10-N: FRONTS OBERTS A LES BALEARS

180 milions d’euros per a recursos hídrics en joc

Un canvi d’estratègia ambiental de l’Estat pot dificultar que arribin les ajudes per a la transició energètica insular

El Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol en funcions va prometre per al gener al Govern una inversió de 180 milions d’euros en projectes de gestió del cicle de l’aigua a totes les Illes. L’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), que depèn del mateix ministeri, ja aporta fons importants a la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius per incentivar la compra de vehicles elèctrics, punts de recàrrega i instal·lacions fotovoltaiques. Aquestes i altres mesures es poden veure compromeses si després de les eleccions del 10 de novembre l’escenari polític canvia i el nou govern espanyol aposta per una estratègia ambiental oposada.

Segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, l’acord per millorar les infraestructures hídriques com la depuració i la xarxa de distribució de l’aigua preveu un primer conveni per invertir 80 milions d’euros entre el 2019 i el 2022. Els dos governs aportarien un 50% del total de les inversions previstes i el de les Balears decidirà els projectes i n’assumirà la gestió i execució. Però això dependrà de les intencions que tingui l’executiu espanyol que surti del 10-N. El director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, Aitor Urresti, recorda que les ajudes que venen directament dels fons europeus i de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS) donen una major autonomia econòmica davant l’Estat perquè permeten “mobilitzar” importants recursos. Tot i això, la Conselleria de Transició Energètica, a més d’invertir recursos propis i tenir ajudes europees, rep injeccions del govern espanyol, com ara les partides per instal·lar plaques solars, de manera que sense l’aportació del Ministeri el canvi de model energètic a l’Arxipèlag quedaria condicionat i seria més complicat.

Pot passar el mateix amb la convocatòria de subvencions per promoure la mobilitat eficient i sostenible del programa Moves, que està cofinançat per l’IDAE i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). Contràriament, però, fonts de la Conselleria de Transició Energètica consideren que és difícil que les ajudes estatals per millorar l’eficiència energètica en edificis industrials i habitatges corrin perill. Les subvencions també les dona l’IDAE i ja s’han aplicat sense dificultats a totes les comunitats autònomes governi qui governi, perquè la conveniència de l’estalvi energètic en edificis no se sol qüestionar.

El tancament progressiu de les centrals del Murterar i de Maó i la substitució del consum de recursos fòssils per energies renovables també està en joc. La iniciativa, impulsada pel Govern balear i les directrius de qualitat de l’aire que marca la Unió Europea, podria perillar depenent de l’interès que mostri l’Estat per accelerar o no el procés, com asseguren fonts de Transició Energètica. Això pot passar també amb el polèmic article de la Llei de canvi climàtic balear sobre la prohibició del dièsel a partir del 2025. El govern espanyol creu que s’hauria d’endarrerir el calendari, però les dues administracions han arribat a un acord i han evitat que el Tribunal Constitucional la pugui tombar.

Mitjançant un decret, l’executiu insular afegirà una moratòria al text legislatiu per desactivar aquest polèmic article (que de totes maneres no havia d’entrar en vigor fins a l’any 2025) a l’espera de la llei climàtica estatal, que encara no s’ha aprovat. Urresti comenta que ser un territori insular permet implantar la mobilitat elèctrica amb més facilitat que altres regions, un argument que el Govern farà servir per defensar la iniciativa. “Com més tard arribi l’acord final per desenvolupar la llei, pitjor serà”, afegeix el director general. La legislatura passada el govern espanyol va dubtar de la constitucionalitat de 14 lleis balears. Però ha anat cedint i recentment va renunciar a recórrer contra la Llei de residus balear.

EL MODEL ENERGÈTIC, UN DEBAT CLAU ENTRE LA DRETA I L’ESQUERRA

El PSOE defensa un acord per mobilitzar inversió pública i privada per fer una transició ecològica i impulsar el vehicle elèctric; i proposa mesures contra el canvi climàtic amb l’aprovació d’una llei com la balear.

Unides Podem vol impulsar ajudes per incentivar les plaques solars i els vehicles elèctrics i taxes per a qui contamini més, reduir les emissions de CO2 i protegir les costes i rius per preveure les inundacions.

El PP assegura que eliminaria les “prohibicions a vehicles de combustió” com l’article de la Llei de canvi climàtic balear. Creu que els consumidors han de marcar el ritme per substituir les tecnologies.

Ciutadans està a favor d’una llei climàtica, però aposta per l’energia nuclear. Vol que cada any es reformin 300.000 habitatges perquè siguin més eficients. També proposa un pla de reforestació i prevenció d’incendis.

Vox proposa un pla per “respectar” la sostenibilitat dels recursos hídrics i els ecosistemes per gestionar l’aigua. També vol l’autosuficiència energètica d’Espanya, però aposta per liberalitzar tot el sòl.

MÉS vol crear un fons d’adaptació al canvi climàtic que es nodreixi d’impostos específics sobre les activitats més nocives. També aposta per la mobilitat i l’edificació i defensa premiar qui contamini menys.

Más País dedica la meitat del programa al medi ambient. Vol que les persones de 16 anys puguin votar perquè els qui sofriran més la crisi climàtica estiguin representats. Aposten pel tren i limitar els vols peninsulars.

EDICIÓ PAPER 23/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF