De la Falange Española a Jubilats Decisius
Catalunya és la comunitat on s’han creat més partits des del 1976
BarcelonaLa transició espanyola, iniciada just després de la mort de Franco, tenia com a objectiu deixar enrere el règim dictatorial i instaurar un sistema democràtic. Incoherències de la vida: el primer partit polític que es va constituir oficialment a Espanya va ser la Falange Española, el 4 d’octubre del 1976. El grup feixista va inaugurar una llarga llista de 4.327 formacions que el 31 de desembre del 2018 tancava Jubilats Decisius, una entitat amb seu a Madrid que vol millorar la situació social i econòmica de la gent gran.
Al llarg d’aquests 43 anys la fauna de partits polítics a Espanya ha sigut molt variada i amaga anècdotes ben curioses. Més enllà dels partits d’àmbit estatal, el primer que va néixer amb voluntat de participar en unes eleccions autonòmiques va ser català. Es tractava d’Unió Catalana, fundat el 1976, una formació amb una ideologia d’arrels franquistes lligada al Partido Popular Demócrata Cristiano (que finalment va acabar integrant-se a la UCD d’Adolfo Suárez). Per acabar-ho d’adobar, la seu d’Unió Catalana era al número 402 de l’avinguda llavors anomenada del Generalísimo, a Barcelona (just al costat de la Casa de les Punxes). Per altra banda, el primer partit que va néixer exclusivament en l’àmbit municipal va ser Unió Independent de Pinto, a la Comunitat de Madrid, l’any 1982.
Si mirem enrere, sembla que alguns partits de fa anys prediguessin el futur, per l’ús de termes que avui dia s’han repetit centenars de vegades. La famosa tercera via que ha ressorgit durant el Procés ja apareix al registre de partits polítics del ministeri de l’Interior el 1992. L’utilitza un partit amb seu a Molins de Rei anomenat Tercera Via Solidarista.
Un exemple més recent fa referència al concepte de Tabàrnia, popularitzat a partir de l’any 2013 al portal ForoCoches i consolidat ja com a terme entre l’unionisme. Dos anys abans, concretament el 31 de gener del 2011, es va registrar un partit que incloïa el terme en la seva denominació: es tracta de Junts per Tabarnia - Vía Democrática, impulsat per Pablo Barranco, ex secretari general del partit de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya.
Altres noms curiosos inclouen formacions com Muerte al Sistema, Ciudadanos Agobiados y Cabreados o Representació Cannàbica de Navarra.
Territoris heterogenis
Més enllà de les anècdotes que amaga el registre de partits polítics, la creació d’entitats amb voluntat de governar a les diferents comunitats ha sigut força dispar. Des del 1976 Catalunya ha sigut el territori on n’han sorgit més (874 en total). De fet, un de cada cinc partits inscrits a Espanya té la seu fixada a Catalunya. “A les comunitats on hi ha un pensament més nacionalista hi ha més demanda de partits polítics”, assenyala Marc Guinjoan, politòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest sentit, l’únic cas en què el nombre de partits creats és baix en relació amb la seva població és el País Basc. Allà “hi ha un sistema de partits en què el PNB ja s’ha convertit en majoritari”, afegeix Guinjoan, un fet, creu, que desincentiva altres col·lectius a moure fitxa i convertir-se en partit.
En canvi, es dona un cas contrari a les illes Balears i les illes Canàries. La població de l’arxipèlag mediterrani representa el 2,4% del total a Espanya, mentre que a l’atlàntic aquest percentatge és del 4,6%. No obstant això, les Balears agrupen el 4,4% dels partits creats a tot l’estat espanyol i les Canàries el 6,7%. Tot plegat té una explicació lògica, i és que hi ha diverses formacions que, en comptes d’actuar sobre tot el territori, ho fan de manera individual a cada illa. Això provoca un efecte multiplicador que infla el pes dels partits insulars dins el mapa polític espanyol.
A l’altra banda hi ha les comunitats menys propenses a crear-ne, com la Rioja, que tan sols agrupa el 0,4% de les formacions polítiques al territori. Els casos més sonats són a les províncies de Segòvia i Terol. En els últims 43 anys la demarcació lleonesa només ha notificat la inscripció de quatre partits. En el cas de l’aragonesa, aquesta xifra es redueix a dos.
