Política 08/04/2022

L'increment de la despesa en defensa divideix els espanyols

El 86% aposten per fixar un topall al preu dels combustibles, segons una enquesta del CIS

2 min
La ministra de Defensa, Margarita Robles, passant revista en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEspanya s'ha alineat amb els seus socis europeus en la croada armamentística que ha d'incrementar el pressupost destinat a defensa fins al 2% del PIB. La guerra a Ucraïna ha alimentat les tesis que argumenten la necessitat de destinar-hi més recursos públics i el president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha explicat que ho farà gradualment. L'Estat destina actualment 10.155 milions d'euros (l'1,2% del seu PIB) al ministeri de Defensa, però hi ha altres partides relacionades que no formen part d'aquest recompte. Sigui com sigui, és un tema polèmic que divideix els espanyols. Ha quedat clar que els socis d'investidura de Sánchez no hi estan d'acord , però la situació no és gaire més clara entre la ciutadania. El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publica aquest divendres una enquesta específica sobre la guerra en la qual les posicions a favor i en contra de l'increment de la despesa militar empaten amb un 47%.

Per ser més concrets, a la pregunta "¿Vostè creu que Espanya hauria d'augmentar la seva despesa en defensa amb l'objectiu d'estar preparada per a futures amenaces?", el 47,3% opinen que sí, i el no es divideix entre els que consideren que no cal apujar-la (34,4%) i els que optarien fins i tot per reduir-la (12,2%). No és l'única pregunta sobre aquesta qüestió: el 61% dels enquestats estan d'acord amb la idea d'un exèrcit europeu finançat amb diners públics (el 32,1% hi estan en contra); el 84% estan a favor que el president rus, Vladímir Putin, respongui per crims de guerra davant la Cort Penal Internacional, i el 50% temen que la guerra provocada per la invasió russa d'Ucraïna desemboqui en un conflicte de dimensions nuclears.

Pel que fa a les conseqüències econòmiques del conflicte, bona part dels ciutadans espanyols defensen que l'Estat intervingui en l'economia per pal·liar les dificultats, per exemple sobre el possible desabastiment de productes de primera necessitat (40%); per garantir el subministrament de carburants (51%) i, sobretot, per fixar un topall al preu dels combustibles (86%).

stats