Procés

Taula de diàleg el primer trimestre del 2024 i llei de plurilingüisme: els acords de la reunió Sánchez-Aragonès

El president espanyol s'obre a un pacte fiscal si l'independentisme renuncia al referèndum

4 min
Pedro Sánchez i Pere Aragonès abans de la reunió al Palau de la Generalitat

BarcelonaPocs minuts després de dos quarts d'una del migdia, Pedro Sánchez i Pere Aragonès han entrat al Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat per reunir-se i inaugurar, així, la nova etapa de diàleg. L'última vegada que Sánchez va trepitjar el Palau de la Generalitat per reunir-se amb Aragonès tots dos encara portaven mascareta. Era el 15 de setembre del 2021 i va ser una trobada prèvia a la segona reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa en la qual Junts ja no va participar. Llavors feia pocs mesos que s'havien concedit els indults als líders independentistes i la pandèmia havia deixat en standby el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Dos anys després, el president espanyol torna aquest dijous a Barcelona per reunir-se amb Aragonès en un context ben diferent: a banda dels indults, el govern espanyol ha derogat el delicte de sedició, la llei d'amnistia ha començat el seu tràmit al Congrés i Junts també s'ha afegit a l'estratègia negociadora –sense coordinació amb ERC–. Un cop Pedro Sánchez ha revalidat la presidència del govern espanyol gràcies als vots de l'independentisme, la trobada d'aquest dijous al migdia suposa escenificar l'inici d'aquesta segona fase del diàleg amb l'Estat.

Pedro Sánchez i Pere Aragonès al Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat

Abans d'asseure's cara a cara al Palau de la Generalitat, Sánchez i Aragonès ja han coincidit en la presentació del MareNostrum 5, el tercer ordinador quàntic produït per la Unió Europea. Ja a Palau, el cap de l'executiu català li ha regalat tres llibres a Sánchez: Permagel, Boulder i Mamut, tots escrit per Eva Baltasar.

A la reunió d'aquest migdia, el president espanyol hi arriba amb la voluntat de plantejar a la Generalitat un acord per "reforçar l’autogovern" aquesta legislatura i sense cap intenció de negociar un referèndum d'independència. En una entrevista a RAC1 aquest dijous, el president espanyol ha llançat una oferta inèdita al Govern: si l'independentisme fa un "exercici de pragmatisme" amb la seva estratègia, l'executiu estarà disposat a parlar de tot, fins i tot del pacte fiscal per a Catalunya. En el pacte d'investidura, tant ERC com Junts van arrancar al PSOE el compromís de reformar el finançament autonòmic, que els dos partits reclamen que passi per recaptar tots els impostos des de Catalunya, una mena de concert econòmic com el basc que al seu dia ja va plantejar sense èxit el govern d'Artur Mas.

La trobada dels representants polítics al BSC amb motiu de la inauguració del nou superordinador MareNostrum 5.

Però ¿és l'oferta de Sánchez sobre el pacte fiscal un caramel enverinat per desactivar l'independentisme més reivindicatiu? El cap de l'executiu ha negat estar-la condicionant al fet que el Govern renunciï al referèndum, però sí que ha apuntat que aquesta és una posició "de màxims" de la qual cal que es moguin per arribar a un acord. "Si hi està disposat, en aquest acord històric de reforç de l'autogovern estem disposats a parlar de qualsevol cosa", ha dit.

L'escenificació del diàleg entre els dos presidents conviu amb la llarga filera de casos de judicialització que encara cuegen. Un d'ells és la investigació de l'espionatge a Aragonès amb el programa Pegasus, rere el qual Sánchez no ha volgut confirmar que hi hagués el CNI: "La informació que tenim ni ho corrobora ni ho certifica". L'altre és el cas de Tsunami Democràtic, que manté investigats per terrorisme dirigents i militants independentistes per les protestes postsentència després d'escoltes indiscriminades que, en molts casos, no es van traduir en imputacions judicials. Tot i que Sánchez no ha volgut mullar-se sobre si és o no lawfare, sí que ha marcat distàncies entre aquest cas i causes de terrorisme jihadista o etarra. "No crec que siguin comparables", ha subratllat.

Una trobada en la institucionalitat

Els equips de Sánchez i Aragonès emmarquen la trobada dins la institucionalitat d'una reunió entre presidents, però des de la Generalitat subratllen que es tracta d'una trobada de "treball" en què s'ha de començar a avançar en els acords d'investidura. En aquest sentit, recorden que Aragonès vol posar sobre la taula les seves prioritats: materialitzar inversions com el traspàs de Rodalies, la reforma del finançament autonòmic, el català i la resolució del conflicte polític. Des del Govern destaquen que precisament aquest dimecres es va desencallar una de les qüestions pendents: el traspàs de 1.600 milions d'euros per al cos de Mossos d'Esquadra fins al 2030. A la Moncloa, en canvi, es limiten a presentar la trobada com una mostra més de la seva "aposta pel diàleg" on l'executiu espanyol pretén abordar "qüestions d'interès comú" i continuar "treballant per arribar a acords que millorin la vida" dels ciutadans. Tots dos presidents compareixeran per separat un cop acabi la reunió, primer ho farà Sánchez i després Aragonès.

El diàleg no l'avala l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha volgut mostrar un cop més el seu rebuig amb desenes de persones concentrant-se a la plaça Sant Jaume per rebre els dos presidents

Entremig de la trobada del setembre del 2021 i la d'aquest dijous, Sánchez i Aragonès es van veure també a Madrid fa un any, uns dies abans que la taula de diàleg es reunís per tercera vegada, aquest cop a la capital espanyola. Des de llavors, els dos presidents han mantingut el contacte a distància –a més de coincidir en actes com el Mobile World Congress–, i, per exemple, una trucada durant la nit de la castanyada va servir per desencallar l'acord per a la investidura de Sánchez. Un pacte que ara s'ha de desenvolupar a través de les diverses comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat, per concretar qüestions com el traspàs de Rodalies; i també amb una nova taula de negociació, on els republicans volen posar sobre la taula la convocatòria d'un referèndum, que el govern espanyol rebutja.

stats