“Si el catalanisme ha tardat 40 anys a canviar les coses, els de Vox també podem”
L’estratègia de l’extrema dreta implica empènyer les línies vermelles del PP cap al trencament de consensos socials sobre llengua i immigració
PalmaLes versions dels portaveus del PP i Vox a les Illes sobre l’impacte que tenen els seus acords són ostensiblement diferents. Mentre els representants del Govern balear insisteixen que la inclusió del castellà com a llengua vehicular a la Llei d’educació no tindrà efectes pràctics a les escoles, des de Vox adverteixen que qualsevol modificació d’una norma és significativa. Però més enllà d’aquest pacte, el més important per a Vox és que s’estan fent “passes” en el seu objectiu d’esborrar la preeminència del català a l’escola. L’estratègia de la formació és anar fent forat en els consensos del país i, de mica en mica, esborrant les línies vermelles del PP sobre la llengua. “Si el nacionalisme català ha estat 40 anys per canviar les coses i nosaltres n’hem d’estar 40 més per desfer el camí, hi estarem i no farem ni una passa enrere”, resumeix el diputat de Vox a les Illes Sergio Rodríguez.
La llengua és la principal batalla de Vox, i justament també és la qüestió que més incomoda el PP, que vol evitar la controvèrsia. En les darreres setmanes, l’extrema dreta ha aconseguit cessions de l’Executiu com incrementar la partida destinada a l’elecció de llengua fins a 21 milions d’euros, a més de la modificació de la Llei d’educació i la flexibilització del requisit de català a l’Administració. Mentre Vox treu pit d’aquests triomfs, el PP intenta rebaixar-ne l’impacte. Per exemple, mantenint que siguin els equips directius els que elaborin els projectes lingüístics dels centres, malgrat que es modifiqui la llei. El 2024, el PP ja va accedir a bloquejar una partida de 20 milions d’euros per a l’elecció de llengua a petició de Vox, però finalment només se’n va gastar aproximadament un, per la falta d’interès de les escoles en el projecte. D’altra banda, l’eliminació del requisit de català en determinats àmbits s’ha fet, fins ara, de manera esglaonada i amb l’argument que es tracta de places de difícil cobertura.
“Hi ha una diferència clau respecte al que va fer José Ramón Bauzá quan va aplicar el trilingüisme o va aprovar la Llei de símbols”, apunten fonts de l’Executiu: “Aquestes cessions no tindran efectes pràctics”. Parafrasejant l’expresident popular Gabriel Cañellas, aquestes fonts creuen que les mesures no mobilitzaran els seus votants potencials: “A les manifestacions per la llengua no n’hi ha cap dels nostres, mentre que Bauzá va arribar a fer enfadar gent de les mateixes fileres”.
“La correlació de forces és la que és”, admet Rodríguez des del grup parlamentari Vox. “Hem de ser pacients, l’important és anar fent passes sempre en la mateixa direcció”, argumenta. En el mateix sentit, defensa la importància del partit a l’hora d’empènyer el PP cap a les seves tesis. “Fa deu anys no existia aquest debat sobre la llengua, ha passat d’estar desaparegut de l’agenda política a ser un tema central, i només això ja és un èxit”, considera. “Hem encetat un meló que l’esquerra i el nacionalisme, amb la connivència del PP, havien aconseguit tancar”, insisteix. Al seu entendre, no es tractava d’un consens, sinó d’una “llei del silenci”. L’objectiu dels de Santiago Abascal és acabar amb la normalització lingüística i el Decret de mínims. El PP, de moment, s’hi nega en rodó. Però no tenen pressa. “Si no ho aconseguim en aquesta legislatura, serà a la següent, i si no, en la següent”, explica.
Un pla que es repeteix
En el mateix sentit s’entenen altres cessions que Vox ha aconseguit del PP. Per exemple, la posada en marxa de proves dentals als menors migrants no acompanyats perquè demostrin la seva edat. O també la retirada de termes com “igualtat” i “corresponsabilitat” de la Llei de conciliació, que es va aprovar el passat dimarts. Vox va arribar a les institucions per acabar amb el que la formació denomina “el consens progre” en qüestions com la migració i el feminisme. “Els canvis de govern són per canviar polítiques”, exposa Rodríguez: “El PP viu d’esquena al seu electorat”.
La doctora en Ciència Política i autora de L’extrema dreta a Europa (Tirant, 2025), Anna López, considera que “l’actuació de Vox a les Illes no és un fet aïllat, sinó que respon a una estratègia deliberada de l’extrema dreta europea: la de trencar consensos socials bàsics i empènyer els límits del que es considera acceptable al debat públic i la legislació”. “El seu objectiu no és només aconseguir mesures concretes, sinó redefinir el marc de la discussió, desplaçant el centre polític cap a posicions més reaccionàries”, continua. Per a l’experta, “l’educació, la llengua o la immigració són cavalls de Troia perfectes per fer aquesta guerra cultural”. “Busquen instal·lar idees com la sospita envers els migrants o la deslegitimació de la diversitat lingüística”, continua.
Segons López, “quan el PP defensa que aquests pactes no tindran efecte està menystenint el poder del llenguatge i el simbolisme” i caient en un “autoengany”. “El blanqueig de l’extrema dreta és una de les amenaces més grans a la qual s’enfronten avui les democràcies occidentals: cada pas petit que es permet, per insignificant que sembli, legitima el següent, obrint la porta a mesures més dràstiques en el futur”, adverteix.