Urbanisme
Societat 13/05/2023

Anticorrupció posa l'ull a l'autorització de grans comerços a Campos

L'Ajuntament ha permès alguns dels grans establiments que han modificat l'economia del municipi en zones previstes per a altres usos. Un acord a correcuita en el darrer ple ha avalat el criteri municipal

4 min
La carretera Ma-19 és on s’ubiquen els establiments comercials investigats.

PalmaUna part de les superfícies i establiments comercials de Campos que han transformat la realitat econòmica del poble s’han instal·lat en una zona on els usos comercials no estan permesos ni considerats segons el planejament urbanístic, el qual hi preveu usos recreatius. L’Oficina Anticorrupció investiga la fórmula que ha fet servir l’Ajuntament per atorgar llicències d’obra a aquests establiments, perquè els usos recreatius no serien compatibles amb l’activitat comercial –es tracta de grans comerços que fa anys que funcionen a ple rendiment. Així, l’Oficina ha enviat diferents requeriments al consistori de Campos per aclarir una situació que implica una interpretació no prevista en la normativa urbanística del municipi.

Segons explica el tècnic jurídic d’Urbanisme en el seu informe, Anticorrupció –el director actual és Cristóbal Millán– ha fet “fins a quatre requeriments” a hores d’ara i tots quatre s’han atès i complit “en temps i forma”. Aquest organisme va obrir un expedient l’any 2022, arran de la denúncia d’un particular, per investigar si hi ha alguna classe d’il·legalitat o irregularitat en l’atorgament de llicències d’obra per a establiments comercials en una zona recreativa per part de l’Ajuntament de Campos. A preguntes de l’ARA Balears, la batlessa del municipi, Xisca Porquer (PP), ha reconegut que “és cert que són coses un poc rares”, encara que ha remarcat que “tot el que s’ha fet és legal”.

Fa temps que aquest cas rondava pel municipi i l’equip de govern municipal va decidir fa aproximadament un mes cercar avals jurídics per justificar uns fets que tenen lloc des de fa anys: consentir l’obertura de locals comercials –alguns de grandàia considerable– en una zona prevista per a equipaments recreatius. Diferents entitats associatives, com les que representen el petit comerç, han criticat aquesta dinàmica, que a poc a poc ha buidat d’activitat el centre del poble i l’ha traslladada a la perifèria, especialment a la carretera de Palma (Ma-19). De fet, aquest és l’indret concret que analitza l’Oficina Anticorrupció. Els informes del jurista i de l’arquitecte municipals donen per bona la interpretació per permetre l’ús comercial on no hi està previst perquè, segons afirma el tècnic jurídic, “el règim d’usos es troba totalment desfasat” i s’ha considerat “com un ús admès el comercial des de la mateixa implantació de les edificacions que avui s’hi troben”.

Votació al ple

L’equip de govern municipal va considerar que, davant de la magnitud de la qüestió, era important passar pel ple una votació en la qual es posàs per escrit el que s’ha anat fent sense que les normes subsidiàres del poble –són de 1991– establissin res més enllà de la qualificació d’usos recreatius. Així les coses, el ple va aprovar un acord amb el vot dels regidors del PP, El Pi, Endavant (PSOE i Esquerra Unida), un regidor no adscrit –trànsfuga de MÉS– i l’única abstenció –la de la regidora de MÉS, Anabel Riveras, que considera “compatible, i per tant admès, l’ús comercial a la zona referida”. Rivera també reconeix que es tracta d’un criteri “interpretatiu”.

A banda de l’informe del tècnic jurídic i de l’arquitecte municipal, que defensa les autoritzacions que s’han fet fins ara, l’equip de govern també va aportar un informe d’un jurista que, segons afirma l’acord del ple, és “de reconegut prestigi”. Aquest misser és José Argüelles, un dels membres que el PPva proposar per al Consell Consultiu. En el seu argumentari, Argüelles defensa la tesi que “aquells usos que no estan expressament prohibits en una zona d’equipaments, hi estan permesos, com a usos compatibles, tret que per la seva intensitat s’hagin d’excloure”.

Segons experts en dret administratiu i públic consultats per l’ARA Balears –demanen no ser identificats perquè la investigació està oberta en aquests moments–, l’argumentació d’Argüelles és “pròpia de l’àmbit civil, del dret privat”. “En el dret que ha de regir les actuacions públiques, com les d’un ajuntament, ha de prevaler el principi de legalitat. Allò que no està inclòs expressament dins una norma, idò no hi està per algun motiu. En cas contrari, tot el que oblida llistar el legislador estaria permès i l’ordenament seria impossible”, afirmen. A més, els mateixos experts consideren que “allòque ha de fer un ajuntament, si vol modificar els usos d’una zona, és tramitar una modificació de la normativa, tal com està previst a la llei”.

Les normes subsidiàries de Campos estableixen que a la zona en qüestió, a la carretera d’entrada al nucli urbà on tantes superfícies comercials s’han instal·lat, s’hi permeten els usos següents: “locals d’espectacles, sales de reunió, casinos, associacions, restaurants i bars”. A l’informe jurídic municipal, s’admet aquesta circumstància, però també es considera que, com que tampoc no està prohibit expressament –sí que ho estan altres usos–, tot plegat és confús i cal aprovar un “criteri interpretatiu”. Això és el que va fer el ple.

Anabel Riveras, l’única regidora que no va votar a favor de la interpretació particular de la normativa urbanística del municipi, va assegurar que la seva formació entén la gravetat del tema i la importància de solucionar aquesta situació amb seguretat jurídica i protegint els interessos dels campaners, però va criticar la fórmula. “Trenta-dos anys amb les mateixes normes i fins ara no ens veim obligats a aclarir un tema tan important com aquest. La qüestió és que ho feim perquè l’Oficina Anticorrupció ens hi ha obligat d’alguna manera. Si no fos així, probablement continuaríem igual”, va etzibar durant el ple. “A més a més, cal recordar que existeixen mecanismes com els planejaments urbans municipals, el procediment d’aprovació dels quals és completament garantista per a la ciutadania, ja que se sotmeten a l’opinió pública abans de ser aprovats. No és aquest, el cas”, va lamentar Riveras.

Tot i això, la batlessa de Campos, Xisca Porquer, ha insistit a l’ARA Balears que tot el que s’ha fet a la zona que s’investiga “és legal”. “Sabem que ho investiga Anticorrupció, però hem donat tota la informació”, comenta. “A més, vull recordar que això ja passava quan governava UM amb el suport de l’esquerra”, afegeix. Ara queda per veure què dirà finalment l’Oficina Anticorrupció, que després de mesos de feina ja té la informació que li ha fet arribar l’Ajuntament de Campos.

Una discrepància jurídica i política sobre els usos permesos

Xisca Porquer, batlessa de Campos

La batlessa de Campos ha afirmat a l'ARA Balears que, tot i ser un cúmul de circumstàncies "rares", el que s'ha fet "és legal". A més, ha recordat que ja s'autoritzaven usos en temps d'altres partits.

Cristóbal Milán, dir. Oficina Anticorrupció

Segons les dades de l'Ajuntament, Anticorrupció ha enviat fins a quatre requeriments d'informació per aclarir si hi ha cap irregularitat en el fet de permetre sos comercials en sòl recreatiu.

Anabel Riveras, regidora MÉS Campos

Considera que cal vetlar per no perjudicar els interessos dels campaners, però critica que la majoria del PP imposi una fórmula a mida i no es faci revisant la normativa municipal.

José Argüelles, advocat

L'acord municipal insisteix en el "prestigi" de José Argüelles, a qui va encarregar un informe per avalar la interpretació que permet usos no previstos expressament en una zona recreativa.

La declaració responsable es basa en els fets consumats

Com pot ser que es permeti fer un supermercat o gran botiga en un lloc on el planejament no ho preveu? Aquesta és la pregunta que circula des de fa anys entre alguns experts que coneixen la història d’allò que passa a la carretera Ma-19 i que, finalment, ha arribat a l’Oficina Anticorrupció. La primera resposta és que el primer que fan molts negocis a l’hora de tramitar una obertura davant un ajuntament és fer servir una figura que es va incorporar a l’ordenament jurídic fa més de 15 anys: la declaració responsable. El titular del negoci declara que coneix i compleix la normativa i, a partir d’aquí, ja pot sol·licitar una llicència d’obra que acabarà amb una obertura comercial.

Tal com figura en l’informe jurídic sobre el polèmic atorgament d’usos comercials en zona recreativa, el primer pronunciament sobre la qüestió per part de l’Ajuntament de Campos es produïa en el moment de donar la llicència d’obra. “Ja es va concedir una llicència d’obra per a les edificacions que avui s’hi ubiquen”, diu l’esmentat document. 

Precisament, la primera llicència recull que les normes subsidiàries de Campos defineixen la zona com d’ús recreatiu i “estableix usos prohibits, entre els quals no es troba el comercial”. Per tant, el tècnic jurídic insisteix que és vàlid el criteri per atorgar una llicència d’obra per a un negoci, mentre l’ús comercial no estigui expressament prohibit per la normativa. A més, es va fer servir la fórmula de la declaració responsable, com un instrument per agilitar la tramitació, ja que permet fins i tot posar en marxa negocis sense que hi hagi un pronunciament de l’administració. En el fons, aquesta figura genera, segons alguns especialistes, una política de “fets consumats” que acaba després fent més difícil que les institucions actuïn, perquè les activitats ja funcionen i han creat llocs de feina.

En el cas de les superfícies comercials de Campos, una part dels negocis investigats varen iniciar l’activitat amb una declaració responsable, en la qual es feia referència a “usos comercials, amb els preceptius informes favorables”, segons recull la documentació aportada pel tècnic jurídic. 

Així va quedar palès en la intervenció de la regidora de MÉS, Anabel Riveras, en el darrer ple municipal, quan va destacar la necessitat de no perjudicar ara tots els afectats per aquesta situació. Ara bé, Riveras va reclamar que no es tornin a repetir fets semblants, i va instar que es planificàs i es fessin servir els instruments que la llei dona als ajuntaments per determinar on es pot fer cada activitat. “Es pren la decisió d’interpretar d’una determinada manera una norma, de manera unilateral, i es publica directament al BOIB. Pensam que aquest acte pot ser sotmès a un criteri jurídic millor fonamentat”, va dir la regidora al ple, i va insistir:“Una sèrie de declaracions responsables. Quantes? Això no podria ser considerat com una espècie d’interpretació de la norma als efectes de fer urbanisme a la carta?”.

Les normes subsidiàries de Campos, que regeixen l’urbanisme municipal, són del 1991. Actualment, s’està tramitant l’aprovació del nou planejament del municipi.u

stats