El Constitucional avala que el català deixi de ser obligatori per treballar a la sanitat pública balear

PalmaEl Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB) contra el primer decret llei del Govern per eliminar el requisit del català per accedir a llocs de feina en la sanitat pública. La sentència considera que "el Govern ha ofert una justificació explícita i raonada per la seva reacció legislativa d'urgència". "El dèficit de metges a la sanitat Pública autonòmica que motiva la reforma està justificat i basat en xifres concretes recollides per fonts oficials", raona l'alt tribunal. Amb tot, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha recordat en un comunicat que el pronunciament del TC fa referència al primer recurs que va presentar l'entitat, que ja ha perdut el seu efecte, perquè la norma al qual es referia ja ha estat substituïda per normativa posterior. En aquest sentit, queda un altre recurs pendent de resolució sobre la normativa vigent.

Segons argumenta el tribunal respecte al primer Decret llei presentat pel Govern de Prohens, pactat amb Vox, aquest es fonamenta en el fet que "es va valorar l'existència d'un dèficit en augment de professionals sanitaris al Servei Públic de Salut de la comunitat autònoma i l'augment de les llistes d'espera per atenció mèdica al Servei Balear de Salut. Per aquest motiu, es considera convenient la supressió de "l'exigència d'un determinat nivell de català com a requisit d'accés per posar remei a aquesta situació, convertint-lo en un mèrit", tal com argumentà l'executiu autonòmic. Per això, el Constitucional, que no entra al fons de l'assumpte, desestima el recurs.

En aquest sentit, el tribunal assenyala que "no es pot afirmar –com fa l'escrit d'interposició– que 'cap estadística, ni cap dada objectiva han estat aportades per sostenir que el requisit lingüístic té relació directa' amb el dèficit de professionals sanitaris a la comunitat autònoma, i que, per tant, la reforma és 'manifestament inadequada' per revertir aquesta carència, doncs 'no guarda una relació lògica amb la situació històrica de dèficit de professionals'". Entre altres dades, esmenta les xifres de l'Informe Oferta-Necessitat d'Especialistes Mèdics 2021-2035, en què s'indicava que l'any 2022 Balears era la darrera comunitat de la llista en ràtio d'especialistes per 100.000 habitants en diverses especialitats, com ara la medicina familiar i comunitària, amb una ràtio de 58,1 professionals per cada 100.000 habitants. La mitjana nacional és de 87,4 per cada 100.000.

Per altra banda, el Constitucional assenyala que "la norma recorreguda no duu a terme una regulació general del règim de la cooficialitat lingüística o del dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol de les dues llengües cooficials a la comunitat autònoma". Exposen que allò que implica és "una regulació només parcial en matèria de personal d'un servei concret, el de Salut, i per a uns professionals determinats, els professionals sanitaris, que són els únics que afecta", assenyalen.

L'eliminació del requisit per als professionals sanitaris de les Illes va ser una de les primeres mesures que va posar en marxa el Govern de Marga Prohens –el Consell de Govern va aprovar un Decret llei el 28 d'agost de 2023–, amb l'argument que el català suposava "un problema" per pal·liar la manca de professionals sanitaris a les Illes.