L’enviament d’armes a Ucraïna, un punt de fricció a l’esquerra illenca

PalmaDia 2 de març el president del govern estatal, Pedro Sánchez, va fer un gir important en la intervenció en el conflicte d’Ucraïna. Després de mostrar Espanya com un dels pocs països d’Europa que no participaven directament en l’enviament d’armes ofensives, al Congrés dels Diputats va acabar manifestant el canvi de posició escudant-se en la voluntat dels grups de l’oposició. Inicialment, la nova posició va provocar un conflicte entre els dos partits de l’executiu, però també dins Unides Podem (UP). Així i tot, la formació de Yolanda Díaz i Ione Belarra ha acabat tancant files en aquest aspecte. “Vivim temps molt difícils, però Sánchez sap que té el nostre suport fins i tot encara que tinguem diferències”, digué dilluns dia 7 la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Aquest fet també divideix els socis del Pacte.

“Mantenim que cal una estratègia de diplomàcia conjunta que ara no es produeix”, apunta la portaveu d’UP al Parlament balear, Esperança Sans. La diputada fa incís en el paper destacat que tenen en la mediació els líders de França i Alemanya, Emmanuelle Macron i Olaf Scholz, o els moviments de països externs a la Unió Europea (UE), com la Xina, Turquia o Israel. “En un primer moment hi va haver converses bilaterals entre Rússia i Ucraïna sense la presència d’un observador extern com la mateixa UE, i és aquí on hauríem pogut participar”, indica.

MÉS per Mallorca és un partit que també es distancia de la participació directa de l’Estat en l’enviament d’armes ofensives. “Aquesta mesura s’hauria de canalitzar a través de la UE, ha de ser una resposta europea”, afirma el coordinador ecosobiranista, Lluís Apesteguia. MÉS es mostra molt crític amb certes organitzacions internacionals. “L’ONU com a eina per resoldre conflictes ha estat ineficaç, i l’OTAN no és la que ha de donar resposta a les relacions internacionals, ha de ser Europa”, subratlla. Com a partit de caràcter regional, El Pi manifesta la validesa de la doble via quant a l’entrega de material militar. “Les dues fórmules són vàlides, tant des de l’Estat com des de la UE. L’agredit necessita ajuda i s’ha de defensar d’alguna manera”, sosté el portaveu del partit, Josep Melià.

L’acció de la UE

Alícia Homs i Rosa Estaràs, eurodiputades balears pel PSIB i el PP, respectivament, destaquen el reforçament amb el qual surt la UE d’aquest conflicte, després d’un cert escepticisme provocat per la gestió comunitària de la crisi econòmica del 2008, de la de refugiats del 2015 i de l’actual pandèmia. “Davant una catàstrofe d’aquestes dimensions, la UE ha demostrat una unió, no només de sentiments, sinó també d’acció”, assenyala Estaràs. “Amb l’adhesió d’Ucraïna, l’organització ha d’estar a l’altura de les circumstàncies”, afegeix. “Queda clar que necessitam una autonomia estratègica, tenim capacitat per desenvolupar una política exterior comuna i també es requereix una independència energètica”, apunta Homs.

“Europa ha estat a l’altura en el sentit d’adoptar mesures i tenir una política exterior comuna, cosa que no afavoreix qui vol destruir la mateixa UE”, indica Melià. Aquest reforçament de l’organització continental pot debilitar l’argumentari antieuropeista d’alguns partits d’extrema dreta europeus tot i que des de MÉS es vol anar una passa més enllà. “Amb la política exterior i militar els estats històricament s’han mostrat més reticents. Hauríem d’anar més de bracet, de manera autònoma dels Estats Units, apostam per una plena autonomia”, reclama Apesteguia.

En el cas de les Balears, a través de la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, s’ha oferit, com ja va passar en la crisi de refugiats del 2015, una resposta d’acollida a les persones que fugen del conflicte. “Som una terra d’acollida, però vull valorar també la resposta humanitària de la societat, és l’exemple que hauríem de donar davant totes les crisis humanitàries”, subratlla Sans.

Si bé és cert que, en l’àmbit europeu, s’ha donat una resposta més ràpida, ferma i efectiva que amb els refugiats provinents de Síria ara fa set anys. “En aquell moment la UE no va actuar de manera coordinada, immediata ni unida, però aquí sí”, recorda Estaràs. Hi té un paper la proximitat d’Ucraïna o s’ha après de l’error? “S’acaba aprenent, són situacions sobrevingudes en què la resposta pot ser millor o pitjor, i aquí és positiva”, exposa Homs. “Agradarà més o menys, però Ucraïna és un país europeu, fa frontera amb la UE, i és un fet que no passava en el cas de Síria”, valora el portaveu d’El Pi.

Un dels posicionaments més polèmics ha estat el de Vox, que diferencia entre uns refugiats “de veritat” –els d’Ucraïna–, segons l’eurodiputat Hermann Tersch a les xarxes socials, i els que vingueren des de Síria a través de Turquia. “Síria és diferent, se’ns van colar terroristes de l’Isis, sense control, i amb una immigració musulmana que no s’integra i comprèn el món de manera diferent”, justifica el diputat de Vox, Sergio Rodríguez.u