Les Balears es converteixen en el primer territori de l'Estat que elimina l'Oficina Anticorrupció

PalmaLes Illes Balears s'han convertit en la primera administració de l'Estat que fa marxa enrere i elimina l'Oficina Anticorrupció només vuit anys després de la seva creació. El ple del Parlament ha aprovat la proposició de llei de transparència i control dels càrrecs públics de les Balears, una norma presentada pel PP per suprimir l'oficina, que ha tingut el suport de Vox. La llei donarà, a més, caràcter reservat a les declaracions de béns dels càrrecs polítics, que fins ara eren públiques. Es crearà un registre amb les declaracions que dependrà del Parlament [i de la Mesa] i la ciutadania no podrà consultar, només la Cambra, els òrgans judicials i la Sindicatura de Comptes. A més, la Cambra ha rebutjat sol·licitar un dictamen del Consell Consultiu sobre si és legal suprimir l'Oficina, com reclamava Més per Menorca.

L'aprovació de la norma suposa la supressió del càrrec de director en el moment en què es publiqui al BOIB. Tòfol Milan, que l'ocupava fins ara, ha assistit a la sessió plenària. En paral·lel, s'obrirà un termini de sis mesos per eliminar completament l'organisme. El diputat popular Mauricio Rovira ha defensat la proposició de llei criticant que el PSIB empri "casos de corrupció de fa molts anys" per atacar el PP, i ha definit l'Oficina com un organisme "socialista de persecució de l'oposició". En el mateix sentit, ha defensat que les declaracions de béns i activitats continuaran sent "obligatòries i accessibles". Rovira ha carregat contra l'Oficina per "no ser especialment brillant" en matèria de prevenció en relació amb el cas Koldo i la compra de mascaretes. "Alguns no es varen espantar molt a l'hora de complir ordres per botar-se procediments, de fer compres amb empreses recomanades per alts càrrecs, d'oblidar-se de reclamar per productes de qualitat inferior dels que s'havien comprat, d'agilitzar-ne el pagament malgrat tot, de certificar que tot era correcte quan no ho era, d'intentar colar-ho a la Unió Europea (UE) i oblidar-se de tornar el producte i deixar-lo caducar, de no reclamar els doblers pagats amb tanta agilitat", ha assenyalat.

El PSIB estudia recórrer davant del Constitucional

El portaveu adjunt del PSIB, Marc Pons, ha acusat el PP d'actuar "per venjança" i la presidenta del Govern, Marga Prohens, "de no suportar que s'investigui la trama de Campos en què podrien estar implicats ella i els seus familiars", en referència a una investigació de l'Oficina sobre la fórmula que va fer servir l'Ajuntament per donar llicències d'obra a grans comerços. Pons ha considerat que eliminar l'Oficina incrementa la sensació "d'impunitat total". El PSIB ha alertat que, més enllà de l'eliminació de l'Oficina Anticorrupció, la llei de transparència i control dels càrrecs públics de les Balears té altres derivades, motius pel qual els socialistes estudien la possibilitat de recórrer contra aquesta norma davant del Tribunal Constitucional. A banda que les declaracions de béns dels càrrecs públics seran reservades, la norma també deixarà de protegir l'anonimat dels denunciants, cosa que va en contra de pronunciaments europeus.

La proposició de llei també elimina la figura del responsable, ja que la feina caurà directament sobre els funcionaris. De fet, si s'eleva un recurs, és la Mesa del Parlament l'encarregada de resoldre'l d'acord amb la majoria política. Davant d'un nou recurs, s'obriria la possibilitat de recórrer davant d'un jutjat de Primera Instància. Els socialistes també han criticat això, perquè l'encarregat de dirimir qüestions que provinguin del Parlament és el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

Centenars de denúncies pendents

El tancament de l'Oficina Anticorrupció deixarà sense investigar més de 200 denúncies, segons va explicar l'ARA Balears a final de 2023. D'aquestes, 20 estaven en procés d'investigació –ja s'estaven constatant– i 207 estaven pendents de tramitar –únicament són acusacions. Cal recordar que, des de la posada en marxa de l'Oficina (2018), s'han resolt 273 expedients, la majoria dels quals han quedat arxivats (205).

A més, més d'una vintena d'associacions i entitats han exigit que l'Oficina no es tanqui i que es blindi, entre les quals la Xarxa d'Oficines i Agències Antifrau, Transparency International Espanya, Hay Derecho, Political Watch, Acces Info Europe, +Democracia i la Xarxa Europea d'Autoritats d'Integritat i Alertadors (NEIWA). En un comunicat conjunt, les entitats varen considerar que eliminar les oficines Anticorrupció "no és només una mesura que afebleix l'estat de dret, sinó que és contrària als compromisos assumits per tots els estats que formen part de la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció".