Sí que hi ha una invasió... de racisme

Palma“Violacions a nines i dones”, “terrorisme gihadista als carrers de tot Europa”, “agressions salvatges amb arma blanca que provoquen amputacions”, col·lapse dels serveis públics, “empobriment cultural a les escoles”, “imposició de cultures”... Aquest va ser el repertori d’acusacions que varen haver d’escoltar els migrants que assistiren al darrer ple del Parlament. La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, es va endur el premi al discurs més racista, envoltada pel silenci i amb el somriure sorneguer del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, que no va intervenir per frenar la deriva del debat.

El PP va presentar una d'aquestes iniciatives que no tenen cap incidència ni es tradueixen en cap mesura efectiva. D'aquestes que acaben amb una fórmula tan obtusa com inútil: "El Parlament de les Illes Balears insta el govern d’Espanya a renunciar a la regularització massiva i a adoptar un canvi dràstic en la política migratòria", era un dels punts de la Proposició No de Llei (PNL) que la dreta i l'extrema dreta varen tirar endavant dimarts passat. Molt bé. Instat queda el govern espanyol.

La diputada del PP que va defensar la iniciativa, Cristina Gil, va assegurar una vegada i una altra que les propostes de política migratòria del PP i de Vox no són el mateix. I té raó. Els populars prefereixen un discurs subtil, amb bones paraules i apel·lacions a la responsabilitat. No estan avesats a llançar missatges durs sobre la inconveniència de rebre migrants i es nota: estan insegurs, no tenen pràctica i la seva oratòria destil·la timidesa, per molt que apuntin al mateix lloc que els racistes de manual. Ara bé, si els populars han decidit que la xenofòbia és el camí, hauran d'espavilar, perquè l'extrema dreta els du un gran avantatge i potser les urnes tenen en compte l'experiència i la tradició al respecte.

En canvi, Vox carrega amb tot el seu arsenal, sense por de mentir, sense vergonya d'odiar d'una manera tan dura de sentir per a qualsevol ciutadà que conservi certa esperança en el valor dels drets humans. Els polítics solen dir –una d'aquestes coses que els encanta repetir fins a l'infinit– que una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat. Això es podria adaptar a la senyora Cañadas i se li podria recordar que una mentida escridassada mil vegades tampoc no es converteix en veritat. Només serveix per provocar molèsties als timpans dels oients.

Els migrants varen acudir al ple a instàncies del PSIB, a qui alguns podrien acusar d'instrumentalitzar-los. "Aquests són els que voleu expulsar", li va dir el portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, a Cristina Gil, abans que la popular començàs la seva iniciativa. "Però quina poca classe tens", li va replicar ella. Cañadas no es va conformar d'acusar els immigrants de crims terrorífics, sinó que va assenyalar l'esquerra com a còmplice. En aquest punt, els portaveus de les formacions afectades varen reclamar l'ús de la paraula i el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, va reclamar a Le Senne que les acusacions no constassin en el diari de sessions. "És una qüestió política, igual que quan vostès ens diuen a nosaltres feixistes. En aquest parlament, mentre jo sigui president, la llibertat d'expressió té l'amplitud que jo crec que ha de tenir", va dir, demostrant la seva estima pel pronom 'jo'. De les seves paraules es poden extreure dues conclusions: la primera, que el proper diari de sessions inclourà les acusacions de còmplices de violacions, assassinats i punyalades que va fer Cañadas als partits de l'esquerra; la segona, que, més enllà dels juristes, pensadors i filòsofs, Le Senne és l'encarregat de repartir els carnets per gaudir de la llibertat d'expressió.

Una altra discussió va ser pel temps de les intervencions. Cañadas es va passar més d'un minut i Negueruela va reclamar el mateix temps. "Han estat 6,19 minuts", deia la socialista i membre de la Mesa Mercedes Garrido, que intentava que no li llevassin ni un segon al portaveu del seu partit. "Sou pesats...", va dir Le Senne amb parsimònia, sense dissimular que n'estava fart.

La gran substitució

Del que no està fart el president del Parlament és d'aprofitar commemoracions com la Diada de les Illes Balears per defensar la seva particular visió del món, una manera de fer que no encaixa amb el fet de representar una institució de tots els ciutadans. A més de qüestionar el model autonòmic, gràcies al qual ingressa una nòmina generosa cada mes, Le Senne va esgrimir per enèsima vegada la teoria de la gran substitució.

Entre que els pobres i indesitjables internacionals tenen el caprici de venir a les Balears i que els illencs ja no ens reproduïm com a conills, el panorama és desolador per al nostre president d'extrema dreta. "Els naixements s'han reduït un terç en 50 anys!", va exclamar i va qualificar de "fracàs" aquesta minva. Potser no recordava que el fracàs és que la societat a hores d'ara no ofereix uns mínims per criar infants. Hi ha gent la màxima preocupació de la qual és saber on podrà dormir els vespres. "Al mateix temps que els espanyols deixam de reproduir-nos, arribam al màxim històric de naixements amb pares immigrants", va continuar. No és només que tinguin la gosadia de venir, és que també tenen fills! "A aquest ritme, d'aquí a poques dècades no quedarà gairebé res de la gent que va habitar aquestes illes": en aquest punt li hem d'atorgar part de raó, perquè serem morts –alguns, per culpa de tants disgustos.