Jaime Martínez: “Palma no té un problema de model turístic: hi ha 50.000 places i 500.000 habitants”

PalmaJaime Martínez ja ha superat els dos anys com a batle de Palma, una ciutat que ell sap que és de cada pic més complexa, també per gestionar-la. Però se’l veu còmode o, si més no, és un polític experimentat que sap no demostrar el contrari. De fet, acabada l’entrevista, ja amb la gravadora apagada, diu: “Això és molt intens, però som feliç”.

Situats a l’equador del vostre mandat, quins diríeu que han estat dos grans encerts i dos errors o fracassos?

— Els dos grans encerts per mi són clars: per una banda, consolidar el projecte de ciutat que teníem des del principi. Això ha estat possible gràcies a l’estabilitat del govern, que tot i estar en minoria, ha demostrat ser estable. D’altra banda, la consecució de reivindicacions històriques, com ara l’edifici de Gesa, Son Quint, l’institut de Son Ferriol, les escoles de Son Gibert i Son Dameto i el cine Metropolitan. Tot això reforça el projecte de ciutat. I no parlaria d’errors i fracassos, sinó de temes pendents. Hi ha l’habitatge, unes polítiques que no són d’avui per a demà. És un repte que tenim per als dos anys que queden. L’altre és consolidar els serveis públics mínims que Palma mereix: seguretat, neteja i transport.

Veis realista dir que heu consolidat un projecte de ciutat en només dos anys?

— Sí, perquè des del principi vàrem tenir clars tres eixos transversals per a Palma: cultura, esport i medi ambient. En dos anys s’ha fet molt més que abans. En medi ambient, a més d’adquirir Son Quint, apostam per una Palma més verda, amb més ombres i pulmons verds. En cultura, s’ha fet una passa de gegant en programació artística, en espais expositius i en altres arts. I tenim projectes de futur com la recuperació de Gesa o la candidatura de Palma com a Capital Cultural Europea el 2031. Tot això té l’objectiu de ser una ciutat cohesionada socialment i territorialment.

Quan sentiu que se us anomena ‘el batle promotor’, com ho viviu?

— Com un avantatge. He estat 25 anys arquitecte, tenc una vida fora de la política i una reputació professional que avala moltes de les decisions que prenem. L’oposició no té arguments per criticar les nostres polítiques i recorre a desqualificacions personals. Per ells, ser promotor és una desqualificació. I jo dic que sí, que som un equip promotor: promotor de cultura, esport, serveis públics, habitatge... Si ens volen criticar per fer feina, endavant.

Realment creis que construir més habitatges ajudarà a frenar-ne els preus?

— Pot ser part de la solució. El problema de l’habitatge no és només nostre, és europeu. I les ciutats que han pres mesures tenen menys problemes que Palma. Hem de recordar que Palma fa 20 anys que creix en població i no s’hi han construït habitatges. Hem passat de 350.000 a gairebé 500.000 habitants, però amb polítiques que han impedit construir: prohibicions i desqualificacions de sòl. Ara farem habitatge lliure, de protecció oficial i a preu limitat. Això ha de donar resultat, però no serà demà.

No us preocupa que els habitatges de promoció privada, que en seran la meitat del total, acabin en mans d’estrangers o gent amb molt poder adquisitiu, com ha passat a Nou Llevant?

— Nou Llevant és un bon exemple del que no s’ha de fer: mil habitatges de luxe i cap control. És el que permeteren els governs d’esquerres els darrers vuit anys. La proposta que en fa el Govern i que l’Ajuntament assumeix com a seva és diferent: hi haurà habitatge lliure, sí, però també amb preus limitats i habitatge social. A més, amb condicions com haver residit a Palma durant cinc anys, que és el que tenim ara, i ens plantejam ampliar-ho a més anys.

A quants d’anys?

— No ho sé encara, s’ha d’estudiar.

Però els pisos de preu limitat seran de 300.000 euros. Vós creis que qui pot pagar això per un pis és qualcú que no trobava habitatge per viure a Palma?

— Potser el preu limitat de 300.000 euros sembla alt, però en el mercat actual és un preu contingut. I això s’ha de complementar amb altres mesures, com intentar que tot l’habitatge buit i tancat surti al mercat de lloguer. Per això necessitam implicació de totes les administracions. Fa falta seguretat jurídica perquè els propietaris s’animin a llogar els seus pisos. Lleis com la d’ocupació, arrendaments urbans, propietat horitzontal... Totes aquestes lleis s’han d’aprovar a Madrid. També és necessari un pla estatal de regeneració de barris, perquè alguns ja han arribat al límit de la seva vida útil, com passa a moltes ciutats europees que els estan renovant totalment.

Construir en sòl rústic a través de les Àrees de Transició no contradiu el discurs de la sostenibilitat que voleu mantenir?

— Si es fa bé, no. Les àrees de transició són una eina urbanística aprovada fa més de 20 anys pel Pacte. El govern anterior d’esquerres les podria haver eliminat i no ho va fer. Ara tenim l’oportunitat d’aplicar-les de manera rigorosa, transparent i amb criteris restrictius. Palma creix cada any amb 5.000 empadronaments nous. No podem dir “no” a totes les solucions.

Si es construeix més, no vindrà més gent?

— El que és clar és que no s’ha construït res els darrers 20 anys i han vingut més de 120.000 persones. I cada any n’arriben 5.000 més. Hem de posar ordre i planificar. Els nostres fills i nets tenen dret a tenir un habitatge a Palma. El seu futur en depèn.

Es podria limitar la compra d’habitatge a estrangers si es declara Palma zona tensionada.

— Això és una mesura del PSOE que s’ha aplicat a Barcelona i, pel que sabem, no funciona. I a ciutats com Inca o Manacor, on governa l’esquerra, tampoc no s’aplica. La solució implica incentivar, no per imposar.

És sostenible una ciutat que creix en població, en habitatges, en cotxes, però no en recursos ni serveis?

— Aquest és el gran repte que tenim: aconseguir la cohesió territorial i social i aconseguir una ciutat 10 en mobilitat. Com que no es transformava Palma mentre es creixia en població, ara hauríem de donar-li la volta. Encara més, ens hem trobat projectes que van en contra de la transformació de la ciutat. La reforma del passeig Marítim no només no resol problemes, sinó que els incrementa: ha eliminat 1.400 pàrquings i carrils d’anada i tornada a la ciutat. I sí, una ciutat que creix exponencialment necessita solucions de mobilitat, d’aigua, etc. Són reptes que estan encarats, però que duen temps.

Els informes diuen que Palma no té prou aigua potable per suportar el creixement previst al PGOU. No és temerari projectar 12.000 pisos més quan no hi ha aigua?

— Una cosa és la suficiència hídrica i l’altra és discutir el preu de l’aigua. Palma té suficiència hídrica, també per al creixement previst. D’altra banda, jo em vaig presentar a les passades eleccions amb el compromís d’abaixar impostos. I enguany l’he complit perquè hem fet una baixada d’11 milions d’euros en impostos, plusvàlues, IBI, etc. El meu compromís és no haver d’apujar l’aigua, ni la recollida de fems, ni cap dels serveis públics que té el ciutadà de Palma.

Farà una dessaladora nova per no apujar el preu de l’aigua?

— El Govern té un pla d’infraestructures que inclou inversions en dessaladores. A més, hi ha un projecte històric per a una dessaladora lligada a platja de Palma. Continuarem apostant perquè n’hi hagi una altra que pugui cobrir tota la demanda. L’objectiu és explotar els aqüífers el mínim. També treballam en projectes que redueixin els residus que genera la dessalació, com el clor i l’hidrogen, amb tecnologies sostenibles.

Heu esmentat com a repte aconseguir una mobilitat 10, però el vostre regidor ha estat reprovat per tota la resta de partits, també Vox. Què està fallant a la gestió de la mobilitat de Palma?

— Jo crec que la mobilitat de Palma millora.

En quin sentit millora? Deveu ser conscient dels embossos que hi ha.

— Els embossos van lligats a les polítiques demogràfiques, tornam als 5.000 nous habitants que hi ha cada any i que no s’han fet infraestructures. Ara se n’estan fent diverses accions: creació d’aparcaments nous a Palma i a platja de Palma; llicències temporals per a taxis i millora en la gestió del servei amb noves aplicacions; ampliació del servei de bicicleta pública amb noves estacions a diferents zones de la ciutat.

I sobre el transport públic?

— El transport públic és gratuït de manera universal per decisió de Madrid, cosa que ha fet que el nombre d’usuaris passi de 40 a 60 milions en dos anys.

Això és positiu. No?

— Això és positiu, però no ha reduït el nombre de cotxes dins la ciutat. A més, l’Ajuntament ha hagut d’assumir un esforç financer important per gestionar la demanda. Continuarem reclamant a Madrid que ens pagui la totalitat de la gratuïtat, que no ho fa.

Palma està cada vegada més turistitzada. Quin límit es posa el seu govern?

— Palma és una ciutat amb 500.000 habitants i 50.000 places turístiques. Per tant, en realitat, Palma no té un problema de model turístic. Passa que les 400.000 places de Mallorca acaben a Palma perquè els turistes visiten la ciutat. Jo no som partidari de posar fronteres. Hem d’estructurar la ciutat d’una altra manera. El meu objectiu és intentar desmassificar el centre de Palma i que altres zones també tinguin equipaments des d’on es pugui organitzar tot. I dur un control demogràfic i turístic per modular quins fluxos hi ha i quins hi haurà, i planificar en conseqüència. I després, hi ha una cosa importantíssima...

Quina?

— Quan es parla de polítiques per a l’Espanya que es buida no han d’oblidar l’Espanya que s’omple, que són les grans ciutats del litoral i territoris tan petits com les Balears i les Canàries que acullen el 40% dels 95 milions de viatgers que arriben a Espanya. Ens han de compensar amb finançament els 50 anys que duim amb aquesta pressió.

Què fareu amb les 15.000 places de lloguer turístic il·legal que reconeixeu tenir?

— Firmam un conveni amb el Consell que aportarà dos inspectors.

Dos? No ho trobau una rialla?

— Bé, però comencem per alguna cosa. A més amb el Consell, la Policia Local i Urbanisme s’identificaran les zones on n’hi ha més i es faran campanyes contra el lloguer turístic il·legal i per incentivar el lloguer de llarga durada.

Vàreu dir que no optàveu a Palma Capital Cultural Europea del 2031 per incrementar-hi el turisme, però la campanya de presentació és dirigida als visitants i té tots els tòpics d’una promoció turística. No us contradeis?

— No diria que és una campanya de cara al turisme, però sí de cara a Europa. En tot cas, estic convençut que la cultura pot ajudar a transformar el model turístic. Ens ha de servir per a això.

Feis una programació de grans exposicions, d’artistes amb reconeixement internacional. No oblidau els creadors locals i treballar la cultura de base?

— Hem arribat a un nivell que som una referència a fora. I això és bo. També hem inaugurat un espai expositiu a Cort que no existia i en pocs mesos hi han exposat quatre o cinc creadors locals.

I no creis que, en cas d’haver-los-ho oferit, qualsevol d’aquests artistes locals haurien preferit exposar al Solleric o la Llotja que no a un passadís de l’Ajuntament?

— Al Solleric diria que també hi ha hagut més exposicions de creadors locals en aquests dos anys que en els vuit anteriors. Tenim una molt bona direcció, molt bon equip i no només en arts plàstiques, també escèniques. Els teatres municipals per primer pic tenen superàvit, amb totes les entrades venudes a gairebé totes les funcions.

Heu fet Rels B primer ambaixador de Palma. Quina mena d’ambaixadors voleu per a la ciutat?

— Bé, en els pròxims mesos veureu que nomenarem altres ambaixadors. Aquesta figura assenyala aquelles persones que han vingut a Palma a aportar o que des de Palma han anat a exportar valors. És important explicar que Palma és sobretot allò que no es veu a l’exterior. Rels B, Dani Heredia Vidal, és un exemple de superació, de constància, de mirar més enllà, de sortir de Son Gotleu, un entorn que segurament et dona poques oportunitats per arribar a tenir-les totes.

Governau en minoria i depeneu de Vox per als pressupostos. En què heu cedit aquests dos anys per evitar una crisi?

— Governar en minoria és un repte, i Vox és l’únic partit que ha volgut arribar a acords; els altres només fan que intentar dinamitar qualsevol cosa. I de moment no he renunciat a res i he pogut tirar el nostre programa endavant. Això sí, segurament he fet més cirurgia i he disseccionat certes coses.

A una ciutat amb moltíssims més pisos buits en mans de fons d’inversió que no d’ocupats, l’oficina antiocupació és una cessió a Vox o una campanya de màrqueting, més que no una mesura amb impacte real?

— Originalment és una oficina d’informació d’habitatge. Després li podrem posar noms d’antiocupació, desnonaments, lloguer turístic... I tot són preocupacions dels ciutadans. L’ocupació no només és l’atac a la propietat privada, la qual hem de defensar al màxim, és que genera uns problemes als veïns que són inadmissibles. I per això també hi ha l’oficina, també per lluitar contra el lloguer turístic il·legal.