El TSJC ha decidit per majoria confirmar que les eleccions seran el 14 de febrer

BarcelonaEls partits havien començat la campanya electoral amb la incertesa de si finalment s'acabaria votant el 14 de febrer. Però els dubtes ja s'han acabat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha dictaminat aquest divendres que el 14-F segueix vigent després d'anul·lar el decret de suspensió de les eleccions que havia fet el Govern ara fa dues setmanes. Un cop han rebut l'escrit de la Fiscalia (partidària també de mantenir les eleccions), els els set membres de la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ja s'havien compromès a prendre una decisió definitiva aquest mateix divendres. La sentència, segons informen fonts judicials es comunicarà dilluns. Inicialment els magistrats s'havien marcat el 8 de febrer com a termini, però han acabat resolent abans. "D'acord amb la tramitació urgent i de preferència absoluta, procedirem durant el dia d'avui a la votació i al veredicte", assenyalen en un escrit enviat a les parts.

Sobre la taula tenien, d'una banda, els arguments de la Generalitat favorables a l'ajornament i, de l'altra, els dels partits que impugnaven aquesta decisió. Des d'aquest divendres, a més, també s'hi havia sumat el posicionament de la Fiscalia, que en el seu escrit es mostra partidària de mantenir els comicis el 14-F. "L'actual situació de pandèmia és la mateixa que hi havia en la data de la convocatòria inicial (21 de desembre). L'únic fet nou és que hi ha hagut un increment significatiu dels contagis propi de l'alta volatilitat de la pandèmia, fet que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions", conclou el ministeri públic.

Els arguments que esgrimeix la Fiscalia són diversos. En primer lloc, recorda que no hi ha cap precepte legal ni a la llei electoral ni a l'Estatut que prevegi la suspensió d'unes eleccions. Tanmateix, tampoc existia per a Galícia i el País Basc quan les van suspendre l'any passat també per l'efecte de la pandèmia. Les diferències, segons recull el ministeri públic en el document que ha lliurat al TSJC, són bàsicament dues: en els altres dos exemples, la convocatòria electoral no era fruit d'un automatisme (el 21 de desembre es va dissoldre la legislatura catalana perquè no es va trobar un substitut al president inhabilitat, Quim Torra), sinó de la potestat dels presidents autonòmics de convocar eleccions anticipades. La segona diferència és que aleshores, recorda la Fiscalia, l'estat d'alarma implicava limitacions "més estrictes" a la mobilitat de les que hi ha avui dia.

La "inseguretat jurídica" que crearia el fet de no saber quan se celebrarien les eleccions és un altre dels arguments per oposar-se a l'ajornament. La Fiscalia subratlla que no és possible garantir que el 30 de maig es votarà perquè, si depèn de la pandèmia, no se sap si aleshores la situació serà millor que l'actual. A més, insisteixen que la pandèmia no arriba de nou sinó que ja era ben present al desembre, quan es va posar punt final a la legislatura. Per resoldre el tema en el futur, el ministeri públic advoca per reformar la Constitució o les lleis necessàries per preveure els mecanismes que facin possible votar amb més seguretat en cas de pandèmia o incloure mecanismes per suspendre les eleccions.

Els arguments de la Generalitat

En el seu recurs, la Generalitat demanava ajornar les eleccions posant com a exemple la situació als Estats Units després dels comicis que van donar la victòria a Joe Biden. "Un dia després de les eleccions nord-americanes es van produir 100.000 nous casos de covid-19 en un sol dia", recorda l'advocat del Govern, malgrat que, en principi, els positius no acostumen a detectar-se fins a alguns dies després del contagi. De fet, dos dies abans de la jornada electoral també s'havien detectat 100.000 nous contagis i des del 29 d'octubre estaven per sobre dels 90.000.

Segons l'escrit de la Generalitat, doncs, el cas dels Estats Units és un antecedent que demostra "que existeix un risc real i no assumible de celebrar les eleccions el 14 de febrer i que quinze dies més tard s'incrementin exponencialment els contagis, els ingressos hospitalaris convencionals i de crítics i el nombre de defuncions". El Govern també al·legava que la "por" als contagis pot fer que molta gent es quedi a casa i no voti, i fins i tot alertava que "el resultat de les eleccions que pugui implementar-se podria no tenir prou fonaments per ser legítim" si per la pandèmia no hi ha prou "oportunitats per deliberar i crear una opinió informada" i les candidatures no tenen "prou oportunitats per presentar els seus programes i candidats".