ENTREVISTA
Política 19/07/2019

Miquel Mir: “Cal parlar de límits a la pressió humana, almanco en els espais protegits”

Entrevista al conseller de Medi Ambient i Territori

Maria Llull
4 min
Miquel Mir “Cal parlar de límits a la pressió humana, almanco en els espais protegits”

PalmaMiquel Mir (Palma, 1985) ocupa el lloc de conseller de Medi Ambient després de la tempesta patida pel seu partit, MÉS per Mallorca. Però no és nou a la Conselleria, ja que va ser director general d’Espais Naturals i Biodiversitat la legislatura passada. Mir té clara la seva missió per als propers quatre anys: desplegar la normativa propugnada pel seu antecessor, Miquel Vidal, la qual qualifica d’“espectacular”.

Com analitzau els problemes de MÉS, els quals varen derivar en el vostre nomenament com a conseller?

Amb l’assemblea es va arribar a una solució consensuada. En cap moment m’he sentit un conseller de circumstàncies. Quan passi l’estiu, es farà un congrés, on el partit es reestructurà en la mesura que la militància ho consideri.

Com valorau el llegat del vostre antecessor, Vicenç Vidal?

És espectacular. Ha estat la millor legislatura en termes de medi ambient que ha tingut aquesta comunitat. S’han encetat projectes molt ambiciosos, com la Llei de residus; la declaració del Parc Natural del Trenc i el Salobrar de Campos; el Decret de posidònia i l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera. Vidal ha aconseguit posar el medi ambient a primera línia mediàtica. N’és un bon exemple la posidònia. Qui en parlava fa sis anys? Avui en dia obre portades de diari i informatius, i ha generat una gran exigència social cap a l’administració.

Quins seran els eixos de la vostra gestió?

Vull consolidar les línies de treball iniciades, com el desenvolupament de la Llei de residus. També hem de continuar aplicant el Decret de posidònia i incrementar les mesures de protecció de la mar. Cal acabar la planificació dels espais naturals protegits i ampliar el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de l’Albufera. Hem de fer polítiques d’aigua amb caràcter ambiental, considerant-la com un recurs escàs. Crec en les polítiques que es varen dur a terme la legislatura passada.

Va ser una errada fer una Conselleria de Medi Ambient amb Agricultura?

Són dues àrees que poden anar juntes o separades. Determinades associacions agràries han emprat la coexistència per generar fricció. La llei agrària que va tirar endavant Vicenç Vidal correspon a un objectiu: valorar l’activitat agrària, no la turística o la urbanística. Pot haver-hi activitat complementària lligada a l’agrària, però aquesta és la principal. És un tema de creença política.

Com es planteja la relació amb conselleries com la d’Agricultura o Transició Energètica?

Fa molt poc que el Govern camina, però tots farem feina en la mateixa línia. Hi ha departaments que s’interrelacionen més i iniciatives que haurem d’emprendre plegats. Les discrepàncies no impliquen que no puguem fer feina junts.

Els problemes mediambientals avancen de pressa. Calen polítics més arriscats i ambiciosos?

Les iniciatives legislatives sempre tenen part de controvèrsia. Hi ha tres lleis aprovades la legislatura passada -canvi climàtic, residus i decret de posidònia- que són pioneres perquè s’avancen a les prescripcions d’Europa.

Per desplegar les lleis, caldrà solucionar les discrepàncies de l’Estat amb el seu contingut...

Hem fet un recurs contenciós administratiu sobre la gestió de Cabrera que reclama l’Estat. Aconseguir l’ampliació del parc ha estat un èxit històric, i la gestió ha de ser unificada i sota el paraigua de les Balears. Pel que fa a la Llei de residus, també lluitarem pels punts que posa en dubte l’Estat.

El creixement turístic i residencial està afectant negativament el medi ambient. És necessària una regulació?

Hi ha hagut un creixement sostingut a les Balears, però no és d’ara, sinó des dels anys 60. Cada ciutadà de les Illes pot percebre aquesta pressió en la seva vida diària. És hora de parlar de límits a la pressió humana, almanco dins els espais protegits, per conservar-los i regular els fluxos de gent.

Aquest estiu hi ha crítiques a la presència de posidònia a les platges. A què creis que responen?

Són fruit de la demagògia i la mentida. El debat i les discrepàncies són enriquidors, però han de ser seriosos. Hi ha estratègies que cerquen generar friccions. A més, les mesures valentes generen crítiques. Sobre la importància de la posidònia hi ha un cos científic important i seria un greu error no seguir les polítiques començades els darrers anys. Si s’haguessin fet abans, platges com el Trenc no haurien retrocedit tant.

Hi ha efectius suficients per controlar els fondejos?

Les Balears tenen més efectius que mai per vigilar la posidònia i més mitjans que cap altra regió mediterrània. Tenim 15 embarcacions amb només aquesta finalitat. Hem aconseguit que altres organismes, com la Guàrdia Civil, també ens ajudin. També treballam en la millora i la revisió de la cartografia.

Quines seran les línies de la Conselleria en matèria d’incendis? S’incrementarà el treball amb els municipis?

Els incendis són un problema de corresponsabilitats. Hem d’interioritzar cada vegada més el tema de la prevenció i és molt important involucrar-hi els ajuntaments, sobretot en els municipis que es troben en zones d’interfase urbana i forestal, i els que tenen urbanitzacions difuses i que limiten amb zones forestals.

stats