L'Estat redueix el dèficit en 70.000 milions d'euros des de la pandèmia

MADRIDQuan Espanya va tancar l'any de la pandèmia amb un dels dèficits públics (la diferència entre els ingressos i les despeses) més elevats de la Unió Europea, els dubtes sobre com s'encarrilaria la situació pesaven més que les certeses. Cinc anys després, es pot afirmar que aquells dubtes s'han començat a esvair. Entre l'exercici del 2020 i el del 2024, en termes absoluts l'Estat ha eixugat el saldo fiscal negatiu del conjunt de les administracions en gairebé 70.000 milions d'euros. Així, del dèficit d'un 9,9% del PIB registrat el 2020 s'ha passat a un dèficit d'un 2,8% del PIB el 2024. "És una mostra de l'eficàcia de l’acció econòmica i la política fiscal del govern espanyol", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

Alhora, amb la xifra de tancament del 2024, Espanya se cenyeix al compliment de les regles fiscals –en vigor des de l'any passat–, com a mínim pel que fa al dèficit públic. De fet, Montero ha recalcat que es tracta d'un dèficit inferior en comparació amb el compromís que el govern espanyol havia entomat amb Brussel·les: tenia previst tancar el 2024 amb un dèficit públic d'un 3% del PIB. En termes absoluts, entre el 2023 i el 2024 el dèficit s'ha reduït en 8.072 milions.

Marge per a defensa

Aquesta millora del dèficit de dues dècimes respecte al compromís que es va establir amb la Comissió Europea suposa un marge pel que fa a la despesa d'aquest 2025 d'uns 3.200 milions d'euros (cal tenir en compte que una dècima del PIB són uns 1.590 milions d'euros). En plena discussió sobre l'increment de la despesa pública en defensa i un dia després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi anunciat un pla d'inversió en aquesta matèria, Montero ha reconegut que són diners que es podrien destinar a això, tot i que ha matisat que caldrà mirar "partida per partida". En tot cas, la titular d'Hisenda ha reiterat que el govern espanyol està a l'expectativa de com es resol el debat a Europa i, sobretot, de si finalment es flexibilitza la clàusula de salvaguarda i, per tant, les regles fiscals.

De nou, Montero ha aprofitat la presentació aquest dijous de l'execució pressupostària del conjunt de les administracions públiques per tornar a treure pit de la gestió del govern de Pedro Sánchez en matèria econòmica i contraposar-la a la gestió dels governs del Partit Popular. Així, ha recalcat que s'ha arribat a aquest escenari sense aplicar retallades i enfortint l'estat del benestar. "Aquests anys teníem clar que, com més ciutadans es reincorporessin a la recuperació de l'activitat econòmica, les crisis serien menys intenses", ha dit Montero.

Els últims cinc anys han estat marcats per la pandèmia de la covid-19, la crisi energètica i de preus o catàstrofes naturals com l'erupció del volcà a La Palma o la DANA al País Valencià, situacions que han impactat en l'economia espanyola. De fet, Montero ha recordat que Brussel·les ha donat permís perquè en el dèficit fiscal del 2024 no es tingui en compte la despesa pública per fer front a la DANA. En cas de no haver estat així, el dèficit públic s'hauria disparat fins al 3,52% del PIB (5.524 milions d'euros més). En canvi, part del dèficit s'explica per l'impacte negatiu de sentències judicials sobre alguns canvis fiscals dels governs del Partit Popular. "Suposen un cost de més d'11.000 milions d'euros per a les arques públiques", ha dit Montero.

Catalunya: dèficit d'un 0,41% del PIB

Per subsectors, l'administració central va tancar el 2024 amb un dèficit d'un 2,58% del PIB, assumint així el gruix del dèficit del conjunt de les administracions. En el cas de les comunitats autònomes, el dèficit va disminuir fins al 0,10% del PIB, complint amb la referència que tenien fixada, mentre que els ajuntaments van tancar l'any 2024 amb un superàvit del 0,42% del PIB i la Seguretat Social amb un dèficit d'un 0,53% del PIB.

Catalunya va tancar el 2024 amb un dèficit públic d'un 0,41% del PIB (1.227 milions d'euros), una millora considerable en comparació amb el 2023, any en què el dèficit es va situar a l'1,37% del PIB. És, però, una de les quatre comunitats autònomes que van tancar l'exercici amb números vermells, cosa que l'aboca a l'incompliment amb les regles fiscals i, en concret, amb la regla de despesa. De fet, està previst que la consellera d'Economia, Alícia Romero, en doni detalls aquest divendres. En tot cas, la ministra Montero ha reconegut que en aquest cas s'estudiarà si cal aplicar i com un pla de reequilibri, com dicta Brussel·les.

Ingressos tributaris

Rere aquesta reducció del dèficit hi ha un nou boom de la recaptació tributària, cosa que Montero ha vinculat, principalment, a la bona marxa de l'economia i, en particular, del mercat laboral, mentre que continua refredant un potencial impacte de la inflació. L'any passat els ingressos tributaris van escalar fins a un rècord de 294.734 milions d'euros, un 8,4% més en comparació amb l'any 2023, quan ja es va registrar una xifra històrica (271.935 milions d'euros).

Destaca la recaptació per l'IRPF, que va suposar uns ingressos de fins a 129.406 milions d'euros, un 7,8% més que l'any 2023. També van incrementar els ingressos per societats (39.096 milions el 2024), IVA (90.541 milions) i impostos especials (22.128 milions). Montero ha recalcat que això ha estat possible en paral·lel a l'aplicació de certes bonificacions fiscals, com ara les ajudes al transport públic, la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments durant una part de l'any o la rebaixa d'impostos com l'IRPF per a les rendes més baixes.