Política 21/01/2021

La Generalitat apel·la a l'increment de contagis després de les presidencials dels Estats Units per ajornar el 14-F

En les al·legacions al TSJC argumenta que suspèn les eleccions per protegir el dret de vot

Aleix Moldes
4 min
Una votant en un col·legi electoral de Charleston (Carolina del Sud)

BarcelonaJoe Biden és el 46è president dels Estats Units gràcies a la seva victòria a les urnes el 3 de novembre de l'any passat en uns comicis que aquest dijous s'han fet un forat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Generalitat n'ha inclòs una referència entre les seves al·legacions, assenyalant l'increment de contagis arreu del país americà els dies i setmanes posteriors. "Un dia després de les eleccions nord-americanes es van produir 100.000 nous casos de covid-19 en un sol dia", recorda l'advocat del Govern, malgrat que, en principi, els positius no acostumen a detectar-se fins a alguns dies després del contagi. De fet, dos dies abans de la jornada electoral també s'havien detectat 100.000 nous contagis i des del 29 d'octubre estaven per sobre dels 90.000.

"Deu dies després es va assolir el lamentable rècord de 160.000 nou casos en un dia i vint-i-dos dies després de les eleccions es va superar la xifra de 2.000 morts també en un dia", afegeix tot seguit, i subratlla que es tracta d'un antecedent que demostra "que existeix un risc real i no assumible de celebrar les eleccions el 14 de febrer i que quinze dies més tard s'incrementin exponencialment els contagis, els ingressos hospitalaris convencionals i de crítics i el nombre de defuncions". El país escollit per fer la comparació és el més afectat pel covid-19 del món, i actualment, en la tercera onada, el nombre de positius diaris supera els 200.000 i les morts s'acosten o superen les 2.000 al dia.

Aquesta és l'única comparació, de fet, a què es refereix la Generalitat per parlar de les conseqüències sanitàries que pot tenir la celebració de les eleccions el 14 de febrer. El Govern, de fet, argumenta que la situació epidemiològica actual de la Generalitat fa impossible el rastreig dels nous contagis diaris, fet que es podria agreujar amb la jornada electoral. El pic de contagis s'assolirà, segons els informes del departament de Salut, dies abans de l'inici de la campanya, i el pic d'ingressos a les unitats de cures intensives pocs dies abans de la votació.

Protegir el dret de vot

La situació sanitària és l'argument bàsic per parlar de l'ajornament. I hi ha una derivada principal: l'executiu considera que la "por" als contagis pot fer que molta gent es quedi a casa i no voti. De fet, encara que la ciutadania "pugui" votar el 14-F, el Govern està convençut que no hi haurà prou "oportunitats per a la deliberació i la creació d'una opinió informada, que les candidatures no tindran suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats i que, en conseqüència, el resultat de les eleccions que pugui implementar-se podria no tenir prou fonaments per ser legítim".

El risc de la legitimitat dels resultats és un leitmotiv de l'argumentació de la Generalitat per defensar l'ajornament electoral. Com també ho és la defensa del dret de vot i, tot i que sembli contradictori, la limitació del dret de vot. En el document, el Govern destaca que si vol ajornar els comicis és, precisament, per defensar l'article 23 de la Constitució -el que garanteix la participació per sufragi universal dels ciutadans en els afers públics-. Ara bé, també justifica que s'ha de ponderar la prevalença d'aquest dret enfront d'altres com, principalment, el dret a la vida.

L'executiu adverteix que per tal que unes eleccions siguin "democràtiques" i les institucions resultants "legítimes" cal que les eleccions es facin en condicions de llibertat i igualtat, la qual cosa ara, segons l’executiu, "no està garantida". Per al Govern, el caràcter "democràtic" dels comicis es veuria "seriosament qüestionat" si no hi ha una participació considerable a causa de la situació de pandèmia. Així, els serveis jurídics de la Generalitat argumenten que amb l’ajornament fins al 30-M –on esperen una millor situació per la calor i el pla de vacunació– no s’està privant els ciutadans del dret de participació política sinó que és una mesura per assegurar un procés electoral "amb plenes garanties".

L'estat d'alarma empara la suspensió electoral

No hi ha cap norma legal prevista a la llei electoral ni al corpus jurídic de l'Estat que parli d'un ajornament de les eleccions per motius sanitaris -sí a un ajornament del recompte, per exemple-. Això no és obstacle per prendre aquesta determinació, argumenta el lletrat de la Generalitat, tenint en compte, d'una banda, els precedents de Galícia i el País Basc l'any passat i, de l'altra, el decret que empara l'estat d'alarma. És cert que l'estat d'alarma tampoc parla de la suspensió, però el Govern argumenta que el fet que no ho descarti és suficient perquè s'hi pugui recórrer: "Entenem que es desprèn, a sensu contrario, la possibilitat de suspendre unes eleccions si les condicions epidemiològiques ho fan necessari". I Pere Aragonès és, segons l'escrit, l'únic que ho pot fer perquè, malgrat que no té les facultats de president -entre d'altres, no pot convocar eleccions anticipades-, és el càrrec de més rang al Govern i qui va signar el decret de convocatòria del 14-F, encara que fos per la dissolució automàtica del Parlament.

Motius sanitaris, motius de legitimitat democràtica i, finalment, motius de "sentit comú", són els que la Generalitat assenyala per demanar al TSJC que avali l'ajornament electoral i permeti que les eleccions es facin el 30 de maig, quan opina que la incidència del virus serà menor i la campanya de vacunació haurà avançat prou per acabar amb molts dels perills que presenten unes eleccions en plena tercera onada.

stats