LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT

El front judicial enxampa Podem en el seu pitjor moment

El partit d’Iglesias s’enfronta a dues causes diferents mentre pateix el desgast del govern i es tensa al territori

No corren bons temps per a Podem i el seu espai. El front judicial sobre el partit lila -amb dues causes obrint-se pas als tribunals- ha enxampat la formació de Pablo Iglesias en un moment molt delicat, debilitada per les desfetes electorals a Euskadi i Galícia, erosionada per la gestió de les contradiccions que els suposa governar per primer cop a l’Estat juntament amb el PSOE -amb l’episodi de la fugida del rei emèrit com a exemple més clar- i fracturada internament al territori, amb crisis profundes en llocs com Andalusia, fins no fa gaire una de les regions on el partit tenia més força. Un còctel que enterboleix l’horitzó del partit lila, des d’on asseguren que l’ofensiva judicial forma part d’una estratègia per fer caure el govern de coalició.

Les causes obertes que afecten Podem són, bàsicament, dues. D’una banda, el cas Dina -derivat de tot l’embolic judicial al voltant de l’excomissari José Manuel Villarejo i les seves gravacions-, en què el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha passat de considerar el líder del partit lila i vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, part perjudicada, a sospitar que podria ser culpable d’un delicte d’estafa processal. El principal maldecap de Podem als tribunals, però, és l’altra causa. La que porta el jutjat d’instrucció número 42 de Madrid i en la qual ja estan imputats el partit mateix i tres membres de la cúpula: el responsable de campanyes i secretari de comunicació del partit, Juan Manuel del Olmo; la gerent, Esther Val, i el tresorer, Daniel de Frutos.

La investigació se centra en una suposada comptabilitat irregular que hauria facilitat sobresous a dirigents d’Unides Podem, així com diverses contractacions simulades en empreses afins que haurien servit a les companyies per autofinançar-se durant el 2019. Des de Podem, però, s’ha sol·licitat l’arxivament de la causa i s’ha acusat el jutge Juan José Escalonilla d’assumir acríticament les acusacions de l’exresponsable legal de la formació, José Manuel Calvente, que va ser acomiadat del partit el desembre del 2019 per un presumpte cas d’assetjament sexual que els tribunals van arxivar i a qui Podem acusa d’actuar des del ressentiment i sense proves.

Precisament ahir es va fer públic el contingut de part de la declaració que Calvente va fer davant del jutge. En la seva intervenció, a la qual va tenir accés La Sexta, l’exadvocat de Podem reconeix que no té proves que el partit hagi “simulat” contractes i hagi fet servir la caixa de solidaritat per desviar fons a dirigents de la formació o empreses afins. Calvente, de fet, assegura que no pot afirmar “categòricament” el que exposa en la denúncia perquè, segons explica, formava part de la “rumorologia” que hi havia entre treballadors i militants del partit.

Després de la filtració de la seva declaració, Calvente va continuar amb les seves acusacions. En un fil de Twitter, va subratllar que el que ell denuncia no és que Podem es financés irregularment sinó que “alguns pocavergonyes haurien ficat la mà a la caixa del partit per al seu propi benefici i el dels seus presumptes amics”. Per això va instar la militància a actuar: “No pot passar ni un minut més amb gent investigada dirigint aquesta formació. Cal un canvi de direcció”.

Passi el que passi amb la causa judicial, el que és segur és que tot aquest procés està suposant un desgast enorme per a la formació en un moment delicat. Fins al 20 de novembre no està previst que declarin davant del jutge els tres membres de la cúpula del partit imputats, però les portades fent-se ressò de les acusacions de Calvente i parlant d’un presumpte finançament irregular ja erosionen una formació que en les últimes setmanes està passant el seu particular viacrucis.

Problemes interns

La desfeta a les eleccions basques i gallegues va encendre els llums d’alarma. Els liles van passar de ser segona força a Galícia a desaparèixer de la cambra gallega després de mesos de turbulències internes i de divisions al grup d’En Marea, i en el cas del País Basc van perdre la meitat dels diputats. Els comicis bascos i gallecs eren a la pràctica les primeres proves de foc electorals que afrontava Podem des que el gener passat va entrar al govern espanyol en coalició amb el PSOE, i això va fer que els resultats fossin llegits també en clau de desgast.

En els primers mesos a l’executiu, Podem ja ha hagut de gestionar moltes contradiccions. El nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat o les topades arran de la derogació de la reforma laboral -que els liles volien íntegra i que el PSOE va frenar- són anècdotes si es comparen amb el cost que té per als liles un capítol com el de la fugida de Joan Carles I, ja que el govern del qual formen part va acordar amb la casa reial la marxa de l’exmonarca. Als gripaus que s’ha hagut d’empassar s’hi sumen, a més, les dificultats per lluir acció de govern pròpia. Més enllà de l’aprovació de l’ingrés mínim vital -una llarga reivindicació del partit lila que sí que s’ha imposat-, projectes com la llei de llibertat sexual han patit molts entrebancs -ahir El Confidencial afirmava que la Moncloa la retira per tornar-ne a modificar el redactat-, i d’altres com la reforma del Codi Penal o la derogació de la llei mordassa continuen sense progressar.

A tot plegat s’hi suma l’enfrontament obert a Andalusia, on Teresa Rodríguez ha donat per trencada la confluència Endavant Andalusia després de les baralles constants entre Anticapitalistes -que ella lidera-, Podem i IU. La tardor, doncs, es presenta complicada per al partit lila, que l’haurà d’encarar a més en plena ofensiva judicial.

PP i Cs porten al Congrés la causa contra Iglesias

PP i Ciutadans van intensificar ahir la pressió sobre Podem i, de retruc, sobre el govern de coalició arran de les investigacions judicials que afecten el partit lila. Populars i taronges van sol·licitar que la diputació permanent del Congrés es reuneixi les properes setmanes per parlar sobre les finances de Podem. La cambra baixa, doncs, haurà de reunir la seva diputació permanent els pròxims dies per votar si demana la compareixença del líder de Podem i vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias. Com que els populars tenen una cinquena part dels membres de la diputació permanent, la cambra baixa està obligada a convocar aquest òrgan si ho sol·liciten ells. Una altra cosa, però, és si PP i Ciutadans aconseguiran els vots necessaris per forçar la compareixença d’Iglesias. Fins ara el líder de Podem i vicepresident espanyol ha mantingut un silenci sepulcral davant les investigacions del jutjat d’instrucció número 42 de Madrid que afecten el seu partit, i han estat altres càrrecs de la formació els que han parlat.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF