretat Social del govern del PSOE, Octavio Granado, va arribar a plantejar en període preelectoral una reforma legal per vincular la pensió de viudetat al nivell de renda del beneficiari. O quan el candidat del PP, Pablo Casado, va insinuar que les pensions s’havien de retallar. Tots dos van haver de rectificar.

Un problema, diverses solucions i encara cap acord

PSOE

“No podrem aguantar gaire més sense que es resolgui el problema del dèficit públic de la Seguretat Social”, va advertir Pedro Sánchez. Pel que fa a les pensions, els socialistes proposen impulsar noves fonts de finançament amb la creació de més impostos: el dels beneficis de la banca i el de les transaccions financeres. Preveient la complexa gestió de la jubilació de la generació del baby boom, el PSOE pensa en apujar l’aportació econòmica de l’Estat.

PP

La solució a l’atzucac de les pensions està en l’estalvi. És el que es desprèn del programa electoral del PP, que opta per millorar els nivells de transparència i permetre que tothom pugui saber quin és l’import que cobrarà durant la jubilació per “prendre decisions d’estalvi”. Pel que fa a les mesures de revalorització, els populars defensen les reformes impulsades pel govern de Mariano Rajoy i aposten per consolidar-les.

Cs

L’ambigüitat de Ciutadans en el debat sobre les pensions es manté. Albert Rivera mai ha sigut gaire clar sobre la qüestió, tot i que en més d’una ocasió ha temptejat la possibilitat d’accelerar l’increment de l’edat de jubilació als 67 anys i que, en principi, havia de ser progressiu fins al 2027. En les travesses del partit taronja també hi apareixen mesures econòmiques per incentivar la natalitat.

Podem

Els de Pablo Iglesias tracten el tema de les pensions com un afer que no tan sols afectarà els futurs jubilats, sinó també els actuals. En aquest sentit, Podem vol donar la possibilitat de triar els anys de còmput per calcular les seves pensions, i permetre als ciutadans que hagin cotitzat més de 35 anys jubilar-se sense penalitzacions retributives. Una mesura que tindria caràcter retroactiu.

JxCat

Sense esmentar cap indicador en concret, JxCat demana incorporar una variable de “cost de la vida” a l’hora de calcular els impostos de les pensions. Dins la vaguetat de les propostes en aquesta matèria, el programa de la formació de Jordi Sànchez sí que preveu la possibilitat d’incloure polítiques de natalitat i d’immigració com a mecanismes per garantir la sostenibilitat del sistema.

ERC

ERC coincideix -si més no, en matèria de pensions- amb el PSOE i Podem: cal fixar l’import de les pensions a l’IPC. Aquest és l’eix troncal de la proposta dels republicans sobre les retribucions per jubilació, amb què confia frenar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Els de Junqueras es comprometen a tornar els diners que han perdut els contribuents si hi ha una República Catalana.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF