El Govern evidencia que no té "cap mecanisme que reguli el preu del lloguer"

PalmaEl conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí i Ribas, ha evidenciat aquest dimarts al ple del Parlament que el Govern no té "cap mecanisme que reguli el preu del lloguer". Així ho ha afirmat en resposta a la pregunta del diputat popular José Luís Camps i Pons sobre les possibles conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional amb relació a la llei catalana que persegueix aquest objectiu.

"A les Illes Balears no ens afecta per res", ha contestat Marí, argumentant que a hores d'ara l'Arxipèlag no té eines per influir sobre el preu del lloguer, tot i que l'Executiu espera que la llei estatal li ho permeti. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ho va deixar clar al ple de l'1 de febrer, quan va insistir que la Comunitat limitaria els preus del mercat del lloguer lliure amb el marc de la legislació estatal d'habitatge, aprovada el mateix dia.

"Si vol fer un debat sobre el preu del lloguer, a nosaltres ens agradaria fer-lo tal com diu la llei estatal. Per això hem demanat una normativa que habiliti poder-ho fer des de les comunitats, en la línia de la legislació: a determinades zones de tensió després de poder regular un preu màxim de lloguer", ha subratllat el conseller aquest matí al Parlament, en resposta al Partit Popular.

Altres mesures

Ara bé, ha reivindicat Marí, amb la capacitat que ja té la comunitat autònoma en matèria d'habitatge, ja s'han donat "més ajudes que mai" i s'ha aconseguit fer "tanteig i retcte", juntament amb "ocupacions temporals perquè les empreses posin a disposició els pisos". Sigui com sigui, el titular d'Habitatge ha recordat que la llei estatal "parla d'incentius per a propietaris", amb la qual cosa considera que els populars haurien d'estar d'acord.

Pel que fa al revés judicial a Catalunya, el Constitucional va al·legar en la seva decisió que els articles anul·lats –que fan referència sobretot als contractes que s'han de signar a les zones denominades com a "tensades"– suposen "una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l'Estat", que, segons la Constitució, és qui té la potestat de regular les bases contractuals en matèria civil. Ara el dubte que sobrevola la llei estatal és si aquesta resolució constitucional hi podria tenir cap efecte.