José Vicente Marí Bosó: “La contenció turística no és una jugada ràpida ni de suma zero”

Candidat del PP balear al Congrés

7 min
El cap de llista del PP a les Balears, José Vicente Marí Bossó.
20/11/2026 - 22:51 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

PalmaAssegura que no és un polític sectari. És complicat fer-li sortir de l’argumentari del Partit Popular. Parla amb calma, però les repreguntes l’incomoden i perd el fil. José Vicente Marí Bosó (Rafelbunyol, 1970) encapçala la llista del PP balear al Congrés, una institució que coneix prou bé. Pel que fa a la possibilitat de ser ministre si els populars prenen el poder, diu que no ho voldria, però també deixa caure que seria un honor.

Segons les enquestes, en cas que Feijóo sigui el pròxim president del govern espanyol, no ho podrà ser sense el suport de l’extrema dreta. Quines creis que haurien de ser les línies vermelles del PP per pactar amb Vox?

— Avui dia les enquestes ja no són gairebé enquestes. Es fan dirigides a crear opinió, no a informar sobre l’estat d’opinió dels ciutadans. Jo no me’n fiaria gaire i faria feina per obtenir una confiança molt ampla. Necessitam deixar enrere la inestabilitat d’aquests anys, els governs dèbils. Des del punt de vista parlamentari, necessitam un govern fort.

Però, si haguéssiu de pactar amb Vox, quines en serien les línies vermelles que creis que s’haurien de posar?

— Ja sé que duim uns anys de línies vermelles, de construcció de murs, de divisió. Però hem de posar èmfasi en el que ens uneix, les línies de color blanc, les coses que tenim en comú. Hem de mirar d’arribar a consensos en aquelles qüestions que es consideren bàsiques. El president Feijóo va plantejar al senyor Sánchez fins a sis pactes d’estat sobre qüestions diferents.

No cal un plantejament taxatiu a l’hora de pactar amb l’extrema dreta?

— En el que estem d’acord, estirem d’acord. I en el que no, no. Si se’ns demana eliminar les autonomies, no hi estirem d’acord.

Marga Prohens ha fet cessions en matèria lingüística i educativa. Creis que és un bon model a seguir?

— Qui ha fet cessions en matèria lingüística?

El Govern de Marga Prohens, a Vox.

— Creis?

Hauria fet Prohens el pla pilot d’elecció de llengua si Vox no hagués presionat?

— El pla pilot ha estat un gran èxit, crec jo.

La pregunta és si l’hauria fet si Vox no hagués presionat.

— Garantir que les famílies triïn la primera llengua d’aprenentatge no és dolent, segons la nostra opinió. I un percentatge molt elevat de les famílies tria el català com a primera llengua d’aprenentatge.

Però Marga Prohens l’hauria posat en marxa sense les exigències de Vox?

— Mirau, jo crec que Marga Prohens no és dubtosa de res. Feijóo, encara menys dubtós de res. Amb aquest tema, màxima tranquil·litat.

Heu dit que els joves destinen un 98% del sou al lloguer. D’on prové aquesta xifra?

— De l’enquesta de condicions de vida de l’INE. L’important és que, després de vuit anys, tenim una economia de salaris mínims, de misèria. El Salari Mínim Interprofessional (SMI) és gairebé el més comú a la nostra activitat econòmica i amb això és impossible accedir a un habitatge. El que hem de fer és mirar d’aixecar salaris, sobretot de les rendes mitjanes. Tenim un salari mitjà de 32.000 euros. Nosaltres proposam fer polítiques per apujar aquest salari mitjà fins a 50.000 euros.

Quin missatge donaríeu a les patronals que s’oposen a la pujada del salari mínim?

— La pujada del salari mínim és una bona política. El que passa és que hem de mesurar bé, perquè apujar-lo molt al final evita que es creï ocupació. El Banc d’Espanya ha dit que el salari mínim s’ha apujat un 66%, i el salari mitjà només ha pujat un 28%.

Malgrat l’augment de l’SMI, Espanya ha batut rècords d’ocupació, no?

— Tenim l’ocupació maquillada. Com ha posat de manifest el Banc d’Espanya, hem deixat de contractar 150.000 llocs de feina. Hem de prendre les mesures bé, no ens hem de deixar dur per dèries partidistes, per no crear un perjudici més gros que el que intentam evitar.

Quina solució proposau per a la gent que ara mateix està en risc de perdre ca seva?

— La primera solució és no haver aprovat el decret mal anomenat Maricarmen. Ella culpava el senyor Sánchez de la seva situació i dels desnonaments que hi ha en aquest país. Derogar aquest decret, perquè penalitza qui cerca un habitatge, un lloguer. Ningú voldrà llogar a una persona en situació de vulnerabilitat perquè es complica tant la història que es fa impossible. Després, hem de fer diverses coses perquè es puguin construir un milió d’habitatges. Segons el Banc d’Espanya, en falten 750.000. Hem d’abaixar l’IVA del 10% al 4% en la compra i fer bonificacions fiscals als propietaris perquè no apugin el lloguer als inquilins durant aquesta situació d’excepció que vivim. A part d’això, hem de fer una política de reducció de paperassa, perquè no pot ser que per fer un habitatge triguem 12 anys.

Hi ha moltes persones que poden perdre l’habitatge avui mateix. Quines solucions els oferim per ara?

— La persona que ha de perdre l’habitatge avui, l’Administració ha de mirar d’ajudar-la. No perdrà l’habitatge si bonificam el propietari perquè no li apugi el lloguer; no perdrà l’habitatge si està en condicions de vulnerabilitat perquè farem que el propietari no la desnoni. Perquè vegi la diferència de discurs entre l’esquerra i el centredreta. Jo vaig ser conseller i, en aquell govern [2011-2015], vàrem acordar que l’Ibavi no desnonaria ningú. Va venir Francina Armengol i va acordar el contrari.

El Govern té les competències d’habitatge i fa tres anys i mig que el PP n’aplica les seves polítiques a les Illes. Creis que el problema està minvant a les Balears?

— Hi ha un problema general, de polítiques, a Espanya. A la resta de països europeus no hi ha un problema d’habitatge com aquí, perquè s’han fet polítiques equivocades. A les Balears s’han fet moltes coses. L’Ibavi està posant en marxa més de 1.500 habitatges, les obres del 90% dels quals comencen enguany. S’han fet les mesures de lloguer segur, s’han aprovat els projectes residencials estratègics. Enfront d’això, l’únic que va fer la senyora Armengol durant vuit anys va ser construir 450 habitatges.

El PP de Galícia ha aprovat una normativa per pemetre als municipis declarar els seus termes zona tensada i topar els preus de lloguer i el PP ha rebutjat aquesta possibilitat aquí. Quina diferència hi ha entre el PP gallec i el balear?

— No hi trob la diferència. Si topes els preus de lloguer, però la llei fa que no hi hagi lloguer, de què et serveix topar els preus? És el que fa aquesta llei, que els propietaris retirin els seus habitatges del mercat de lloguer.

S’ha equivocat llavors el PP gallec?

— No s’ha equivocat. Deixa que els ajuntaments que són d’esquerres ho facin o no. La decisió aquí és que no volem perjudicar encara més el mercat residencial, perquè tenim un problema molt més greu que el del PP gallec i els municipis gallecs.

Com a president del PP d’Eivissa, quina responsabilitat atribuïu al vostre partit pel que fa als problemes d’habitatge, mobilitat i saturació que pateix l’illa, on el PP ha governat bona part dels darrers anys?

— És clar que tenim responsabilitat del govern de vuit anys, és evident. Una part. Per altra part, s’han pres mesures molt valentes i hem estat pioners. Hem posat ordre en els lloguers turístics il·legals i hem fet la llei de limitació de vehicles.

En matèria d’immigració, el PP reclama el desplegament de Frontex a les Balears. Com canviaria això la situació?

— Faríem pressió a les costes dels països emissors. Llançaríem el missatge que el negoci de les màfies s’ha acabat, que no mirarem cap a una altra banda com han fet el govern de Sánchez. Ja veim què ha produït el missatge contrari. S’ha creat una gran bossa de precarietat i d’irregularitat en condicions pèssimes. També hem de modificar la política exterior. No podem estar enfadats amb Algèria ni podem apaivagar Marroc. No dona resultats.

Vox reclama la deportació de les persones migrants que ja són aquí i la restricció de l’accés a serveis públics. Estau d’acord amb aquestes mesures?

— Nosaltres no podem negar la sanitat a qualsevol ésser humà. Hem de ser responsables, solidaris. No sé exactament què planteja Vox, però no crec que plantegi que si algú té un problema, una malaltia, que no l’atenguem.

Enguany es batrà un nou rècord d’arribada de turistes, que no minven en temporada alta. Estan funcionant les polítiques de contenció del Govern?

— Comencen a funcionar. A Eivissa, on duim una mica més de temps, es nota bastant la contenció. Això no és una jugada ràpida ni tampoc de suma zero. I escoltau, quan feim contenció hem de saber que també afectam determinats sectors. Hem de fer una política un poc quirúrgica, perquè no podem fer un daltabaix.

A la reforma de la Constitució perquè Formentera tingués senador propi vàreu defensar mantenir el topònim Ibiza en lloc d’Eivissa. Per què?

— Perquè era la millor manera de tirar endavant la reforma constitucional. Les coses no són fàcils. Quan s’enceten determinades qüestions territorials, hi ha suspicàcies de tothom. Estic segur que la senyora Armengol ha vençut suspicàcies al PSOE. I nosaltres havíem de vèncer suspicàcies territorials al Partit Popular.

Deis que hi havia un sector del PP que hauria votat en contra de la denominació Eivissa?

— No. Dic que segurament la senyora Armengol va haver de véncer determinades reivindicacions territorials al seu partit. Nosaltres, també.

Creis que el català necessita polítiques de protecció i promoció?

— Crec que el català necessita polítiques de promoció. El català necessita molta estimació més que molta imposició.

Si Feijóo és president, què reclamareu per a les Balears?

— Fa falta que el nou sistema de finançament atengui les nostres singularitats, recuperar els convenis de carreteres i finançament per a les obres de depuració. També tenir un govern d’Espanya que sàpiga que els aeroports els hem de gestionar conjuntament.

Voldríeu ser ministre?

— No [riu]. Un ministre té massa coses. Ara bé, del teu país també és un honor.

stats