Comencen les divergències al Pacte per l’ús dels decrets llei

PalmaVint decrets llei –norma amb rang de llei que entra en vigor sense autorització del Parlament– i dos projectes de llei –proposta de llei presentada davant del Parlament– en gairebé un any i mig. Aquest és el balanç que ha deixat el pas de la pandèmia en la legislació de les Balears. Ara, després de mesos de queixes per part de l’oposició, que acusa l’Executiu d’abusar d’aquesta via i d’aprofitar per incloure-hi coses que no són d’urgent ni d’extraordinària necessitat, comença a haver-hi veus dins del Pacte que plantegen que s’hi ha de posar fre. “S’ha d’atendre la demanda de l’oposició i s’han de mesurar els decrets, a més de tramitar el que es pugui. També cal ser molt curosos amb el que entra dins d’un decret”, comenta el diputat de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà. 

El representant ecosobiranista recorda que “el decret regula urgències, situacions no previstes davant de les quals s’ha de reaccionar de pressa”, i considera que, amb la bona evolució de la pandèmia i l’avanç de la vacunació, “cada vegada està menys justificat no preveure les situacions”. “Ara es tracta que els decrets llei es perfilin molt, es justifiquin molt i cada vegada n’hi hagi manco”, continua. Ferrà creu que cada pic és més complicat justificar una situació d’emergència com quan“hi ha hagut onades” del virus o “com fa un any”. “És cert que no s’ha de col·lapsar el Parlament, però a hores d’ara l’activitat legislativa és baixa”, afegeix. Ara bé, Ferrà recorda que fa més d’un any que hi ha pandèmia i que bona part dels decrets han estat “justificats”.

El Tribunal Constitucional

El professor de Dret Públic de la UIB,Sebastià Rubí, remarca que l’abús del decret llei no ve d’ara i tampoc és propi d’aquest Govern. Segons explica Rubí, el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els decrets llei no ha servit per evitar-ne l’abús. “Va dir que no era un instrument excepcional i això va fer que passàs a ser-ne un d’ordinari”, comenta. En la sentència 23/1993, de 21 de gener, elConstitucional assenyala que “l’exigència d’extraordinària i urgent necessitat” no es refereix a “necessitats extremades o absolutes”, sinó “relatives” i que s’originin “dins de l’ordinari desenvolupament del quefer governamental”.  

Ara bé, aquest enfocament no ha evitat que el Constitucional censuràs el govern espanyol per un abús injustificat dels decrets llei –sense qüestionar la necessitat d’una sèrie de decrets per la pandèmia–. A més, va anul·lar la inclusió de Pablo Iglesias i Iván Redondo en la comissió que controla el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) via decret. 

“La majoria de decrets llei s’han dictat per combatre la situació de pandèmia, i precisament és una figura que estava pensada per a aquestes coses, perquè el procediment legislatiu és massa lent per al moment que ens ha tocat viure”, continua Rubí. Però això no lleva que n’hi ha hagut un abús també durant la pandèmia. “Per exemple, per mi no té sentit el decret 8/2020” –el de reactivació econòmica, que permet ampliar hotels fins a un 15% sense llicència i que es va acabar tramitant en el Parlament en perdre el Govern la votació corresponent–. “Pots estar d’acord amb el contingut, que no hi estic, però hi havia una llei del 2017 feta pels mateixos partits que en modificava una altra de 2014”, continua. “I en temps de pandèmia i confinament se’ls acut que hi ha urgent necessitat de modificar la Llei d’urnanisme”, afegeix Rubí. “Això és un abús evident de l’instrument [el decret llei]”.

El jurista remarca que “és molt més fàcil legislar via decret” i assenyala que “agafar el camí fàcil és humà. Però també acusa part de l’oposició de no fer la seva feina quan en un decret es fiquen altres elements que no tenen a veure amb la urgència –per exemple, en el decret 8/2020 es derogava l’obligatorietat d’estar col·legiat per exercir de guia turístic–. “Els grups majoritaris haurien de fer ús dels seus diputats en el Congrés, perquè poden posar un recurs d’inconstitucionalitat”, comenta Rubí. “Però que com també ho volen fer quan governin, s’omplen la boca però no el posen”, afegeix. “És xerrar per xerrar? Fer oposició de paraula sense que sigui eficaç?”, demana, a més de subratllar que “fer d’oposició no és només fer preguntes i sortir a la tele”.

Rubí assegura que “quedaríem espantats” si se sabés el nombre de decrets que s’han fet durant “40 anys de Constitució”. “És ben hora de posar sentit comú perquè, encara que és molt còmode governar així, no és propi d’una democràcia parlamentària”, diu.

Des de l’inici del 2020, el Govern ha aprovat 20 decrets llei, només un dels quals s’ha tramitat com a projecte de llei en el Parlament, el 8/2020, encara que en el ple de la Cambra de l’11 de maig es va votar a favor de tramitar també el 3/2021, que ha de servir per gestionar els fons europeus. Quinze d’aquests 20 decrets es varen aprovar l’any passat, amb una mitjana d’un decret cada 25,6 dies. De moment, la mitjana d’enguany és d’un decret cada 22,6 dies, amb 5 decrets aprovats en quatre mesos i mig, per bé que n’hi ha dos que encara no han passat pel Parlament: el del 3 de maig per facilitar les ajudes al lloguer i augmentar el control sobre els grans tenidors; i el de quatre dies després, del 7 de maig, per modificar la Llei de salut pública i mantenir mesures vigents durant l’estat d’alarma. L’Executiu ja ha anunciat que aquest darrer sí que es tramitarà. És a dir, dels 20 decrets que hauran passat pel Parlament, només se n’hauran debatut tres com a projectes de llei, un 15%.

Les crítiques dels partits

L’oposició en bloc carrega contra el que considera un abús dels decrets llei per part del Govern. I també ho critiquen formacions que es consideren aliades de l’Executiu, com Més per Menorca i Gent per Formentera. De fet, Més per Menorca ha registrat en el Parlament una proposició de llei perquè el Consell Consultiu hagi d’emetre un informe en 15 dies quan el Govern aprovi un decret llei –el termini màxim perquè el Parlament el validi és de 30 dies–. “En el darrer decret d’habitatge hi ha tres articles que estan justificats, però després hi ha més d’una vintena de disposicions addicionals que modifiquen la Llei d’habitatge. Hi ha coses que no estan justificades”, critica el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, que considera que “s’hauria de legislar de manera més responsable”. 

La representant de Gent per Formentera, Sílvia Tur, és del mateix parer. “Fa molts mesos que vàrem traslladar al Govern la nostra disconformitat respecte d’aquesta manera d’abusar dels decrets llei”, comenta, a més de recordar que la pandèmia justificava aquesta via “en el cas dels primers decrets, tot just després de declarar-se l’estat d’alarma, però després ja no”.

“Estan fent decrets com a xurros. L’any passat només varen aprovar la llei de pressupostos [i la de cans d’acompanyament], i han aprofitat per regular moltes coses sense que siguin una qüestió urgent”, comenta per part seva el portaveu adjunt del PP, Toni Costa. “Si vols consensuar, pots aprovar els decrets llei, que entrin en vigor, que els convalidis i que després els tramitis com a projecte de llei”, afegeix. 

Per part seva, el diputat d’El Pi Josep Melià qualifica d’“escàndol democràtic” la situació. “Que alguns decrets estiguin justificats no vol dir que no es permeti que es tramitin com a projectes de llei”, apunta. “Això és riure’s delParlament, encara que tenim una presidenta que tot el dia braveja de consens”, continua Melià, que explica que la seva formació ha decidit no votar a favor dels decrets. Per la seva banda, la portaveu de Cs, Patricia Guasp, lamenta que s’hagi “llevat al Parlament la competència de legislar” i que s’aprofiti per “derogar i modificar articles de lleis”.

En canvi, tant el PSIB com Podem neguen que se’n faci un abús i recorden que la pandèmia ha exigit que es legislàs ràpidament. “L’ús dels decrets no ha estat abusiu”, assenyala la portaveu del PSIB, Pilar Costa. Sobre el fet d’introduir-hi mesures que no tenien a veure amb la pandèmia, Costa apunta que “es poden trobar casos anecdòtics”.

El diputat de Podem, Alejandro López, comenta que durant la pandèmia hi ha “temes urgents i justificats”, encara que reconeix que “s’hi han ficat coses que no tenien res a veure”. López considera que legislar via decret no genera un problema democràtic, perquè “els decrets es voten i es convaliden en el Parlament”. “La legitimitat democràtica és la mateixa. S’ha d’intentar no abusar-ne, però crec que estava justificat”, continua. López considera que l’oposició “actua així perquè és l’única manera que té d’influir”. “Parlen com si no es passàs pel Parlament”, sentencia.