Publicitat
Publicitat

El groc s'apodera de l'aeroport del Prat, rumb a Brussel·les

Centenars de persones es dirigeixen a la capital belga per demanar la llibertat dels presos i per la República

Els carrers de Barcelona deserts a les tres de la matinada contrasten amb el moviment dels voltants de l'aeroport del Prat. Mica en mica arriben els cotxes a l'aparcament de la terminal 2, els autobusos segueixen la seva rutina de cada dia i els taxis paren just a l'entrada de l'edifici per facilitar la vida als passatgers. Hi ha gent de totes les edats. Tots van molt abrigats. "Passarem fred", comenta un pare a la seva filla mentre baixen del cotxe. "Els guants!", l'avisa el que surt del cotxe del costat assenyalant el terra. La noia es para, s'ajup, els recull i segueix avançant. Porta una motxilla de color groc. El groc és omnipresent entre la gent que desfila pel vestíbul de l'aeroport.

Una motxilla, una bufanda, un barret, un jersei o un llaç discret a la solapa de l'abric. Qualsevol peça fa el fet per recordar els que avui encara són a la presó. I qualsevol detall groc compta per reivindicar la llibertat dels presos polítics i la república catalana a Brussel·les. Sobretot en aquestes dates: dijous del pont de la commemoració de la Constitució espanyola, en campanya electoral i en plena ofensiva de la Junta Electoral contra el color groc.

Hi ha fins a onze vols xàrter que s'enlairen aquest dijous des del Prat en direcció a la capital belga a partir de quarts de sis del matí. Hi ha cua de com a mínim 30 minuts als taulells d'embarcament. Les fileres de gent segueixen després als controls de seguretat arbitrats per la Guàrdia Civil. No són ni les cinc del matí i, tot i les cares de son, la gent parla del Procés. L'euroordre contra Puigdemont que ha retirat el Tribunal Suprem, els representants de la CUP que seran a Brussel·les, l'enquesta d''El Periódico' i els consellers alliberats. Es nota que a aquesta hora l'afluència de gent a l'aeroport acostuma a ser menor: a mesura que s'acumula la gent, el personal aeroportuari activa el sistema per validar els bitllets.

Aquelles màquines en què s'ha de passar un per un i que no obren les portes fins que no han detectat el codi de barres. Pip, següent. Pip, següent. En un moment donat una de les màquines es col·lapsa i obliga una dona amb uniforme a intervenir. "Tota aquesta gent va a Brussel·les", comenta en veu alta un dels treballadors aeroportuaris que intenta posar ordre uns metres més enllà, i ja a l'altra banda del control de seguretat. "Sí, ja ho sé", li respon un passatger que passa pel seu costat, "jo també hi vaig!".



Malgrat la previsió del temps –un "100% de possibilitats", segons l'aplicació del mòbil, que serà un matí passat per aigua a Brussel·les– es respiren ganes de tenyir de groc l'avinguda de la Renaissance i la plaça Jean Rey. "Segur que sortirem als diaris europeus", comenta una dona que, en canvi, no té gaire esperança de sortir a les portades dels diaris estatals. "Les coses es poden explicar de moltes maneres", li respon la que s'espera al seu costat. Tothom ja ha interioritzat que som a l'era de la postveritat.

Potser és per l'afluència de gent i de trànsit aeri que hi ha vols que surten amb una hora de retard. A dalt de l'avió la gent ja es comença a mossegar-se les ungles per si arribaran a temps. A l'aeroport belga els espera un autobús que els deixarà a tocar d'on començarà la manifestació, a l'entrada del Parc du Cinquantenaire. Engegarà a dos quarts de dotze però l'Assemblea ja hi ha convocat la gent una hora abans. Tot just són les set del matí. Sembla que es premiï qui arriba primer. Però no hi donen patates fregides amb musclos. De fet, no hi donen res. Són els que s'hi dirigeixen que tenen la voluntat de donar alguna cosa: fer sentir la seva veu –els primers– al cor d'Europa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF