José Hila: "Vaig dir que no trobava que hi hagués molts de problemes amb els creuers, i he guanyat"

El nou batle de Palma explica com afronta la legislatura i parla de la relació amb els socis de govern i dels problemes de Ciutat

El batle de Palma, José Hila, al seu despatx de Cort. / ISAAC BUJ

José Hila (Palma, 1972) torna a ocupar el despatx de batle de Palma d'ençà de dissabte. Sap quina mena de feina li espera –la va fer durant dos anys al principi de la legislatura i va ser la mà dreta d'Aina Calvo–, i l’afronta amb un somriure calmat que delata la seva flegma gairebé britànica. Volia guanyar les eleccions i ho ha aconseguit. Sota la mirada de Felip VI, que l’observa des d’una fotografia acabada de penjar a la paret, dirigeix l’equip de govern de Cort en un despatx que, per ara, es manté bastant buit i ordenat.

Heu recuperat la fotografia del rei Felip VI per alguna raó en especial?

No, per cap. Perquè toca que hi sigui i ja està.

Ja heu dit que no sumareu l’Ajuntament a la celebració del Corpus Christi tal com demanava Vox. Per què?

Perquè no ho hem fet sempre que han governat i no ho canviarem ara. Crec que s'ha de diferenciar la institució d'un fet religiós. Ho hem fet els darrers quatre anys i la ciutadania ens ha renovat la confiança i, per tant, hi està d'acord; per tant, continuarem igual. Respectam les creences de tothom, en això no hi ha cap problema, però som un estat aconfessional.

Aquest ha estat un dels primers moviments de l’extrema dreta a entrar a l’Ajuntament, però els tindreu al ple tota la legislatura. Com ho afrontau?

Són a l’oposició. Aquesta és la manera d’afrontar-ho: els han posat a l’oposició i per tant estic molt més tranquil que si fossin al govern [riu].

Quins són els principals reptes d’aquesta legislatura?

L’habitatge, la mobilitat i fer una ciutat més sostenible.

Pel que fa a l’habitatge confiau en la possibilitat de limitar el preu del lloguer.

A algunes bandes de la ciutat esper que sí, però necessitam abans tota una cobertura legal amb lleis que s’han de fer. El partit ho duia al seu programa electoral per a les eleccions al Govern i confii que es pugui fer.

Trambús o tramvia? Personalment, per quin us inclinau?

Pel tramvia, crec que és molt més potent com a mitjà de transport i com a element transformador de l’espai públic i de les dinàmiques de la part de la ciutat per on passa. Per això sempre hem apostat pel tramvia, però som pràctics i si no hi ha possibilitats perquè no trobam finançament ens plantejarem un trambús.

El trambús pot ser deu vegades més barat, deia MÉS en campanya.

Per dir això s'han de fer estudis. Com que el trambús no me l’he plantejat mai, no sé què val. Sí que sé què val un tramvia perquè l’Ajuntament s’ho va plantejar fa dues legislatures i en va fer un estudi econòmic.

I veis factible tirar endavant el tramvia o el trambús aquesta legislatura?

Sí. Si no, no ho hauríem posat al programa. Jo no hi pos res que no pugui fer perquè després et demanen explicacions. El que passa és que també està condicionat, i sempre ho hem dit, que l’Estat o una altra administració posin aquests doblers perquè nosaltres no podem.

Els patinets elèctrics són conflictius a Palma?

Són una novetat que ha vingut per quedar a Palma i a tot arreu. La manera de moure’s en una ciutat fa cinquanta anys no serà la del segle XXI. Cada vegada hi haurà més mitjans de transport diferents i ens hi hem d'adaptar. Jo crec que és un aliat en la mobilitat sostenible: un patinet no contamina. El que passa és que, com tot vehicle, ha de tenir una regulació i l'ha de complir.

Es comencen a sentir queixes per les obres que impliquen un carril menys a l’autovia que duu a Son Sant Joan, davant el Palau de Congressos.

Les obres sempre són incòmodes, no n’he sentit de certa entitat que no produeixi queixes. Però la millora serà molt important perquè passarem de tenir una autopista a tenir un carrer. Deman disculpes per les molèsties –les obres les fa el Consell, no l’Ajuntament–, però són unes obres molt esperades. El dia que comencin les del passeig Marítim, o d’un eix cívic, hi haurà queixes.

Els creuers són un problema o no ho són?

Qualsevol cosa duita a l’extrem és un problema, no tenir-ne també ho seria. Es tracta de trobar un equilibri. Vàrem començar la passada legislatura amb la feina de gestionar el flux de turistes de creuers. Als creueristes se’ls donen alternatives i atractius a altres zones de la ciutat. Generen ocupació i la gent vol fer feina.

La majoria tampoc no parla d’eliminar-los del tot.

Per això el que hem de fer és gestionar millor l’arribada de creuers, amb el port i la Comunitat Autònoma.

Però s’hi han de posar límits o no?

Hi ha un límit, que és la capacitat del port. Això ja ho vàrem parlar la passada legislatura i ja es va dir que no volíem que augmentàs la capacitat, i el port ho va acceptar.

Amb la capacitat actual pot haver-hi quatre, cinc i fins a set creuers atracats. I no són petits.

Hem de gestionar-ho, veure si han de coincidir tots alhora, si poden arribar en hores diferents... El nostre compromís és estudiar aquesta situació i veure si hi ha mesures que facin més sostenible el turisme de creuers. Però no ho farà l’Ajuntament tot sol, perquè no té competències. Ho faran el port i la Comunitat Autònoma, i nosaltres també.

Descartau reclamar que hi hagi un límit?

No ho sé. Em cenyiré a l’acord de govern. Com a candidat del PSOE vaig dir que no trobava que hi hagués molts de problemes amb els creuers, i he guanyat. Aquest tema es va tractar molt, eh. I jo vaig ser claríssim, i he guanyat. Però hi ha pactes de govern i soc súper respectuós amb els pactes de govern. Per tant, estudiarem aquesta situació i tot el que es pugui millorar, es millorarà.

La ciutat està bruta?

Hi ha zones que sí i zones que no. El que és evident és que Palma en el seu conjunt necessita una millora de la neteja i dels serveis públics, perquè no es canvia una ciutat d’un dia per l’altre. Veníem fa quatre anys que tot anava enrere i no ho pots transformar tot en quatre anys. Per això aquesta segona legislatura és una oportunitat en què s’ha de notar la millora en els serveis públics.

Reformul la pregunta: Palma està més bruta que quan Mateu Isern era batle?

No. Record que estava a l’oposició i una de les meves feines era anar per la ciutat i vaig fer moltes fotos de brutor, que són al meu blog. Me’n record perquè era la meva feina, si no, me’n recordaria com a ciutadà. Des que som a l’Ajuntament mai no he sentit dir, com a norma general, que Palma estigui neta. És un repte de ciutat perquè no és únicament fer net sinó també que no s’embruti. Són dues feines: jo em compromet a fer net i el ciutadà incívic s’ha de comprometre a no embrutar.

Heu insistit a assumir la gestió d’EMAYA. No estau contents amb la feina que va fer Neus Truyol?

No és tant això com que vull dur les quatre àrees més del dia a dia de la ciutat molt coordinades i estar-hi molt a sobre. La coordinació pot millorar molt i que tenim clar què volem fer. La Neus va tenir un paper molt complicat perquè va agafar una empresa que havia disminuït, ara no ho record, però potser en uns 300 treballadors, que no havia comprat cap vehicle en tota una legislatura i que havia quedat antiga mentre la ciutat s’enlairava econòmicament i creixia en població. La Neus va gestionar comprar tota la maquinària, tornar a contractar personal i tornar a posar en marxa l’empresa. Trobar-me-la en marxa és un gran avantatge ara.

Angélica Pastor no encaixava al capdavant de Seguretat Ciutadana?

Sí, ha fet el seu paper, sobretot en un moment molt complicat. Li hem d’estar molt agraïts els ciutadans de Palma, però si t’hi fixes aquesta legislatura tots els regidors canvien de responsabilitat menys el d’Hisenda. És normal, jo ho he fet, al llarg de la meva trajectòria no he repetit mai al mateix lloc. És enriquidor tenir punts de vista diferents de la ciutat. Angélica és una regidora molt de carrer i per a manteniment, que és carrer, és un bon perfil.

Però ella sí que havia transmès que es veia continuant al seu lloc.

És una persona que està a disposició, que ja sap com funciona la política i que tenia una etapa. Li vaig assignar uns objectius, els va complir molt, va patir molt i ha de tenir una àrea que li permeti canviar una mica, des del punt de vista personal i professional. A la policia també canviam els objectius, hem atès un cas de corrupció molt greu que afectava més parts de l’Ajuntament i molta més gent. Però ara això és passat. El futur és una policia de barri, de proximitat, de compliment d’ordenances i lluita contra l’incivisme.

Truyol, Urbanisme i Habitatge; Jarabo, portaveu; Noguera, Cultura i Benestar Social; Vivas, Justícia Social... El PSOE ha cedit àrees bastant clau en aquest govern municipal.

Sí, perquè som un govern de pacte. Tots s’hi han de trobar còmodes i som un equip. No som batle de nou regidors, sinó de tot l’equip de govern i ho tenc claríssim. M’és igual a quin partit pertanyi el regidor de Cultura, jo vull que la cultura de la ciutat funcioni. Si no funciona serà culpa meva i serà igual de quin partit sigui ell, i si funciona estaré satisfet. Quan governes el partit queda fora.

Aquests dies s’ha parlat molt del canvi d’app de l’ORA, però el que hi ha darrere és la municipalització de tot un servei. Per què és important?

Remunicipalitzar serveis era un dels nostres compromisos i aquest és un dels més grans que hi havia externalitzats. Això suposa un estalvi econòmic: al contrari del que es diu moltes vegades externalitzar no és més barat, és més car. I demostrarem que suposa un estalvi econòmic i estabilitat per al personal, que són més de 140 persones. I ens donarà molt de joc per fer servir l’ORA com una eina de mobilitat. Abans era molt més difícil canviar res, ara ho podrem fer sense haver de demanar permís a ningú, i ens dona molta més flexibilitat.

Preveis remunicipalitzar altres serveis?

Continuarem amb aquesta idea, però d’una en una. Ara hem de digerir la de l’ORA i quan la situació estigui normalitzada podrem començar a pensar en la següent.

No teniu cap objectiu definit.

No. Analitzarem quins serveis poden ser objecte de remunicipalització.