El Govern queda sense opcions per blindar els 145 treballadors estabilitzats sense el català

PalmaEl Govern s'està quedant sense solucions per blindar els 145 treballadors estabilitzats que encara no han acreditat el nivell de català que se'ls requeria per mantenir la plaça. Com va explicar l'ARA Balears, el PP va intentar introduir l'exempció del requisit de català en diversos processos d'estabilització via esmena a la Llei de polígons, però l'esquerra li ho va frenar. Encara que la portaveu adjunta dels populars, Marga Duran, va remarcar aquest dimecres que continuaran cercant vies per fer-ho, fonts de l'Executiu admeten que ara com ara encara no saben com. Per tant, aquests treballadors podrien perdre la plaça una vegada que acabi el termini per presentar el certificat d'acreditació del nivell de català que estableix la normativa actual.

Segons fonts del Govern, la majoria dels 145 treballadors que encara no han acreditat el català són de la Fundació d'Atenció a la Dependència i de Gestió d'Emergències (GEIBSAU), que comprèn l'112. També hi ha alguns treballadors d'IB3 que no haurien presentat encara el títol. Formen part de diferents processos d'estabilització, i alguns encara tindrien temps per treure's el nivell requerit per la seva plaça. La llei actual estableix que els funcionaris estabilitzats tenen dos anys per aportar el certificat de català corresponent i, si no ho fan, perden la plaça. Però ara que s'acosta la finalització del termini, el Govern ha decidit mantenir-los en els seus llocs de treball. Per tant, l'objectiu de l'Executiu no només és prorrogar el termini actual de dos a quatre anys per entregar el certificat, sinó també permetre que, encara que no ho facin, aquests treballadors puguin mantenir la plaça. "No ho feim per una qüestió de llengua, sinó per no engegar centenars de treballadors públics que no han presentat el certificat", expressen aquestes fonts.

"Intentarem que s'aprovi, potser en forma d'esmena, perquè creim que és bo", va assegurar Duran. Però ara com ara l'Executiu admet que tenen dificultats per fer-ho. Només hi ha dues lleis en tramitació a banda de la de polígons. La llei de conciliació, els terminis per la presentació d'esmenes a la qual també han acabat, i la de les macrogranges. L'única opció que hi hauria ara damunt la taula és introduir les esmenes a la llei de les macrogranges. Però aquesta va ser pactada entre el Govern i MÉS per Mallorca, que ja ha advertit que no ho permetrà. "El PP ha de decidir si vol que tiri endavant aquesta llei, per la salut i tranquil·litat dels veïns de Sineu, o si s'estima més pactar amb Vox per eliminar el català de la funció pública", va advertir dimecres el diputat ecosobiranista Ferran Rosa. "No tirarem endavant la llei de macrogranges si suposa un retrocés mediambiental o en matèria de llengua", va afegir.

Seguretat jurídica

Una altra opció seria presentar un decret llei, però per aprovar-lo necessitarien el suport de Vox, i fonts de l'equip de la presidenta, Marga Prohens, temen que l'extrema dreta pogués exigir més cessions en qüestions lingüístiques a canvi dels seus vots. A més, el Govern pensa que la fórmula hauria de ser una llei, i no un decret llei, per donar més seguretat jurídica als treballadors. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha promogut dos nous recursos davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei de simplificació i el Decret de rectificació de les esmenes de Vox, que establien l'eliminació del requisit del català a la funció pública. A més, l'Executiu també està pendent del pronunciament del TC sobre el decret llei per eliminar el requisit de català als sanitaris.