Els expresidents del Parlament demanen formalment l'indult per a Forcadell

BarcelonaEls principals partits i entitats independentistes han exclòs la via de l'indult de l'estratègia per aconseguir la llibertat dels presos polítics. Com a mesura de gràcia que la Constitució reserva al govern espanyol –és el rei qui formalment pren la decisió prèviament acordada pel consell de ministres–, l'executiu pot perdonar la totalitat o una part de les condemnes, que en el cas dels polítics catalans van dels 9 als 12 anys de presó. Però l'indult, a diferència de l'amnistia, no elimina els delictes, i això, dins l'independentisme que reivindica la innocència de les nou persones condemnades pel Tribunal Suprem, hi ha qui no està disposat a acceptar-ho. Sigui com sigui, ja són tres les peticions d'indult que el ministre de Justícia té sobre la taula. L'última, anunciada aquest mateix dilluns pels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, sol·licitant formalment l’alliberament de la també expresidenta de la cambra Carme Forcadell. Tot i insistir –en paraules de Benach– que "la via més justa és l’amnistia" i també la que Forcadell "prefereix", han admès en roda de premsa que la mesura de gràcia els sembla la "més simple" perquè pugui sortir de la presó, ja que depèn del govern espanyol, mentre que l’amnistia l’han d’aprovar el Congrés i el Senat.

La iniciativa l'han presentat des del Parlament després d'informar-ne Forcadell. Tots tres han insistit que ella n'ha quedat al marge i De Gispert ha recalcat que la petició d'indult "no comporta el penediment". "Haver sigut president del Parlament et dona un sentit institucional que fa que estiguem plenament afectats quan jutgen Forcadell", ha exposat al seu torn Rigol, que també ha exposat que la petició d’indult conté una reivindicació política: entenen que concedir l’indult a Forcadell seria un "gest significatiu per part del govern espanyol de cara al futur per resoldre un conflicte que no es pot enquistar ni allargar més en el temps".

"Catalunya porta molts anys mobilitzant molta part de la ciutadania per defensar els drets nacionals que creiem que tenim. Davant d’això, l’Estat no s’ha mogut ni una mica", ha lamentat Rigol. "Aquesta manca de responsabilitat política i d’iniciativa al final la paguen els que han liderat el nostre procés de reivindicació d’una manera democràtica", ha conclòs.

En paral·lel, els expresidents han dirigit una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en què defensen "l’esperit de servei" de Forcadell en l’exercici del seu càrrec. "No podia fer altra cosa si volia ser fidel al que són les seves funcions formals com a presidenta del Parlament", asseguren, i recorden la seva actuació durant la tardor del 2017 en el debat de les lleis de desconnexió.

El discurs polític

Tot i que l’actual president del Parlament, Roger Torrent, sabia que es presentaria l’indult, no s’hi ha sumat. Tal com ha dit Benach, per una voluntat de "separar" la iniciativa de "la institució actual i la política". Fonts pròximes a Torrent expliquen que agraeix la iniciativa dels expresidents, malgrat insistir que "la solució definitiva" passa per l’amnistia i el referèndum. La secretària adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat en una atenció als mitjans que el seu partit "aplaudeix" la sol·licitud de l’indult per a Forcadell. "Compartim totes aquelles iniciatives que vagin en la línia d’acabar amb situacions d’injustícia", ha dit, però ha postil·lat que "l’única forma d’acabar amb tot això és l’amnistia": "Per això la continuem exigint a la taula de diàleg i al Congrés, i on faci falta", ha afegit.

L'amnistia no només és una petició pública d'Esquerra i de la resta de formacions sobiranistes. Els republicans la van portar al programa electoral en les passades eleccions espanyoles en forma d'una llei que encara no han presentat al Congrés. L’assessor principal del partit en aquesta matèria, el catedràtic de dret penal Joan Queralt, va explicar aleshores que es va descartar la petició d’indult a l'entendre que significaria "demanar perdó" a l’Estat.

JxCat també defensa l’amnistia per als presos polítics. Tot i que en el programa electoral de les generals de l’abril del 2019 la formació va incloure la reclamació d’un "indult immediat" si hi havia condemna per als dirigents independentistes, aquest punt va desaparèixer el programa de les generals del passat 10 de novembre, quan la sentència del judici de l’1-O ja s’havia fet pública.

Silenci de Forcadell

De moment, els condemnats en la causa del Procés han rebutjat majoritàriament la solució de l’indult. Alguns amb contundència, com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que en una entrevista al Nació Digital l’octubre del 2019 va dir que "se’l poden posar on els hi càpiga". Forcadell, que ja ha manifestat que no vol seguir en primera línia política, no s’ha pronunciat fins ara sobre la iniciativa dels expresidents del Parlament, però se n’ha fet ressò al seu compte de Twitter.

La primera petició d’indult la va registrar el 23 de desembre passat l’advocat Francesc de Jufresa, que reclamava l’alliberament de tots els presos polítics i argumentava que s’havien produït irregularitats en el judici del Procés. A aquesta petició s’hi suma la que al mes de juliol va formalitzar la UGT, sol·licitant l’indult de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, que va ser secretària general de l’organització a les comarques gironines entre el 2008 i el 2015. Bassa ha sigut fins ara l’únic pres polític que ha assegurat que sí que acceptaria l’indult, ja que la seva prioritat és sortir de la presó. En una entrevista recent a l'ARA, Bassa va plantejar que l'indult és la manera per fer que el govern espanyol hagi d'abordar directament la situació dels presos sense poder escudar-se darrere les decisions del Suprem.

El ministeri de Justícia encara no s’ha manifestat sobre cap dels indults que té damunt la taula. L’impacte de la pandèmia, que va deixar en serveis mínims els jutjats mentre durava l’estat d’alarma, va endarrerir-ne el procés. L’any passat es van tramitar 4.022 indults i se’n van concedir 39, el 0,97%. L’anterior, només 17 dels 4.382 tramitats.

D’altra banda, l'última vegada que el Congrés va aprovar una llei d’amnistia va ser el 1977, en plena Transició. Una altra de les vies a l’abast del govern espanyol és la reforma del delicte de sedició al Codi Penal per vincular-lo explícitament a la violència. A principis d’agost, Catalunya En Comú - Podem va tornar a posar-ho sobre la taula a través d’una proposta –avançada per l’ARA– al PSOE.