Maite Salord: “Les dificultats en la negociació han enfortit aquest equip de govern”

CiutadellaMaite Salord Ripoll (Ciutadella, 1965) somniava en un bon resultat electoral el 24 de maig, però els seus somnis es varen veure gairebé superats quan el seu partit, MÉS per Menorca, va obtenir tres consellers i reduí a molt poc la diferència amb el PSOE. De fet, MÉS i socialistes empataren a tres consellers i amb Podem formaren una suma de consellers que feia possible que el Consell de Menorca tornàs a estar governat per l’esquerra. Després d’unes negociacions més llargues, complicades i tenses del que s’esperava, Salord fou escollida el 4 de juliol presidenta del Consell, però només per dos anys. Els dos anys següents agafarà el relleu la candidata del PSOE, Susana Mora. De moment, Salord ja fa dues setmanes que és al capdavant del Consell, treballant en un despatx que encara no ha personalitzat del tot. Li falta trobar un espai on penjar les seves notes i papers, tot i que ja ha trobat un lloc per a la imprescindible cafetera. La seva agenda diària és frenètica, i queden molt lluny els temps en què, com a professora d’institut, tenia dret a un estiu tranquil i relaxat. Aquest és ben intens. En un dels pocs moments de descans, la presidenta repassa amb l’ARA Balears les primeres setmanes de negociacions, gestions i responsabilitat.

Com han estat les dues primeres setmanes com a presidenta?

Tant jo com tot l’equip de govern tenim un dia a dia molt intens per analitzar com està la situació, començar a resoldre els problemes més urgents... Les jornades de feina es fan infinites, però és el que correspon.

I com està la situació?

Hi ha temes que són urgentíssims, sobretot el de l’abocador de Milà i la reforma de la carretera general. A més, hi ha tots els altres temes que al costat d’aquest podrien semblar menors però que no ho són i que s’han de resoldre de manera urgent.

En quin moment vàreu saber que seríeu la nova presidenta del Consell de Menorca?

El 3 de juliol a les set del capvespre, o sigui, el dia abans del ple d’investidura. De fet, el discurs que vaig pronunciar dia 4 el vaig escriure el dissabte mateix del ple, entre les cinc i les vuit del matí.

Les negociacions amb PSOE i Podem van ser més complicades del que esperàveu?

Les negociacions van ser difícils i més llargues del que hauríem volgut, sí. Els tres partits que formam l’equip de govern ho lamentam i així ho vam dir públicament en el seu moment, però s’ha de tenir en compte que per primera vegada negociàvem tres partits amb un equilibri de forces important. Açò és el que va provocar que el procés fos lent. De tota manera, crec que tot aquest procés, tot i les dificultats, ha servit per enfortir l’acord.

Ha enfortit l’acord? Alguns pensen el contrari...

L’ha enfortit, sí, i els tres partits estam convençuts que s’ha arribat a la solució que els ciutadans ens demanaven i que aquesta és la millor solució i el millor Govern que en aquests moments pot tenir Menorca. Alhora, tota aquesta negociació és un procés que enforteix la democràcia.

Per què costà trobar aquesta fórmula de presidència compartida, quan sembla que aquesta idea s’hauria pogut posar damunt la taula el primer dia de negociacions?

Ningú no diu que aquesta fórmula no s’hagués plantejat, però es va descartar. Va ser necessari tot un procés per acabar veient que era la millor opció per part de tots.

Era la millor opció o era l’única?

Era la millor opció perquè era l’única possible.

Parlàveu tot el temps que allò que importava no eren els càrrecs i que apostàveu per una nova política. En canvi, durant la negociació ha semblat que us discutíeu gairebé tot el temps per un càrrec, la presidència.

Estam en un moment polític de canvi, i açò implica que les eines que fins ara s’empraven per analitzar i prendre decisions ja no donen resposta a tot allò que hi ha damunt la taula. I a vegades ens volem asseure a una taula amb les mateixes eines de negociació que hem tingut fins ara, quan la realitat és diferent. De tota manera, jo som positiva, i el resultat final de tot aquest procés, amb dificultats incloses, és que hem fet el Govern que els menorquins ens van demanar el 24 de maig, un govern plural i equilibrat entre les tres forces, i que funciona com un autèntic equip dins el Consell.

Són un equip de govern o tres partits diferents, com ha semblat passar en altres casos?

Som un equip. Cada matí tenim reunions en què tots analitzam tots els temes i tots feim propostes. Per tant, tot i que el procés per arribar fins aquí hagi estat difícil, ha servit perquè ara mateix siguem una pinya. De fet, que un govern sigui d’un únic partit no és garantia que funcioni com a equip, i en tenim exemples.

El pitjor obstacle d’aquest equip de govern poden ser les grans expectatives creades entre l’electorat?

La gent ha demanat un canvi, i aquest canvi no es farà d’un dia per l’altre, i crec que la majoria de persones ho tenen clar i ens donen un marge de confiança. Tenim un compromís clar d’accions a dur a terme els primers cent dies de govern, i puc assegurar que hi feim feina. El polític ha de ser coherent i anar sempre amb la veritat per davant. Si hi ha dificultats, les explicarem.

Un d’aquests compromisos és replantejar les obres de la carretera general entre Maó i Alaior. Alguns confien que l’equip de govern aturi el projecte en marxa. Es pot fer?

És un tema que s’ha d’analitzar amb calma, i així ho hem dit reiteradament. Ara mateix s’estudien tècnicament i jurídicament totes les opcions que hi ha. És un tema difícil i complicat. Una cosa és el que un voldria fer i l’altra és el que es podrà fer. Puc assegurar que la voluntat és reconduir el projecte, i dins els marges que la legalitat ens permeti, ho farem.

Parlau sempre de reconduir el projecte. Què significa reconduir?

Tots estam d’acord que la carretera general s’ha de millorar. En el tram entre Alaior i Maó hi ha unes solucions tècniques que consideram excessives i que es podrien substituir per unes altres mesures que implicarien menys consum de territori i estarien més d’acord amb una Reserva de la Biosfera com és la nostra illa. Reconduir és exactament açò, fer l’obra ajustada a allò que Menorca necessita. Curiosament, les propostes tècniques que entre Maó i Alaior ens deien que no eren possibles per temes legals s’apliquen al tram entre Ciutadella i Ferreries sense cap problema. Ara bé, ha de quedar clar que tenim una Llei de contractes que ens limita molt, i per açò s’ha d’estudiar el cas molt bé i preferesc ser prudent.

Deis que el tema és difícil i complicat. Quan fèieu campanya electoral també ho crèieu?

Ho vam dir moltes vegades, i ho vam dir tots els partits que formam l’equip de govern. Durant els anys d’oposició seguíem el projecte, i sabíem la dificultat de replantejar-lo per les passes que ja estan fetes. Ningú no va afirmar que el projecte es canviaria, sinó que s’actuaria dins els marges que la legalitat ens permetés. A més, la dificultat del tema és evident quan circules entre Alaior i Maó i veus com estan les obres i el projecte. És difícil, però aquesta dificultat per a nosaltres també és un repte.

Ja sabem quin no és el vostre model de carretera. Llavors, quin és?

Ha de partir dels paràmetres de seguretat, però dimensionat l’illa. Hi ha solucions tècniques que permeten fer realitat aquesta idea. A més, un model de carretera dimensionat a Menorca implica potenciar el transport públic. No hem de voler créixer en nombre de cotxes damunt la carretera, sinó afavorir el transport públic i revertir la tendència d’aquests quatre anys.

L’altre gran tema candent que teniu damunt la taula és el dels residus. Ara s’envien fems a Mallorca, l’abocador de Milà continua en obres... Què fareu amb el tema?

Ara mateix és important tancar el procés de canvi de gestor a l’abocador, cosa que s’hauria d’haver fet fa molt temps. També s’han de solucionar els problemes a la cel·la de Milà que està en mal estat per poder-la utilitzar. Un cop solucionats aquests problemes més urgents, s’han d’aplicar polítiques de conscienciació i de reciclatge perquè la gent entengui que Menorca ha de ser modèlica en la gestió de residus. I durant aquests anys ha mancat aquesta política de conscienciació.

I què feim amb els residus que no es poden reciclar? Hi ha qui diu que el 2018 Menorca no podrà tenir abocador...

Aquesta informació no és certa.

Per tant, no hi ha debat sobre si enviar fems a Mallorca o no.

En principi, no. Hem de definir quina política volem fer, però la línia ha de ser continuar amb el Pla de Residus que tenim i millorar-lo.

Cada vegada que es renova el Consell, hi ha un tema que es posa sobre la taula: el transport aeri. Sembla que ningú no aconsegueix abordar aquest problema definitivament. Què fareu en aquest àmbit?

Donar suport al Govern balear en totes les reivindicacions que faci davant Madrid. Això no pot continuar, perquè ens hi jugam el futur des de molts punts de vista.

Un altre tema del qual heu parlat és l’ajut a les persones amb dificultats i més afectades per la crisi. L’objectiu és compartit per tothom, però el dubte és saber com ho fareu.

Tenim damunt la taula una primera proposta, que és destinar tots els doblers que s’estalvien amb la reducció del sou dels càrrecs públics del Consell a ajuts d’emergència social. L’objectiu és poder donar una resposta ràpida als casos més urgents, però també s’ha de fer feina amb coordinació i planificació per donar solució a tota la problemàtica que hi ha des d’un punt de vista global. Tenim la voluntat de fer un pla de xoc que impliqui tots els agents implicats. Ara mateix, el que és més preocupant és que tenim una ocupació molt precària, que fa que fins i tot famílies que tenen feina no tenguin cobertes les necessitats bàsiques. També hem començat a fer passes per evitar els desnonaments.

El Consell continuarà el camí iniciat en aquest tema dels desnonaments per l’Ajuntament de Maó?

La consellera que du el tema ha començat a fer gestions en aquest tema i ja ha fet alguna trobada per fer passes decidides. De fet, el nostre equip considera molt important el tema de l’habitatge.

Aquest equip de govern reclamarà més competències per al Consell de Menorca?

Sempre hem dit que el Consell ha de ser el principal òrgan de govern de Menorca i ha de tenir totes les competències que preveu l’Estatut d’Autonomia. S’ha de recuperar la capacitat de reivindicació i lideratge. Ara bé, totes les competències han d’arribar suficientment dotades econòmicament i amb personal.

La promoció turística ha de venir a Menorca?

És clau que així sigui, però ho ha de fer ben dotada i amb garanties de poder fer una bona feina.

Heu oferit al PP formar part del consell executiu, on es discuteixen els temes més importants de la institució. Per què?

He de ser coherent amb allò que deia quan era a l’oposició, i de fet, no entenc la política sense la coherència. Per exemple, vaig criticar molt que s’eliminàs la representació de l’oposició a la comissió de Patrimoni, i el primer que hem fet és recuperar-la. Pel que fa al consell executiu, aquesta proposta és la manera d’evidenciar que les nostres intencions no només són paraules, de traduir les propostes de participació, col·laboració i mà estesa. Anam més enllà de les paraules, i practicam els fets. L’oposició té l’oportunitat de tenir veu a un organisme tan important com aquest, saber què pensa l’equip de govern i qui sap si fer-nos reconsiderar alguns plantejaments.

Com veis la situació del PP?

Correspon al PP analitzar la seva situació. Ara bé, és evident que els ciutadans castigaren una determinada manera de governar, i vull pensar que açò farà que el PP reflexioni i recondueixi certes situacions. En democràcia, l’oposició juga un paper fonamental i és tant necessària com qui governa.

El Govern del Consell sorgeix d’unes eleccions on els ciutadans, no només a Menorca, van expressar clara voluntat de canvi, i situaren al capdavant de moltes institucions forces polítiques i persones que són pregoners d’una nova manera de fer política. Què ha de passar perquè aquest canvi no sigui passatger?

Sent una profunda responsabilitat per aquesta situació. Crec que molta gent el 24 de maig votà perquè confiava en unes persones, i ara hem de respondre a aquesta confiança. Un polític no pot solucionar tots els problemes, ni tampoc no pot actuar amb la rapidesa que voldria. Ara bé, sí que ha de fer polítiques molt properes als ciutadans, i aquests no només han de conèixer les bones notícies de l’equip de govern de torn, sinó també els processos i les dificultats. Hem de fer que la gestió política sigui coneguda per part dels ciutadans. Fer política des d’un despatx és molt més fàcil, però no és el camí. És fonamental escoltar la gent, i per açò proposam un consell d’illa, un espai on es pugui explicar l’acció de govern als ciutadans, escoltar les seves prioritats i propostes. El Consell és la casa dels menorquins i ho ha de ser, i la sala de plens tan gran que tenim ha d’estar plena de gent. És un repte i segur que ens costarà, però durant aquest mandat volem posar les bases d’una nova manera de fer política.