El PP intenta eliminar el requisit de català de processos d'estabilització aprofitant la Llei de polígons

PalmaEl PP ha intentat introduir l'exempció del requisit de català de diversos processos d'estabilització de treballadors via esmena a la Llei de polígons, que es debat a porta tancada al Parlament, en fase de ponència. Segons confirmen fonts parlamentàries, els populars han introduït aquesta proposta al debat aquest dijous, mitjançant un text que planteja que "excepcionalment, les convocatòries dels processos d'estabilització de la llei 20/2021 han de preveure l'exempció" de l'exigència d'acreditar coneixements de català. Després, en el supòsit que aquestes persones accedissin finalment a una plaça de funcionari, disposarien d'un termini de quatre anys per aportar l'acreditació de coneixement de la llengua pròpia. Però encara que no ho fessin mantindrien la plaça. "Si no s'acredita, suposarà la impossibilitat de participar en cap procediment de promoció interna o de provisió, ordinari o extraordinari, fins que assoleixin el nivell de català exigit", apunta el text.

L'esmena no s'ha aprovat encara, però fonts del Govern confirmen la voluntat que tiri endavant. "L'esmena es refereix als processos d'estabilització ja fets, en què es varen exceptuar d'aportar l'acreditació del català diferents sectors", expliquen aquestes fonts. Per exemple, a l'àmbit sanitari. La llei actual estableix que els funcionaris estabilitzats tenen dos anys per aportar el certificat de català corresponent i, si no ho fan, perdran la plaça. Però ara que s'acosta la finalització del termini, el Govern ha decidit mantenir-los en els seus llocs de treball. El text està pactat amb Vox. "No ho feim per una qüestió de llengua, sinó per no engegar centenars de treballadors públics que no han presentat el certificat", expressen aquestes fonts. Tot i això, el professor de dret i president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Toni Llabrés, considera es tracta d'una "nova mesura regressiva contra el català".

L'esquerra ha aturat l'aprovació de l'esmena. El motiu, segons remarquen diverses fonts, és que MÉS per Mallorca ha protestat pel fet que s'introduís en la Llei de polígons, ja que la seva aprovació afectaria la Llei de Funció Pública. A més, el PP ho ha introduït a través d'una modificació d'una esmena de Vox que no tenia res a veure amb la qüestió, referent a la "derogació de normativa incompatible amb la modernització d'Àrees de Promoció Industrial", tal com confirmen fonts de Vox. Finalment, els grups han acordat posposar la votació definitiva a la setmana que ve, després de deliberar sobre aquesta qüestió.

En concret, la lletrada ha al·legat, citant l'article 128.8 del reglament del Parlament, que aquesta transacció no és adient. Per tirar-la endavant, es requereix unanimitat perquè s'accepti aquest text. El coordinador de la ponència, Marco Guerrero (PSIB), ha dit que s'ajornaria el debat perquè els grups no havien tingut temps de llegir la ponència. Segons fonts presents a la ponència, tant el PP com Vox han protestat per aquesta decisió. "Ha introduït la transacció per sorpresa", explica la diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez, present a la trobada. L'esmena, encara que parteix amb el suport de PP i Vox, previsiblement no tirarà endavant per l'impediment que hi ha posat la lletrada. Amb tot, la decisió definitiva es prendrà la setmana que ve. Sigui com sigui, l'intent del PP mostra un acostament entre dos partits que havien trencat relacions.

Blindar l'eliminació del requisit per als sanitaris

La ponència també ha posposat l'aprovació d'una altra esmena del PP que cercava blindar damunt la llei la fulminació del requisit de català per als sanitaris. El decret llei mitjançant el qual el Govern el va eliminar està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional, perquè l'OCB hi va presentar un recurs. "Estan preocupats per la feblesa jurídica del seu procediment i ho han intentat a introduir diverses vegades en lleis, també ho feren via Llei de simplificació", explica Llabrés: "És un nyap legislatiu".