L'Estat porta als jutjats nou ajuntaments gironins per haver aprovat la resolució del Parlament que reprova el rei

També envia un recurs contenciós al Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Embat de la l'Advocacia de l'Estat contra el suport de nou ajuntaments gironins i del Consell Comarcal de l'Alt Empordà a la resolució del Parlament que apostava per l'abolició de la monarquia i condemnava "la violència exercida contra els drets fonamentals". Concretament, l'advocada de l'estat a Girona ha presentat un recurs contenciós administratiu contra els acords dels plens municipals de Sant Gregori, Llambilles, Sant Julià de Ramis (Gironès), Riudellots de la Selva (Selva), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Bolvir (Cerdanya), Maià de Montcal (Garrotxa), Vilabeltran, Pont de Molins (Alt Empordà) i el del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. 

El primer que ho ha fet públic ha sigut l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, que ha explicat que aquesta tarda es reunirà amb els advocats per estudiar la resposta legal, però ha deixat clar que defensarà "l'Ajuntament i l'acord del ple". "Aniré a judici o on faci falta per fer costat a les decisions del ple municipal, el Parlament i la Generalitat, i més després del que va passar l'1-O a Sant Julià: el rei va donar suport a les càrregues de la Guàrdia Civil, que van deixar un centenar de veïns ferits", ha criticat. 

També l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, ha carregat contra la decisió de l'advocacia de l'Estat: "Em sembla inversemblant que l’Estat espanyol interposi contenciosos administratius contra posicionaments polítics dels ajuntaments catalans". "Perquè, en primer lloc, som demòcrates; en segon, republicans; i en tercer, independentistes. I ho continuarem sent" ha reblat abans de subratllar que la moció la va aprovar el ple municipal "per unanimitat". 

La moció que van aprovar els ajuntaments donava suport i ratificava la resolució 92/XXII del Parlament de Catalunya, que rebutjava i condemnava el “posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017”. Reafirmava el compromís amb els “valors republicans” i apostava per "l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”. A més, el document reprovava “els actes repressius contra la ciutadania” i “la judicialització de la política i la violència exercida contra els drets fonamentals”. 

De fet, la resolució del Parlament està en mans del Tribunal Constitucional des de finals de novembre, quan va admetre a tràmit la impugnació de Pedro Sánchez contra la reprovació del rei Felip VI.