Memòria democràtica

Les Corts Valencianes aproven una llei que blanqueja el franquisme

La norma de PP i Vox elimina la condemna de la dictadura i la repressió feixista

3 min
Els diputats del PSPV i Compromís protesten amb cartells que reclamen 'veritat, justícia i reparació' davant l'aprovació de la 'llei de concòrdia' de PP i Vox.

ValènciaPrimer Aragó i ara el País Valencià. Aquest dijous el ple de les Corts ha aprovat amb els vots del PP i Vox l'anomenada llei de concòrdia, que equipara la Segona República amb el franquisme i que elimina la condemna de la dictadura i la repressió feixista. La norma deroga la de memòria democràtica de l'anterior executiu progressista i ha tirat endavant tot i les crítiques de l'ONU i les entitats memorialistes que l'han qualificat de "gran acte de negacionisme i menyspreu a les víctimes".

Les associacions confien que la llei valenciana tingui el mateix recorregut que la seva bessona aragonesa, després que el Tribunal Constitucional la suspengués de forma cautelar a petició del govern espanyol, que també ha anunciat que recorrerà la norma valenciana. El revés judicial fou contestat ràpidament per l'executiu aragonès que ara fa uns dies va aprovar un pla de concòrdia que reconeix "totes les víctimes de la violència ideològica" sense esmentar específicament el franquisme ni la Guerra Civil.

L'Aragó i el País Valencià són només el primer pas del pla del PP i Vox i, després de l'aturada estiuenca, arribarà el torn del debat de normes equivalents a Extremadura, Castella i Lleó i les Illes Balears, que ja ha iniciat la tramitació parlamentària. Ho va fer en un ple en el qual el president del Parlament, Gabriel Le Senne, de Vox, va arrencar i estripar un cartell amb fotografies de dones assassinades per la dictadura.

La llei valenciana retreu al preàmbul les "ingerències, coaccions i restriccions" de "la legislació memorialística" perquè, assegura, implica "la intromissió de l'Estat en l'esfera de la consciència dels espanyols" i "limita la llibertat de càtedra dels historiadors" si la seva feina "no s'ajusta a la interpretació sectària" de determinats partits polítics. L'articulat equipara "totes les víctimes" entre "el 1931 i els nostres dies", sense denunciar el cop d'estat que va propiciar la Guerra Civil. De fet, reconeix específicament "les víctimes de la Segona República i del terrorisme". La norma també inclou el dret a "l'exhumació i identificació de les persones desaparegudes", però no concreta si promourà o finançarà aquestes actuacions, tal com feia l'anterior govern valencià.

"Culminació d'una infàmia"

En el debat previ a l'aprovació de la llei, la diputada del PP Marisa Gayo va destacar que la norma amplia la legislació actual i reconeix les víctimes de l'"antisemitisme, l'antigitanisme i la islamofòbia". El discurs del representant de Vox, David Muñoz, va ser més polèmic: va afirmar que durant la Segona República "no es van evitar els excessos i el terrorisme". Les paraules de Gayo i Muñoz les ha contestades la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, Morant, que ha qualificat la votació de "culminació d'una infàmia", atès que la llei "blanqueja el franquisme, iguala a les víctimes amb els botxins i que vulnera els drets fonamentals i humans de les víctimes de la dictadura i la Guerra Civil".

Com el PSPV i Compromís, en un informe amb data del 30 d'abril, l'ONU va denunciar que la norma aragonesa, que és calcada a la valenciana, "invisibilitza les greus violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista". També ho creu el president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva, per a qui la llei fa "ús fraudulent" de la paraula concòrdia i suposa una "gran operació de blanqueig del feixisme".

Representants de diverses associacions de defensa de la memòria històrica durant el debat de la llei de concòrdia
stats