LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT
Política 30/05/2022

Ser cap de l’oposició sense tenir escó al Congrés

Feijóo ho provarà com ho van fer Sánchez i Mancha

i
MIREIA ESTEVE
3 min
Alberto Núñez Feijóo serà senador autonòmic fins a les eleccions estatals.

MadridHi ha poques coses que uneixen Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, però si tirem enrere en la història política estatal, en trobarem una: tots dos han hagut d’exercir de caps de l’oposició fora de la plataforma institucional habitual: el Congrés dels Diputats. Els partits polítics solen presentar el líder de la formació a les eleccions i és des de les cambres legislatives que es confronten els projectes polítics. Però Alberto Núñez Feijóo ha agafat les regnes del PP a mitja legislatura, sense ser diputat al Congrés i gairebé de manera imprevista. El partit, però, ha decidit buscar-li una plataforma institucional per visibilitzar-lo com a cap de l’oposició i la setmana passada va prendre possessió com a senador autonòmic. Serà a la cambra alta on Feijóo debatrà cara a cara amb Pedro Sánchez, durant el proper any i mig, fins que el president espanyol convoqui les eleccions generals.

No és habitual, però tampoc no és el primer cop que a l’estat espanyol hi ha un líder de l’oposició que no té escó al Congrés. L’exemple més recent és el de l’actual cap de l’executiu, Pedro Sánchez. El líder del PSOE és diputat des de l’any 2009, però va deixar el seu seient a la cambra baixa l’any 2016 després que els socialistes decidissin permetre la investidura de l’expresident Mariano Rajoy. Antonio Hernando el va substituir com a president i portaveu del grup fins que el partit va convocar unes noves primàries per elegir un nou secretari general.

Sánchez havia abandonat el Congrés i també la secretaria general del partit, però el maig del 2017 es va tornar a presentar a les primàries del PSOE i les va acabar guanyant davant l’expresidenta andalusa Susana Díaz. Va ser llavors quan va haver d’exercir de cap de l’oposició fora de les institucions durant un any, fins que el maig del 2018 va guanyar la moció de censura contra Rajoy. De fet, a diferència de Feijóo, Sánchez no va poder ser ni senador, sinó que tota la seva activitat institucional la va haver de delegar en els diputats que formaven part del grup socialista. Li va donar el lideratge a l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, que va assumir el càrrec de portaveu parlamentària.

No era la primera vegada que els socialistes canviaven de lideratge a mitja legislatura. Ja va passar després de les eleccions del març del 2000 quan Joaquin Almunia va perdre les eleccions davant de José María Aznar i va decidir dimitir com a líder del PSOE. Almunia, però, va mantenir l’escó, i el juliol d’aquell mateix any, els socialistes van triar José Luis Rodríguez Zapatero com a nou secretari general. Zapatero, però, tenia escó al Congrés i, per tant, va poder debatre cara a cara amb Aznar des de la cambra baixa.

El precedent del 1987

Al PP tampoc és la primera vegada que passa que el seu líder no té un seient al Congrés. Va passar amb la curta etapa d’Antonio Hernández Mancha al capdavant dels populars. L’exdirigent conservador no tenia escó al Congrés quan el 1987 va assumir el relleu de Manuel Fraga al capdavant del partit, però sí que era senador. La trajectòria d’Hernández Mancha va quedar marcada per la fallida moció de censura contra Felipe González, que des d’un inici estava abocada al fracàs. Però l’exdirigent popular va assentar un precedent que li podria servir a Feijóo de cara al debat de la nació que Sánchez preveu per abans de les vacances d’estiu: el Congrés va permetre que Hernández Mancha s’assegués a la bancada popular de la cambra baixa per escoltar-lo -però sense participar-hi-.

stats