Marc Pons haurà de declarar com a testimoni en el cas hidrocarburs
L'Audiència Nacional ha citat el socialista menorquí, cap de gabinet de l'exministra Teresa Ribera, el 28 de gener
PalmaEl jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas hidrocarburs ha citat a declarar el 28 gener com a testimonis el menorquí Marc Pons i Juan Ignacio Díaz Bidart, els quals varen ser caps de gabinet de les exministres Teresa Ribera i Reyes Maroto, respectivament. Així consta en una providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, del jutge Santiago Pedraz. El jutge ha citat el mateix dia, però com a investigat, l'empresari Claudio Rivas, qui els investigadors consideren el presumpte líder de la trama d'hidrocarburs vinculada a la companyia Villafuel. A més, l'instructor ha tornat a cridar com a imputat l'empresari Víctor de Aldama dia 29 de gener. El 30 de gener declararan les empresàries imputades Carmen Pano, qui diu haver entregat 90.000 euros a la seu del PSOE de Ferraz, i la seva filla, Leonor González.
Pedraz ha convocat el director general de Política Energètica i Mines, Manuel García, i Manuel Salles, administrador d'una empresa, perquè declarin com a testimonis el dia 29. Dia 30 serà el torn d'Álvaro Gallego, el qual podria estar relacionat amb 108.500 euros retirats en efectiu, segons els investigadors.
L'UCO va apuntar en el darrer informe aportat a la causa que la trama d'hidrocarburs no només hauria aconseguit infiltrar-se en la cúpula del Ministeri de Transports quan el dirigia José Luis Ábalos, sinó també en les d'Indústria, Comerç i Turisme, i Transició Ecològica i Repte Demogràfic, llavors a càrrec de Maroto i Ribera, respectivament. Una infiltració que s'hauria fet a través d'Aldama, "persona amb accés a l'entorn" d'Ábalos, amb la finalitat d'"influir en la resolució administrativa mitjançant la qual s'atorgaria a Villafuel l'autorització per operar en el mercat majorista d'hidrocarburs, malgrat que incomplia els requisits que s'exigeixen legalment", i "tot això, a canvi d'una contraprestació econòmica". Els agents assenyalen Aldama i Rivas com a presumptes caps de la trama, els quals "ostentaven la decisió, el control i la coordinació d'ambdues estructures".
La trama hauria format "una organització criminal especialitzada en la comissió de delictes contra la Hisenda Pública en el sector estratègic dels hidrocarburs, que operava a través d'una estructura societària encapçalada per l'operadora Villafuel i altres vinculades al sector". "De manera paral·lela, aquesta organització criminal disposava d'una altra estructura conformada per [societats] mercantils destinades al perfeccionament d'operatives orientades al blanqueig de capitals procedents de les activitats il·lícites descrites", segons exposa l'informe.
L'UCO estableix l'inici de les presumptes operacions delictives en 2020, quan "l'entorn de la presumpta organització criminal" hauria demanat a Aldama que "activàs la seva xarxa de contactes" i intercedís davant del Ministeri de Transports perquè Villafuel obtingués la llicència d'operadora. A més, sosté que la trama hauria gastat un milió d'euros per influir sobre l'empresari, l'exministre Ábalos i el seu exassessor Koldo García.