Bárcenas torna a posar el PP contra les cordes
L'extresorer del PP Luis Bárcenas torna avui a l'Audiència Nacional per fer front a un nou judici per la presumpta corrupció al partit. En aquest cas es jutjarà si les donacions opaques fetes per empresaris afins l'any 2008, i que pugen a gairebé un milió d'euros, es van fer servir per pagar les reformes de la seu del PP del carrer Génova de Madrid. Aquestes irregularitats, però, són el de menys (tot i l'escàndol que suposa que un partit polític que ha governat Espanya pagui en negre les obres a la seva seu), ja que tota l'atenció està posada en la declaració de Bárcenas després de l'escrit que va enviar a la Fiscalia ampliant la seva confessió i involucrant directament Mariano Rajoy.
Recordem que Bárcenas afirma en aquest escrit que ell personalment va veure com Rajoy feia desaparèixer en una trituradora de documents inculpatoris sobre la caixa b del partit (de la qual cobraven sobresous els principals dirigents). I ahir, en declaracions al diari El Mundo afirmava que havia estat en negociacions amb dos interlocutors del PP per pactar l'abast de la seva confessió a canvi de contrapartides, com ara que la seva seva dona no entrés a la presó, cosa que ja ha passat. Si es confirmessin aquests contactes entre persones del PP i Bárcenas, cauria tota la línia de defensa de Pablo Casado, que assegura que el partit ha desfet tots els vincles amb l'extresorer, i tornaria a estar contra les cordes.
Però fins i tot en el cas que fos així, Casado no pot fer veure com si ell no hi tingués res a veure. Ell és un fill polític de Rajoy i Aznar, als quals Bárcenas assenyala com a coneixedors del finançament irregular del PP, un sistema que es va instaurar ja al 1982, quan encara era AP, i que es va mantenir sense interrupcions durant més de dues dècades. Potser el fet que les diferents causes es vagin jutjat per separat i per capítols ens impedeix tenir una visió conjunt de la magnitud de la corrupció lligada al principal partit de l'oposició a Espanya, i que en el seu dia va arribar a concentrar a les seves mans la majoria de poder polític de l'Estat. El modus operandi descrit per Bárcenas no respon a unes simples irregularitats o a episodis puntuals en què es cometien il·legalitats, sinó que apunta a tot un sistema de corrupció sistèmica on hi participaven també els principals empresaris de l'Ibex-35, que passaven per caixa a Génova amb l'esperança de rebre concessions, contractes d'obra pública o simples favors.
Desfer tota aquesta teranyina, que no s'ha demostrat que ja no sigui operativa, serà una feina d'anys per a jutges i fiscals. I al senyor Casado se li ha de reconèixer que per molt menys a Catalunya CDC va haver de tancar la paradeta i reinventar-se, una forma d'assumir les responsabilitats polítiques pel seu passat. I després hi ha una reflexió més de fons a fer sobre el funcionament de tota l'economia que depèn de la proximitat al poder, el que s'aplega a la llotja del Bernabeu, i sobre la netedat dels processos electorals a Espanya, on alguns partits han acudit sempre a les urnes dopats amb diners negres. Qui escriurà tota aquesta història?
