Inici de legislatura
Política 23/07/2023

Antoni Costa: "No som el Govern del 2011. Hem après coses"

Vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació

9 min
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, durant l'entrevista amb l'ARA Balears.

PalmaAntoni Costa (Eivissa, 1976) encara ha de cobrir alguns llocs importants a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, però la primera mesura important del Govern de Marga Prohens ha estat a la seva àrea: la bonificació de l'impost de successions i donacions. El també vicepresident de l'Executiu remarca que els populars han assolit el poder amb els deures fets i es mostra confiat que l'acord amb l'extrema dreta no serà un factor de pressió.

Podem dir que sou l’home fort del Govern de Prohens?

— Primer hauríem d’identificar que s’entén com home a fort.

Sou vicepresident, teniu a càrrec àrees molt important i sou la mà dreta de la presidenta.

— Si ho podem qualificar així, sí. Aquestes àrees que duim a Vicepresidència i la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació són àrees molt transversals que afecten el conjunt del Govern. També és veritat que agrupen sis direccions generals, i no hi ha una altra conselleria que en tingui sis i, a més, són àrees de certa rellevància. Una part important del programa de govern de Marga Prohens es basarà en aquesta Conselleria.

Després de criticar l’abús de la digura del decret per part del Pacte, començau la legislatura amb un decret –el que bonifica l’impost de successions i donacions, i retalla el de transmissions patrimonials. Què diríeu si ho hagués fet l’esquerra?

— El decret llei que es va aprovar no du altra qüestió que no sigui matèria tributària. Tots recordam alguns dels es varen aprovar la passada legislatura, amb un apartat de disposicions finals que no tenien absolutament res a veure amb el decret. Fa dos anys que el PP defensa que s’han de baixar els impostos als per alleugerir la pressió que suposa la inflació bàsicament per a les rendes mitjanes i baixes. Ho consideràvem d’extraordinària i urgent necessitat, perquè el millor escut social és alleugerir la càrrega tributària als ciutadans. Fa dos anys que hi estàvem treballant i ho teníem tot preparat.

Quina era la urgent necessitat de bonificar l’impost de successions i donacions? No es podria haver tramitat d’una altra manera? L’acord amb Vox dona un termini de 100 dies i només n’han passat 15.

— Els impostos impliquen detreure recursos de la butxaca dels ciutadans i entregar-los a l’administració autonòmica. Si no es detreuen, queden a disposició dels ciutadans i n’augmentes la renda disponible. Per combatre la inflació i els efectes de les pujades de preus, alleugerir la càrrega tributària, per exemple l’impost de successions, també contribueix a ajudar el ciutadà. Ho hem fet perquè és una mesura que incrementa la renda disponible i permet afrontar la inflació en millors condicions.

Però aquesta rebaixa es dirigeix a una minoria…

— Aprovar una deducció de l’IRPF no té un impacte directe a curt termini. Aprovar una rebaixa de successions i donacions té un impacte directe immediat, perquè és un impost que no pagues. La diferència entre l’IRPF i successions és bàsicament aquesta. Hi ha molts ciutadans de les Balears que hereten, molts que els pares tenen a bé fer un pacte successori. Una herència en vida és una figura única del règim civil propi de les Illes extraordinàriament útil per facilitar el traspàs als fills d’un negoci familiar. Que hagi deixat de tributar a les Balears incideix directament a les famílies que decideixen fer aquest tipus de pactes.

El decret llei es va aprovar abans de les eleccions generals. Ha estat una decisió electoralista?

— La pregunta és: si estàvem en disposició de fer-ho ara, quin sentit hauria tengut esperar? Hi havia molta gent que estava esperant que s’aplicàs la mesura per fer el pacte successori corresponent. Per què havíem d’esperar deu o vint dies més si estàvem en disposició de fer-ho? El que tenia sentit era fer-ho com més aviat millor. El que hauria estat absurd era esperar més. No era una qüestió de si hi havia eleccions.

Hi ha herències milionàries i s’està beneficiant persones que no ho necessiten. 

— Una matisació. Les rendes altes de veritat no paguen aquest impost, ni tampoc paguen l’impost de patrimoni.

Per què?

— Perquè utilitzen figures societàries i perquè canvien de domicili fiscal. És una realitat. Les que paguen aquest impost són les famílies arrelades a les Balears que han viscut tota la vida aquí i que traslladen, amb una herència en vida o per causa de mort, els béns que han suat i han acumulat tota la vida, segurament amb molt d’esforç. Aquestes són les famílies que ara deixen de pagar aquest impost i n’hi ha moltíssimes de rendes mitjanes. Era una petició unànime dels ciutadans que ens trobàvem en el carrer. Ho consideram un impost profundament injust i és la figura de l’impost el que posam en dubte. S’havia d’eliminar.

Un altre compromís del seu Govern és la rebaixa de l’IRPF a tots els trams. Es diu que hi haurà especial atenció a les rendes mitjanes i baixes, però les rendes altes també se'n beneficiaran. A més, hi ha el compromís de rebaixar l’impost de patrimoni. No pensau que ha d’aportar més qui més té?

— D’acord amb l’article 31 de la Constitució espanyola, el sistema fiscal ha de ser progressiu. L’impost que garanteix que ho sigui és l’IRPF, i nosaltres no plantejam reduir, sinó augmentar-ne la progressivitat. No hem inclòs cap reforma de l’IRPF al decret que vàrem aprovar, però sí que és cert que el programa de Govern diu que el reformarem, i també està inclòs dins de l’acord amb Vox que farem una reforma fiscal més extensa de la que hem inclòs dins del decret. El que plantejam quant a la tarifa d’IRPF és rebaixar-la mig punt per a les rendes de menys de 30.000 euros i un quart de punt per a les de més de 30.000. La rebaixa és inferior en els trams elevats i això transforma automàticament l’impost en més progressiu.

Vos heu plantejat en cap moment no reduir els trams més alts de l’IRPF?

— Si el Parlament té a bé tramitar com a projecte de llei el decret que hem aprovat [el de l’impost de successions i donacions], que serà la nostra recomanació com a Govern, la nostra intenció serà negociar i plantejar la possibilitat. Estam oberts a la negociació a través d’esmenes si no s’ha de reduir.

Si no l’he entès malament, la reforma de l’IRPF es farà amb la tramitació parlamentària d’aquest decret i es negociaran esmenes per no tocar els trams més alts?

— És la nostra intenció. Efectivament, seran els grups parlamentaris els que negociïn aquesta qüestió.

Introduireu cap impost nou? En llevareu altres?

— No tenim pensat introduir cap impost nou. Sí que mantindrem en la tributació actual l’Impost de Turisme Sostenible. Té una recaptació important, però l’hem de canviar perquè sigui clarament finalista en qüestions vinculades bàsicament a medi ambient i turisme. D’altra banda, de moment no tocarem l’impost de patrimoni, perquè a nivell estatal hi ha l’impost de solidaritat a les grans fortunes, que retalla l’autonomia tributària de les comunitats autònomes. Mentre que es mantingui, no té cap sentit eliminar-ho aquí perquè s’ha de pagar a l’Estat. També ens plantejam algunes deduccions addicionals a l’IRPF.

Un dels punts de l’acord amb Vox és que s’exigirà al Govern un nou sistema de finançament autonòmic. Quins canvis són més urgents? Creu que Feijóo està disposat a fer la reforma i a entendre els problemes de les Illes, ell que ve de l’Espanya buidada?

— La presidenta Marga Prohens, i jo com a conseller, jugam a l’equip de les Balears. Això implica defensar els interessos dels ciutadans de les Illes en el sistema de finançament autonòmic, les inversions de l’Estat i el règim fiscal. Pel que fa al sistema del finançament, hi ha una part d’Espanya que perd població, però també hi ha una part que s’omple, que té un creixement poblacional important i que, com a conseqüència, s’incrementa la necessitat de prestar serveis públics als ciutadans. L’increment de població és una variable que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de negociar el sistema de finançament. Una altra és la insularitat, que suposa un increment de cost a l’hora de prestar serveis públics. També hi ha una qüestió molt important: l’autonomia tributària. Poder modular els ingressos és clau. Hem demostrat que les participacions en impostos de recaptació gran com l’IVA i l’IRPF han funcionat i, quan hi ha hagut un increment de l’activitat econòmica, han reportat ingressos més grans.

Defensareu l’ordinalitat del sistema?

— Efectivament. No pot ser que siguem la segona comunitat a aportar, i la novena o la desena a l’hora de rebre. Estam disposats a defensar el principi d’ordinalitat: si som la segona comunitat en capacitat fiscal, hem de quedar segona després del procés d’anivellament. Això no implica que no siguem solidaris amb la resta de comunitats. Pots cedir una part de la teva capacitat fiscal, però has de quedar segon després de l’anivellament.

També parlau de desenvolupar el règim especial. Què cal fer?

— Ara mateix necessitam que s’aprovi per part del govern d’Espanya el reglament que desenvolupa la part fiscal del règim, perquè hi ha una inseguretat jurídica tremenda per a moltes empreses. I hem d’intentar que el règim fiscal sigui indefinit i no arribi només al 2028. D’altra banda, el factor d’insularitat ha d’aportar ingressos addicionals. Madrid ha de continuar dotant els convenis de carreteres.

Una de les queixes del PP els darrers mesos ha estat que els fons europeus no arribaven a les empreses. Què fareu per solucionar-ho?

— Cal fer una anàlisi en profunditat de l’assignació actual dels fons europeus i de les inversions declarades estratègiques pel Govern. La veritat és que encara no hem tingut temps. La normativa que s’ha aprovat per part de l’Estat no ajuda en absolut que els fons europeus arribin a les empreses. La governança autonòmica quant a la gestió dels fons és inexistent i el format s’ha de reformar. Hi ha estats que han aconseguit que els fons europeus arribin molt més al teixit productiu i a les petites i mitjanes empreses que el govern d’Espanya.

No ha estat una decisió poc pragmàtica eliminar la Conselleria de Fons Europeus amb tot el que està en joc?

— Els fons europeus són una qüestió transversal que afecta tot el Govern. S’ha decidit fer una conselleria, que és la d’Economia, Hisenda i Innovació, que tingui totes aquestes competències transversals. És molt bo que fons europeus i innovació i transformació digital estiguin en el mateix lloc. I també és molt bo que els fons europeus estiguin a la mateixa conselleria que els pressupostos, perquè hi ha molta vinculació. L’assignació dels fons europeus funcionarà millor en aquesta conselleria fins i tot que tenint una conselleria pròpia.

Vox no té cap conseller, però part de l’ideari de l’extrema dreta està a l’acord amb el PP i es fiscalitzarà aquest acord cada dos mesos. Vos sentiu còmode amb aquesta situació?

— L’acord al qual hem arribat amb Vox ha permès que el Govern sigui monocolor del PP. El que s’ha inclòs en les 110 mesures és el que hem pactat amb Vox, només allò. És el que la presidenta marga Prohens ha dit públicament que està disposada a defensar i executar. Més enllà, hi ha el programa de més de 500 propostes del PP, que el Govern executarà.

Però Vox pot pressionar, com fa per aplicar aquest curs la llibertat d’elecció de llengua en els centres educatius.

— S’ha de llegir bé cadascuna de les mesures. Si no record malament, en aquesta posa clarament ‘durant la legislatura’. I la llibertat d’elecció és ‘tenint en compte que hi ha dues llengües cooficials’. Durant la legislatura és els dos primers mesos? No. S’incompleix el pacte si no es fa el primer any? No, perquè posa durant la legislatura. Està escrit i està signat.

En cas que Feijóo necessitàs l’extrema dreta per governar a l’Estat, hi seríeu partidari?

— Si la pregunta és si som partidari d’establir un pacte enfront de noves eleccions, ho som. N’hi ha alguns que, sorprenentment, tenien més ganes que anéssim a eleccions cada tres mesos, que no de facilitar un pacte. Si tothom bloqueja, l'única alternativa són noves eleccions.

Sou partidari encara que hi hagués un vicepresident d'extrema dreta a l'Estat espanyol?

— Això ho haurà de decidir Alberto Núñez Feijóo si es dona el cas, que crec que no es donarà.

Què teniu en comú amb Vox? Sou un autonomista convençut i Vox vol acabar amb l’estat de les autonomies.

— Amb Vox hem pactat una sèrie de qüestions que podíem acceptar i compartir. I en totes les altres qüestions que no hi estan incloses, prima el programa del PP. El canvi és amb seny, moderació i sentit comú. No som el Govern del 2011, hem après coses. No estam disposats a cometre algun error del passat. Estam disposats a complir el programa de govern del PP amb les matisacions que s’hagin inclòs en l’acord amb Vox.

Paraules com ‘igualtat’ i ‘medi ambient’ han desaparegut o han quedat degradades a la nova estructura del Govern. No creieu que això té força càrrega simbòlica?

— La presidenta ha defensat públicament, i així serà, que no hi haurà ni el més petit retrocés en matèria d’igualtat i feminisme en aquesta comunitat. Que estigui o no al títol d’una conselleria no és una variable rellevant, sinó les actuacions que es fan. L’IB Dona, l’ens que aplicarà a les Balears les polítiques en matèria d’igualtat, continuarà amb el mateix o més pressupost que mai. D’altra banda, en matèria de transició energètica tenim una Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, que hem creat per impulsar les polítiques de transició energètica a les Illes. Ho tenim clar, la transició energètica no s'atura. S'intenta generar cert alarmisme que no està justificat pels fets. Demanaria un poc de tranquil·litat, no ens alterem i jutgem el Govern de Marga Prohens pel que feim.

stats