El PP endureix el to amb la immigració i vol imposar el castellà per al permís de residència

BarcelonaEn la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

En paraules d'un dels ponents, el president andalús Juanma Moreno Bonilla, cal reivindicar "l'orgull" i la "riquesa cultural" de "l'espanyol", i ha defensat, tal com recull el text, "que es protegeixi i es projecti més l'espanyol, en convivència amb les llengües cooficials, que també ens donen pluralitat i cultura", i ha citat "el català, l'euskera, el valencià i el gallec", fent gala un altre cop de secessionisme lingüístic, com si el valencià i el català no fossin la mateixa llengua. Tot i que situen el castellà com un requisit per als immigrants que vulguin quedar-se a l'Estat, també afegeixen que la "llengua no pot ser una trava, sinó un mèrit per accedir a la funció pública". El document també detalla que el castellà tornarà a ser l'única llengua d'ús al Congrés.

Duresa migratòria i seguretat

En plena competició amb l'extrema dreta de Vox, la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo proposa que el reagrupament familiar sigui de "caràcter excepcional", ja que considera que "s'ha convertit en una via opaca de regularització massiva d'immigrants irregulars sobre la qual l'Estat amb prou feines exerceix control". També es reafirma en la "tolerància zero" amb "aquells que cometen delictes, especialment els reincidents, i amb els que no es volen integrar".

La ponència sí que sintetitza que "el control de fronteres no és ni un caprici ni una amenaça", sinó que és la garantia de la convivència en llibertat. Per això, encara desenvolupa més aquest aspecte defensant "vies d'entrada legal i ordenada" d'immigrants, "primant l'arribada d'aquells culturalment propers", una idea calcada a la del partit de Santiago Abascal. En tot cas, se circumscriu als que "cobreixen necessitats en el mercat laboral i anhelen ser partícips del sistema de valors" espanyol. On els populars volen diferenciar-se és en el fet que afirmen que "l'immigrant no és víctima ni botxí", amb "drets" i "obligacions", i insisteixen que és el govern estatal la institució que "ha d'assumir les conseqüències del control migratori".

La ponència també recull l'auge del crim organitzat, defensa posar els cossos de seguretat al dia en mitjans, suprimir "traves burocràtiques" i canviar la llei per endurir les penes "en els casos de multireincidència" com ara en el furt continuat. Alhora, defensa la contundència contra l'ocupació il·legal i la inquiocupació, amb les mesures que han defensat dels desallotjaments exprés i la protecció del propietari.

Pactes amb Vox

Tot i l'enduriment dels postulats ideològics, hi ha diversos punts amb picades d'ullet al centrisme. De fet, en l'acte de presentació de la ponència política del congrés popular ha tret el cap l'ala més moderada del partit, que és la que l'ha escrit. Els quatre responsables d'aquest sector són els presidents andalús i castellanolleonès, Juanma Moreno Bonilla i Alfonso Fernández Mañueco; l'alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, i l'eurodiputat Alma Ezcurra. Tots vestits de blanc, que Moreno ha identificat amb la "transparència" i la "puresa", s'ha aferrat a una "moderació" que han contraposat al president espanyol, Pedro Sánchez.

Moreno Bonilla ha defensat que "la moderació i la convivència guanyin la partida als abusos del poder i a la crispació organitzada des del poder per dividir els espanyols". Per això, ha reivindicat la "regeneració democràtica" per la corrupció que atribueix a l'executiu espanyol, assenyalat per suposades comissions il·legals de la trama Cerdán. Entre les mesures que ha plantejat, n'hi ha contra la "colonització de les institucions" per garantir la independència judicial, canviant també l'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial i que "els jutges elegeixin els jutges" i blindant l'acusació popular. El text també s'oposa als cordons sanitaris, de manera que avala el pacte amb l'extrema dreta de Vox: "Ni cordons ni majories incoherents". En aquest sentit, defensa un "gran acord nacional" que reforci els "consensos" a l'Estat, però matisa que "avui no existeixen les condicions polítiques" per assolir-lo, en al·lusió a un eventual pacte amb el PSOE. Tot i que la crítica al nacionalisme és recurrent en tota la ponència, no diu res de pactes amb forces independentistes i nacionalistes com Junts o el PNB.

"El PP aspira a obtenir una majoria suficient que li permeti governar aplicant el seu programa sobre la base de la Constitució i la defensa de l'interès general com a úniques guies", afirma. Tot plegat, sense renunciar a "principis i valors" i sense entrar en "subhastes polítiques", en referència als pactes de Sánchez amb l'independentisme. Precisament, en aquest àmbit la ponència planteja definir els criteris de concessió de l'indult i prohibir-lo per als condemnats per terrorisme, la corrupció, els atacs a la "integritat territorial de l'Estat", "contra l'ordre constitucional" i els "comesos contra menors". També preveu recuperar el delicte de sedició sense mencionar el nom de "delicte de deslleialtat constitucional" que havia proposat Feijóo fa dos anys.

Autonomies, atur i família

D'altra banda, la ponència defensa l'estat de les autonomies –Moreno fins i tot ha dit que ha servit per "parar els peus" a suposats excessos de Sánchez–, però d'una manera "racional", amb més coordinació i garantint "unitat" en la legislació econòmica. També s'hi aborden les polítiques socials i d'habitatge –alliberant sòl i amb concessions per construir–, però també de feina. "Cal que diguem amb claredat que aquelles persones que rebutgen ofertes de feina raonables no tenen dret a tenir la percepció d'atur", ha dit Mañueco.

També en família hi ha diversos punts: Ezcurra ha defensat que "cal prestigiar el paper de les mares" i "reivindicar el paper dels pares", i ha criticat la "visió masclista de l'esquerra quan ha dotat un paper secundari en la societat i en la família" a l'home. "El paper dels homes, dels marits, dels germans, ha de ser restablert perquè és la millor manera de garantir que es formin famílies en aquest país", ha etzibat. Ara bé, hi ha una mesura per "compassar el rellotge biològic amb el social" amb "ajudes a la congelació d'òvuls de les dones joves". En canvi, el que ni tan sols s'esmenta en tot el text són assumptes que divideixen el partit com ara l'avortament o l'eutanàsia.