Política 04/01/2020

El Parlament reafirma Quim Torra com a president l'endemà de la resolució de la JEC

Reconeix com a "únic marc jurídic aplicable" en aquest cas el reglament i la llei de presidència

Núria Orriols / Mireia Esteve / Quim Bertomeu
5 min
El Parlament ratifica Quim Torra com a president l'endemà de la resolució de la JEC

BarcelonaVint-i-quatre hores després de la decisió de la Junta Electoral Central d'inhabilitar el president de la Generalitat, el Parlament ha reaccionat aquest dissabte reafirmant Quim Torra com a diputat i cap de l'executiu. Malgrat la divisió i els retrets entre les forces independentistes -sobretot per l'abstenció d'Esquerra a la investidura de Pedro Sánchez-, els tres grups representats al Parlament han pactat una sola resolució per rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central i tancar files amb la figura de la presidència de la Generalitat. A més de comprometre's a una altra cosa: que "l'únic marc aplicable" en aquest cas és la llei de presidència i el reglament del Parlament.

"El Parlament ratifica com a diputat del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat el molt honorable president Quim Torra", ha aprovat la cambra per 67 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, i ha qualificat de "cop d'estat" la decisió de la Junta Electoral. Els independentistes han aconseguit el suport dels comuns en el primer punt de la resolució amb 74 vots a favor -en la resta s'han abstingut-, en què es limitaven a rebutjar la resolució de l'òrgan electoral i a demanar que s'interposin tots els recursos necessaris contra la decisió. Una mesura que Torra ja ha anunciat que prendria.

Els independentistes també han inclòs en la resolució el suport a Oriol Junqueras, Toni Comín i Carles Puigdemont per exercir com a eurodiputats i han denunciat la persecució judicial, d'acord amb el text, de l'Estat a l'independentisme. La resolució també inclou la reivindicació de l'autodeterminació, la fi de la repressió i l'amnistia i un "acord nacional" per impulsar-ho. Un dels punts en què ha fet més èmfasi la CUP.

El ple ha debatut fins a tres resolucions diferents. A banda de l'independentista, també n'han presentat el PSC -que demanava a la mesa explorar la presentació d'un recurs contra la decisió de la JEC- i els comuns, que asseguren que la JEC s'ha "extralimitat" en les seves competències i que es tracta d'una jugada de la dreta i l'extrema dreta per dinamitar la investidura de Pedro Sánchez. La dels socialistes no ha prosperat, ja que els independentistes hi han votat en contra. En canvi, la dels comuns, ha tirat endavant en la majoria de punts: el text afirmava que la JEC "s'ha extralimitat en les seves funcions" i en rebutjava la seva decisió perquè "vulnera l'Estatut d'Autonomia i el reglament del Parlament".

Els comuns no han rebut el suport suficient, en canvi, en els punts en què atribuïen la decisió de la JEC a una estratègia de la dreta per "interferir" en el debat d'investidura i se situava el govern progressista com l'únic requisit necessari per resoldre el conflicte català. Aquest darrer punt no hi han votat a favor JxCat, el PP i la CUP.

Diferències de rumb entre independentistes

Les diferències estratègiques es mantenen entre JxCat, ERC i la CUP

Els grups independentistes han defensat la proposta de resolució que han presentat conjuntament, però han tornat a exhibir diferències en el diagnòstic de la situació i el rumb que ha de prendre el Procés. Per exemple, Natàlia Sánchez (CUP) ha avisat que considera que l'actual Govern és víctima d'un "esgotament" que fa que la legislatura hauria de "finalitzar i començar-ne una altra". També ha criticat el pacte d'investidura entre ERC i el PSOE, considerant que "desplaça l’autodeterminació del centre del debat".

Pel contrari, Marta Vilalta (ERC) ha aprofitat l'ocasió per defensar el pacte amb el PSOE per així intentar "activar una via política" per resoldre el conflicte català. Prova de la falta d’unitat independentista és que la pròpia diputada republicana ha fet una crida a "reconstruir la unitat estratègica". Gemma Geis (JxCat) ha centrat el seu discurs en la JEC proclamant que avui el Parlament ha demostrat que "a Catalunya manen els catalans i les catalanes, ni el Rei ni el 155".

Advertència del PSC i comuns

El PSC i els comuns han insistit en el seu rebuig a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), però han advertit en que això no significa un aval a la gestió del president Torra. Així, la tesi que comparteixen és que la Junta Electoral s'ha extralimitat, però això no impedeix que pensin que la legislatura hauria d'acabar. "No li donen suport ni els seus senyor Torra", li ha etzibat Eva Granados (PSC) al president, que ha criticat que l'independentisme hagi forçat un ple en dissabte. També la portaveu dels comuns a la cambra, Susanna Segovia, ha advocat pel final de l'actual Govern, però ha afegit que ha de ser a través d'unes eleccions i no per ordre de la JEC: "Senyor Torra no el volem de president, però li donarem la batalla a les urnes".

Ben diferent ha estat el discurs de la cap de files de Ciutadans, Lorena Roldán, que ja s'ha adreçat a Torra com a "expresident". "Es pensa que està a la pròrroga, però el partit s'ha acabat", li ha etzibat durant el debat, i ha afegit: "Ni vostè ni ningú d'aquest Parlament és ningú per silenciar les decisions judicials". Però la diputada taronja no només ha situat el cap de l'executiu català en el blanc de crítiques, sinó que també hi ha afegit els socialistes i els comuns assegurant que amb el seu discurs "deslegitimen" les institucions de l'Estat com la Junta Electoral. El PP ha tancat el debat més suau en les formes, però contundent en el fons: Santi Rodríguez ha esmenat a la totalitat la resolució dels independentistes acusant-los de "mentir" i deixar de banda l'ordenament jurídic.

Escenaris oberts

Aquest dissabte el Parlament va ratificar Torra com a president, però la concreció d’això és ara per ara incerta. El mateix Torra ha defensat aquest dissabte, en una entrevista al programa FAQS de TV3, que després de l’aval del Parlament no es planteja cap escenari que no sigui mantenir-se en el càrrec tot i la inhabilitació -de fet, també ha descartat ser candidat en unes noves eleccions-. Ara bé, altres fonts independentistes assumeixen que un cop el Parlament rebi la notificació de la Junta Provincial “no tindrà marge” per mantenir-li l’escó.

Davant d’això, es valoren diferents escenaris: mantenir-se en el càrrec malgrat perdre l’acta del diputat –agafant-se al fet que l’Estatut no ho recull com una causa de cessament del president– o, fins i tot, una convocatòria anticipada d’eleccions abans que es faci efectiva la inhabilitació.

Altres veus de JxCat, però, aposten per fer canvis al Govern per preparar-se per a un escenari en què Torra sigui apartat del càrrec: maniobren per situar un dirigent del partit de Carles Puigdemont com a número dos de l’executiu perquè piloti la Generalitat –i no l’actual vicepresident, Pere Aragonès– fins que es convoquin eleccions de manera automàtica per la impossibilitat d’investir un nou president.

Però aquest dissabte també s'han manifestat altres opinions demanant calma. Diverses fonts parlamentàries dipositen totes les esperances en el supòsit que el Suprem acabarà revocant la decisió de la JEC, tal com va passar a les eleccions europees amb l’exclusió de la candidatura de JxCat de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Un cop més, la política catalana queda en mans de l’alt tribunal espanyol.

stats