El Poder Judicial, contra l'amnistia: "La democràcia pot estar en perill"

MadridLa dreta del Consell General del Poder Judicial s'ha imposat per aprovar una declaració institucional –sense efectes jurídics– contra l'amnistia. Els vuit vocals que van proposar un ple extraordinari perquè l'òrgan de govern dels jutges es pronunciés contra "l'abolició de l'estat de dret" que, al seu entendre, suposa la llei que negocia el PSOE amb l'independentisme, han sumat el vocal Wenceslao Olea als seus postulats i han pogut impulsar amb àmplia majoria un text contra l'amnistia del Procés. Els cinc vocals progressistes que han acudit al ple hi han votat en contra –Álvaro Cuesta, que havia demanat no celebrar la sessió, no hi ha assistit–, mentre que el president substitut, Vicente Guilarte, s'ha abstingut perquè és contrari a l'amnistia, però era partidari d'ajornar el pronunciament fins que s'hagués aprovat la llei a les Corts espanyoles.

"No pot considerar-se en cap cas aliè a les funcions del CGPJ alçar la veu quan la democràcia, les llibertats fonamentals i l'estat de dret poden estar en perill", justifiquen els vocals de la dreta per reivindicar la seva legitimitat de pronunciar-se abans i tot que la llei d'amnistia s'hagi registrat al Congrés de Diputats. "Aquest consell no discuteix les potestats dels grups amb representació a les Corts per realitzar les proposicions de llei que considerin pertinents; però tampoc pot acceptar que s'escometi una iniciativa que retalli d'una manera tan ostentosa els drets fonamentals dels ciutadans i les potestats que la Constitució reserva al poder judicial", afegeixen, en relació a la separació de poders.

Tot i que l'essència d'una amnistia és deixar sense efectes l'acció de la justícia, els vocals conservadors critiquen que aquesta proposta incideixi en "persones concretes" i "fets concrets" amb una "llei ad hoc". Els mateixos vocals admeten que el Tribunal Constitucional no ha declarat il·legals aquestes "lleis singulars", sinó que han de tenir un ús "restringit i excepcional" i una "motivació especial que justifiqui la seva necessitat". En aquest cas, però, consideren que no hi ha cap argument possible. La dreta del CGPJ carrega durament contra Pedro Sánchez i qualifica d'"incompatible" amb l'estat de dret generar una "classe política –a la proposta original hi deia casta– jurídicament irresponsable i impune als seus delictes" a canvi de poder "aconseguir el benefici personal i polític de mantenir-se al govern". Suposa "degradar l'estat de dret per convertir-lo en objecte de mercadeig", conclouen. Per la seva banda, el bloc progressista lamenta al seu vot particular que els conservadors "malmetin la imatge" del CGPJ endinsant-lo en la "batalla política".

Un bloc sòlid al CGPJ

La declaració aprovada no tindrà cap efecte vinculant més enllà de contribuir a l’ofensiva de la dreta contra la investidura de Sánchez. Els vuit vocals que ja van boicotejar la renovació del Tribunal Constitucional durant l’any passat són els mateixos que s'han mogut per fer la declaració contra l'amnistia. Es van activar tot just quan l'actual president en funcions va defensar la mesura davant del comitè federal del PSOE.

Sent vuit d’un total de 16 vocals que conformen ara el CGPJ, necessitaven un vot més per aprovar la declaració institucional. I l'han aconseguit: Wenceslao Olea s'hi ha sumat després de fer una justificació més densa de per què, a parer seu, l’òrgan de govern dels jutges tenia potestat per emetre la declaració contra l'oblit judicial. Olea és, de fet, un magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem que va considerar que exdiputats de Cs al Parlament estaven legitimats per impugnar els indults.