PalmaEls ciutadans de les Balears tornaran a les urnes el 2023, l’any del 40è aniversari de l’Estatut d’Autonomia. La cita amb les urnes serà el 28 de maig i llavors es decidiran els nous governs municipals, insulars i l’autonòmic. Francina Armengol aspira a revalidar la presidència, fet que suposaria el seu tercer mandat consecutiu. Cal destacar que aquesta fita només l’ha aconseguida l’expresident pel PP Gabriel Cañellas.
Els socialistes han liderat el Consolat de Mar quatre legislatures –dues de Francesc Antich i dues d’Armengol–, i sempre ho han fet en coalició amb altres forces d’esquerra o amb l’antiga Unió Mallorquina. I el 2023 es repetirà aquesta pauta en cas que la líder socialista es torni a imposar a les urnes: Armengol dependrà de la força electoral d’Unides Podem i MÉS per Mallorca, així com Més per Menorca i la coalició formenterenca d’esquerres, que han donat suport extern al Govern les dues darreres legislatures.
En el cas de Podem, el partit té bona sintonia amb Yolanda Díaz a les Illes i aspira –almenys a Mallorca– a mantenir els tres diputats del 2019. Pel que fa a MÉS, els ecosobiranistes esperen moure’s entre els quatre i els cinc diputats. El bon paper que Més per Menorca ha fet fora del Govern li permetria arribar als tres escons.
De l’altre costat hi ha el PP, amb Marga Prohens al capdavant.Els populars tenen l’oportunitat de capgirar el color polític de l’Executiu després de vuit anys. El PP lluitarà per revertir la tònica de les darreres eleccions: el 2015 va quedar amb 20 diputats i el 2019, amb 16. Cal recordar que el 2011 havien assolit la majoria absoluta amb 35 representants al Parlament.
Pel que fa a Ciutadans, la formació taronja s’ha esfondrat elecció rere elecció els darrers dos anys a escala estatal –només ha resistit a Castella i Lleó– i el seu declivi augura una gran transferència de vots al PP balear. L’anunci que la coordinadora autonòmica de Cs, Patricia Guasp, es presenta a la candidatura d’Inés Arrimadas per codirigir el partit a l’Estat –com a portaveu política– pot tenir dos efectes contraposats: la sensació de deixar de banda la gestió del partit a les Balears –això faria créixer les possibilitats de desaparició– o una promoció més gran, que mobilitzaria els electors del partit taronja a les Illes. En aquest cas, el gran perjudicat seria el PP, ja que ambdós partits comparteixen votants del mateix perfil i serien vots que se n’anirien directament a la paperera en cas de no arribar al 5% dels vots de la circumscripció necessari per obtenir representació parlamentària.
A més, el PP té més dificultats per tenir una bona entesa amb Vox a les Illes, i no té a veure amb els casos de Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid. L’extrema dreta comparteix el mateix missatge a totes les comunitats, mentre que els populars tenen presents dos factors cabdals a les Illes: la llengua pròpia i la condició de comunitat perifèrica. Tot i compartir l’ideal econòmic liberal d’Isabel Díaz Ayuso, els populars balears són més ‘progressistes’ que en altres autonomies en alguns temes socials, com la igualtat.
Finalment, hi ha El Pi, que té l’aspiració d’esdevenir partit frontissa i decisiu per a les polítiques que s’apliquin a les Balears, el mateix paper que va exercir Unió Mallorquina en el passat. El seu lema, ‘És temps de canvi’, es podria entendre com la voluntat de revertir el Govern liderat pel PSIB, però també és veritat que es pot referir a un canvi de socis dels socialistes. “No menysprearia el nostre nombre de consellers, perquè potser l’any que ve hauran de canviar de socis”, va dir a Catalina Cladera (PSIB) la número dos de la llista d’El Pi al Parlament, Xisca Mora, en el Debat de Política General de Consell de Mallorca.
L’estimació de vot més recent és l’elaborada per Sigma Dos per a El Mundo. Aquí, hi hauria pràcticament un empat tècnic entre l’esquerra (28-30 escons) i la dreta (26-28), amb una victòria electoral del PP. En la majoria de les prediccions, els tres diputats d’El Pi decidirien el color del pròxim Govern. Segons la predicció del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’esquerra (34%) superaria de 14 punts el bloc de la dreta (20%).
Consells i ajuntaments
El maig del 2023 també es decidiran els governs dels consells insulars i els ajuntaments. Actualment, tres dels quatre consells estan en mans de l’esquerra, menys el d’Eivissa, governat pel PP. L’aspiració dels populars és aconseguir, almenys, revalidar Eivissa, on el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, serà el rival a batre. La dificultat per a l’esquerra a l’illa rau en la poca presència d’Ara Eivissa, que va quedar en el 3% dels vots –no va entrar i va restar força al PSIB i Unides Podem. En canvi, l’esquerra aspira a revertir la situació d’Eivissa i mantenir els altres tres consells. Si s’assolís, hi hauria un govern d’esquerres a totes les Illes.
Quant als ajuntaments, el PSIB governa en coalició en sis dels deu municipis més poblats de les Illes: Palma, Calvià, Eivissa, Marratxí, Inca i Maó. MÉS ho fa a Manacor i Ciutadella, i el PP a Santa Eulària del Riu i Llucmajor. El perill més gran per a l’esquerra és a Palma, amb quasi la meitat de la població balear. Un vot contrari a la gestió del batle, José Hila, podria comportar que el canvi al municipi arrossegàs el vot insular i autonòmic. Així i tot, també es pot donar una dualitat: inclinar-se per un partit al municipi i per un altre al Consell o al Govern.
La política balear podria canviar de rumb de manera dràstica el maig del 2023. El PP ja va anunciar que, si arriba al Consolat, derogarà la Llei turística, una de les més importants de la legislatura arran de la moratòria de places turístiques, a més de les grans diferències quant a la política fiscal.
![Pedro Sánchez d'esquenes, al Congrés, en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
