LA VEU DE LA CIUTADANIA
Política 14/04/2018

Els municipis, cada cop més oberts als pressupostos participatius

Cada ajuntament té el seu reglament per regular com canalitzar les demandes veïnals

Miquel Barceló
4 min
El batle d’Artà, Manolo Galán, reunit al carrer amb veïns, per tal de debatre sobre el pressupost participatiu.

PalmaEn el marc de la transparència municipal, els pressupostos participatius esdevenen la millor eina de la ciutadania perquè les seves demandes en inversions s’executin, sempre seguint l’ordre de prioritat determinat en el procés participatiu que regula l’Ajuntament.

No tots els programes electorals dels grups polítics recullen les demandes socials, que a més poden canviar a mesura que avança la legislatura. Per tant, els pressupostos participatius sempre poden actuar d’instrument per rectificar prioritats i per atendre demandes no detectades en les declaracions d’intencions en què solen acabar gran part dels programes electorals.

A manca d’una llei autonòmica que marqui quina part del pastís pressupostari hauria de destinar cada ajuntament a atendre la demanda ciutadana, cadascun ho fa en la mesura que estima adient. El que queda més o menys clar és que atén la veu dels veïns més inquiets.

Activar processos participatius suposa tota una tramitació que porta a organitzar trobades i assemblees, la presentació de propostes (via telemàtica o presencial), la defensa pública de les propostes preseleccionades, per acabar en unes votacions que defineixen els projectes que tenen més suport.

Manacor estrena procés

A Mallorca, tret d’algunes excepcions, els pobles i ciutats més grans són els menys oberts a la participació ciutadana en el pressupost municipal. A la Part Forana, la capital del Raiguer, Inca, té la porta tancada i al Llevant, Manacor, s’hi ha posat recentment. La regidora de Participació Ciutadana, Antònia Llodrà, diu que el proper dimarts, dia 17, s’obre per primera vegada el procés, amb una partida de 100.000 euros. “Escoltar, deliberar i concretar millores és l’objectiu”, explica la regidora manacorina.

En canvi, Calvià, el municipi econòmicament més potent, després de Palma, va fer l’any passat la convocatòria de pressupostos participatius amb 893.542 euros. Es varen votar i en varen sortir propostes tant de la ciutadania com altres de plantejades per l’Ajuntament, tal com preveuen les bases de la convocatòria. La xifra votada i aprovada va ser de 889.593 euros, quantitat que es va incloure en el pressupost del 2018, que d’altra banda no va ser aprovat.

“En prorrogar-se el pressupost del 2017, no es poden dur a terme totes les inversions previstes en el procés participatiu, per la qual cosa s’ha decidit ajornar els projectes que havia proposat l’Ajuntament (la restauració de la vaqueria de la finca de Galatzó i els ‘tòtems’ d’informació intel·ligent). La resta d’actuacions d’iniciativa ciutadana es realitzaran al llarg del 2018 i del 2019. Les primeres que està previst dur a terme són: la teulada de la pista de patinatge de Santa Ponça i les relacionades amb el medi ambient, com la Marina de Magaluf i horts urbans”, explica l’Ajuntament.

Proporcionalment, Artà és el municipi amb més cultura participativa, ja que destina 200.000 euros a projectes proposats pels veïns (120.000 a Artà poble i 80.000 a Colònia de Sant Jordi). Començà fa 12 anys a la Colònia de Sant Pere, per apaivagar certes veus que es queixaven d’una suposada discrimació del poble gran respecte del petit. Al municipi, les assemblees es fan per barris i al carrer, si fa bon temps.

El mateix passa a Algaida, amb reunions a la vila gran i als pobles de Pina i Randa. La inversió oberta a consultar popular és de 104.000 euros. A Algaida, la sensibilitat ciutadana posa l’accent en el bon estat i el manteniment dels centres educatius. Aquí no es tracta de grans inversions, però sí de la voluntat dels pares i mares que els nins i nines rebin l’educació en les millors condicions, començant per la seguretat de les instal·lacions.

Molta participació a Porreres

Una línia semblant a Algaida, quant a objectius d’inversió, té Porreres, que destina 100.000 euros a atendre les prioritats de la gent que vol ser actor del procés participatiu. A més, l’índex de participació en la selecció de projectes a la darrera consulta ha estat prou significativa (534 vots), un 12,5% de la població, i s’opta per la reforma del pati de l’Escola Nova com a primera demanda.

Sa Pobla té el projecte de pressupost participatiu en estat embrionari. Amb una partida de 3.000 euros del pressupost general del 2018, es pretén crear una plataforma participativa, per tal d’animar la gent a dir-hi la seva.

Hi ha municipis que voldrien però no poden. És el cas de Montuïri. “Més enllà del Pla d’Obres i Serveis, l’Ajuntament no té capacitat per fer cap inversió, perquè estam lligats a haver d’amortitzar l’elevat deute que hem heretat”, es lamenta el batle, Joan Verger.

Un municipi de característiques semblants, però que no fa servir l’esquema del pressupost participatiu encotillat a un xifra inamovible, és Campanet. Aquí, segons la batlessa, Magdalena Solivelles, es fan assemblees participatives per sectors: cultura, esport, educació..., i es recullen els suggeriments. “Una assemblea participativa és més àgil i no està subjecta a una quantitat”, explica. Campanet, fruit d’aquest debat assembleari, centra la inversió “a humanitzar el trànsit i fer una mobilitat sostenible”. No és un projecte anual, sinó un objectiu en el temps i segons la disponibilitat econòmica. “Ja hi hem invertit 500.000 euros”, indica Solivellas.

Sencelles ha canviat enguany la dinàmica i ha delimitat les àrees en què invertir a esports, cultura, mercat, fires i festes, i joventut. Es varen fer assemblees territorials i es creà un grup impulsor: un òrgan integrat per cinc representants d’entitats, cinc delegats de nuclis i uns altres cinc en representació del Consistori. De 20 propostes, se’n validaren cinc. Votà un 6% de la població i se seleccionaren cinc inversions, que sumen 101.000 euros.

Al Migjorn de Mallorca, Llucmajor és dels municipis grans que potencia els pressupost participatiu, amb una partida de 150.000 euros. Ha debatut sobre 110 iniciatives, 59 de les quals foren sotmeses a votació, i s’elegiren els projectes dirigits a la millora de l’entorn urbà i al foment de l’ús de la bicicleta.

Cent mil euros és la partida que Capdepera destinarà a projectes suggerits des del Fòrum associatiu, integrat per entitats i clubs esportius registrats. Ampliar el circuit de carril bici, la millora del carrer Port i l’adequació de la plaça Cap Vermell són els projectes escollits.

Igual xifra destina Santa Maria a 6 dels 15 projectes presentats i debatuts, encapçalats per la proposta de la Colla de Gegants per fomentar la cultura propular, seguit de la millora d’instal·lacions esportives i de la concessió de beques per a la formació professional.

stats