El PP balear fa malabars per frenar els atacs de Vox al català

PalmaMai no havia estat tan visible al Parlament balear el doble joc que el PP de les Illes ha fet al llarg de la legislatura: frenar Vox en la seva obsessió contra el català, però, al mateix temps, intentar retenir el votant espanyolista. Els populars han votat aquesta setmana en contra de la proposta de llei del partit de Santiago Abascal per arraconar el català a l’escola, cosa que ha desfermat la ira dels seus socis. Però en un moviment gairebé simultani, han registrat la seva pròpia modificació de la Llei d’educació per introduir el català i el castellà com a llengües vehiculars. La tàctica reforça el discurs del Govern de Marga Prohens en favor d’un “bilingüisme amable”, en paraules d’un dels seus adversaris. Però a la pràctica, la proposta del PP no té efectes: manté tant la Llei de normalització lingüística com el Decret de mínims, que estableix que almenys el 50% de les classes s’han de fer en català.

Els equilibris de Prohens sobre el català contrasten amb el discurs d’altres barons del PP, com la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La cap de l’Executiu balear evita “la crispació” en matèria lingüística. Per això es va desmarcar d’Ayuso durant la Conferència de Presidents del mes de juny, quan va saludar en català i va reivindicar la “riquesa de les llengües de l’Estat”. Al Parlament –a diferència del ja dimitit president del País Valencià, Carlos Mazón–, Prohens manté el català en les interaccions amb Vox. Durant les negociacions amb l’extrema dreta, els consellers han posat una línia vermella a qualsevol exigència que trepitjàs els consensos lingüístics reflectits a l’Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització.

Des que va accedir al poder, l’obsessió de la presidenta balear ha estat no repetir l’error del seu antecessor, José Ramón Bauzá. L’expresident va perdre la majoria absoluta el 2015 després de les protestes massives contra la implantació del trilingüisme a les escoles. Això va condemnar el PP a una travessa pel desert que va durar vuit anys. “Tenim un tipus de votant que no és independentista, però que és molt mallorquí”, apunta una font de PP: “Des del primer moment, els nostres batles ens varen demanar que no cedíssim davant Vox”.

Com rep Génova aquesta posició? El vicepresident primer del Govern, Antoni Costa, assegura que “s’entén”. “Tenim una llengua pròpia i dues llengües cooficials”, va dir divendres: “El Govern ja va expressar aquest posicionament a la direcció en el darrer Congrés”.

Mitja legislatura fent equilibris

Amb tot, la dependència que Prohens té de Vox –no només com a soci, sinó també perquè no atura de pujar a les enquestes– ha tingut conseqüències. El català ha patit retrocessos aquesta legislatura. Des de l’eliminació del requisit de conèixer-lo per als sanitaris, fins a la rebaixa del nivell requerit en determinats càrrecs de l’Administració. Passant per algunes conquestes de l’extrema dreta en les negociacions pels pressupostos, com l’aplicació de l’elecció de llengua al primer ensenyament i l’impuls del Pla pilot de segregació lingüística. “El PP no defensa la llengua”, adverteix una font socialista.

Però el cert és que el Govern ha estudiat al mil·límetre cadascun d’aquests passos perquè tingui uns efectes pràctics limitats, la qual cosa ha desesperat Vox. Així, les retallades del requisit de català a la funció pública s’han fet de manera quirúrgica i el Pla de segregació, que el Govern va plantejar com a voluntari, ha tingut una adscripció minsa: tan sols 19 centres (aproximadament un 4% del total), i tots concertats. Per acabar-ho d’adobar, la darrera proposta del PP per introduir la vehicularitat del català i el castellà a la Llei d’educació, “no té cap aplicació pràctica”. Ho assegura el batle de Pollença (PSIB), Martí March, que va ser el conseller d’Educació que va impulsar la llei el 2022. “És una modificació estètica de l’articulat que el PP planteja com una operació de màrqueting polític, per rentar-se la cara”, continua. De fet, aquest punt del text va tenir el suport de tots els grups durant la tramitació de la norma, però en el darrer moment es va treure per no incomodar MÉS per Mallorca. Vox també nega que la iniciativa tingui una afectació real. “Aquesta jugada mestra que han presentat és una estafa, un engany i un gest a la galeria”, va dir dimarts passat el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, als populars, a qui va acusar de “traïció”.

Després de dos anys i mig d’estira-i-arronses amb l’extrema dreta per la llengua, la plantada del PP davant Vox per la Llei d’educació ha marcat un punt d’inflexió. Als passadissos del Parlament balear, els dirigents del PP no dissimulaven el seu alleugeriment. “Hem dit basta”, apuntava una font. Això pot suposar la ruptura definitiva amb Vox? La mateixa veu ho puntualitzava: “És que no sabem exactament què s’ha de rompre”. Per les anades i vingudes de Vox, que trenca o recupera aliances a escala autonòmica al dictat d’Abascal, el PP ja no dona res per fet. “Fa temps que transitam en territori desconegut”, assenyala un membre de l’equip de Prohens.